Arts visuals / Patrimoni

Un santuari paleolític a l’Espluga de Francolí

Divendres passat al vespre, la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) acollia l’acte, presidit per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Mariàngela Vilallonga, de presentació de la descoberta d’un notable conjunt de gravats en una de les cavitats de la mateixa cova.

De fet, la descoberta es va produir a finals del mes d’octubre, pocs dies després dels tràgics aiguats del riu Francolí. I està emmarcada dins les tasques arqueològiques per sondejar el potencial de noves descobertes en l’espai que realitzaven investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) conjuntament amb membres de la Universitat Rovira i Virgili. En aquest context, l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès va adonar-se de la presència d’aquestes mostres d’art rupestre en un petit espai i de complicat accés de l’interior de la Cova de la Font Major. Concretament, es tracta d’una cavitat en què el conjunt ocupa la totalitat de les parets i el sostre i es compon de més d’un centenar de figures i motius dels quals més d’una quarantena són animals entre bòvids, cérvols i cavalls.

A l’espera d’aprofundir en el seu estudi, l’estil de les representacions apunta a un origen paleolític superior i, per tant, d’uns 15.000 anys d’antiguitat, fet que els situa com els gravats més antics de Catalunya descoberts fins al moment. Tot i això, no es descarta que algunes de les figures siguin anteriors i d’altres posteriors, del neolític. Noves evidències, en tot cas, de la reutilització humana de la Cova de la Font Major al llarg dels segles i els mil·lennis i del seu poder simbòlic.

Una descoberta fortuïta i la rellevància de la qual ve donada per la raresa del context geogràfic, atès que existeixen molt poques mostres de gravats en la roca de l’època paleolítica a Catalunya i a l’arc mediterrani de la península Ibèrica. Fet doncs que emplaça en un lloc destacat a l’Espluga de Francolí en el mapa dels jaciments d’art rupestre del Mediterrani i Europa. Alhora, obligarà a repensar les rutes d’aventura i tot l’espai museístic de la Cova de la Font Major per incloure en el la troballa en el recorregut. Malauradament, però, la cavitat que allotja tan singular patrimoni no és accessible actualment, si bé s’està treballant en l’escaneig dels gravats amb tecnologia 3-D tant per al seu estudi com per a la seva difusió mitjançant ulleres de realitat virtual.

Així mateix, i tal com anunciava la consellera de Cultura, properament el Govern català procedirà a la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la Cova de la Font Major per tal de dotar de la màxima protecció patrimonial aquest monument i el nou santuari paleolític descobert. Un monument al qual la mateixa consellera s’hi referia com «La catedral de l’art rupestre de Catalunya».

Àlex Rebollo Sánchez
És historiador, museòleg i té un postgrau en gestió de patrimoni immaterial. Ha treballat en museus com el Museu de la Vida Rural o en la posada en marxa del Museu Casteller de Catalunya. També en institucions culturals com la Biblioteca de Catalunya.
Actualment treballa com a autònom en la creació i gestió cultural i patrimonial. A més, forma part del col·lectiu Factoria Bram.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close