Arts visuals / Exposicions

Un viatge immersiu a la Barcelona dels anys 50 i 60 a través de l’art digital

Barcelona memòria fotogràfica és la primera producció pròpia del Centre d’Arts Digitals Ideal; una visió inèdita sobre la mirada dels fotògrafs Francesc Català-Roca, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés, Joana Biarnés, Xavier Miserachs i Colita.

Barcelona memòria fotogràfica
Francesc Català-Roca, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés, Joana Biarnés, Xavier Miserachs i Colita

Comissariat: Anna Pou i Maite Carames
IDEAL Centre d’Arts Digitals
Dr. Trueta, 196. Barcelona
Del 30 de setembre de 2020 al 10 de gener de 2021

Ubicat a l’antic cinema Ideal del Poblenou, aquest centre inaugura una nova pràctica immersiva després de presentar una proposta sobre Monet que va atraure més de 125.000 visitants durant els set mesos de la mostra. És el primer centre del sud d’Europa dedicat a la producció i exhibició d’arts digitals i compta amb un avançat equipament tecnològic. L’Ideal té com a objectiu la investigació, creació i desenvolupament de tecnologia aplicada a entorns i experiències immersives com realitat virtual, realitat augmentada, realitat mixta, holografia i ambients 360º, entre d’altres mitjans narratius.

Barcelona memòria fotogràfica. Part de l’experiència immersiva de JOANA BIARNÉS. Beatles. Retrat de grup a l’hotel. Barcelona, 1965. Joana Biarnés. Foto: Ferran Gil

Es tracta d’un equipament de gestió privada on l’art, la tecnologia i la ciència s’uneixen per crear nous continguts audiovisuals on l’espectador és el protagonista. Els 2.000 metres quadrats acullen una sala immersiva, espais expositius, un laboratori creatiu i una zona de realitat virtual per fomentar una nova relació amb l’art, a més d’espais de formació i investigació envers les noves tecnologies en el camp de la creació. El seu emblemàtic edifici data de 1917 quan es va inaugurar el Cinema Ideal, que va ser un dels cinemes de barri més importants de Barcelona. Després, l’any 1985, es va convertir en un plató de televisió on es van rodar programes i sèries de renom de la televisió catalana. L’octubre del 2019 va obrir de nou les seves portes com a centre d’arts digitals.

Barcelona memòria fotogràfica. Part de l’experiència immersiva de CATALÀ ROCA. Via Laietana entre els carrers Jonqueres i Comtal. Barcelona, c. 1953. Francesc Català- Roca. Foto: Ferran Gil

Per aquest projecte l’Ideal ha triat la fotografia perquè aquesta neix de la connexió entre art i tecnologia  i constitueix el primer esglaó d’una nova i revolucionària via expressiva que ha desembocat en les arts digitals. Així, ara ofereix un nou exercici de la mà de sis dels millors fotògrafs catalans fascinats per l’espectacle humà i per la seva diversitat; cronistes de l’aventura humana amb mirada incisiva i minuciosa que van ser testimonis excepcionals de l’activitat cultural i social de l’escena barcelonina de finals dels anys 50 i de la dècada dels 60. Amb les seves càmeres van captar la reconstrucció d’una societat que intentava refer-se de les sagnants ferides morals i físiques del franquisme i per a la qual la modernitat era un somni encara massa llunyà. “La fotografia és el camí directe a la memòria”, així entenia la seva professió Joana Biarnés.

Barcelona memòria fotogràfica. Part de l’experiència immersiva de COLITA. Gitanos a la platja de la Barceloneta. Barcelona, 1963. Colita. Foto: Ferran Gil

Tots ells van assolir la modernització del llenguatge fotogràfic com a integrants d’una generació que va participar d’un mateix esperit de renovació davant de la cultura fotogràfica del “salonisme”, la qual representava un principi estètic acadèmic que fins aleshores havia dominat l’escena. Van oposar-se a la fotografia tradicional de caire estètic i advocaren per la fotografia aplicada o útil; una nova manera de comprendre el fet fotogràfic, allunyada dels gustos de la burgesia conservadora. La idea que la fotografia moderna no és un art autònom sinó que és un art aplicat, promourà el concepte de fotografia útil entre els fotògrafs catalans.

Barcelona memòria fotogràfica. Part de l’experiència immersiva de MASPONS. Toreig de saló, Barcelona, 1962. Oriol Maspons Foto: Ferran Gil.

Dues són les concepcions que imperaven en aquest moment en un debat obert i que aquests autors van saber fusionar: per una banda el model de reportatge del francès Cartier-Bresson que defensava la teoria segons la qual cada moment té un instant decisiu i que resumeix tota una història en una sola imatge i per l’altra, l’ús documental de la fotografia des d’una interpretació crítica, incorporant la versió personal de la realitat, de tall humanista. Segons Català-Roca: “El fotògraf sempre dubta: quin angle s’ha d’agafar, quin diafragma i quina velocitat cal triar, quina pel·lícula escollir…Però no ha de dubtar mai a l’hora de disparar.”

Barcelona memòria fotogràfica. Part de l’experiència immersiva de MISERACHS. Barber treballant al port, Barcelona, 1962. Xavier Miserachs. Foto: Ferran Gil.

Barcelona memòria fotogràfica és una vivència de realitat virtual amb projeccions i propostes interactives que recull una tria del treball sobre Barcelona de Francesc Català- Roca (1922-1998), Oriol Maspons (1928-2013), Leopoldo Pomés (1931-2019), Joana Biarnés (1935-2018), Xavier Miserachs (1937-1998) i Colita (1940). Aquests fotògrafs van construir una mirada particular i creativa sobre l’entorn que els envoltava. És per això que aquesta experiència és també una immersió en els seus llenguatges els quals desprenen la força de l’autenticitat; sis fotògrafs que van deixar testimoni gràfic de les transformacions socials de la Barcelona de mitjans de segle. Van reivindicar la fotografia per sí mateixa amb un posicionament personal sobre la realitat i van ser protagonistes de la renovació del panorama fotogràfic. Tal com va dir Oriol Maspons: “En la meva època molts fotògrafs no es podien permetre ser directors de cinema, així que havíem d’especialitzar-nos en fotografia i fer tota una pel·lícula en un sol tret.”

Barcelona Memòria fotogràfica. Part de l’experiència immersiva de POMÉS. Flash Flash, Barcelona, 1969. Leopoldo Pomés. Foto: Ferran Gil .

A la sala immersiva es presenta “Sis mirades”, on les imatges en alta definició cobren tridimensionalitat, profunditat i vida pròpia. Han treballat a partir dels negatius originals, reescanejats amb programes que utilitzen la intel·ligència artificial per a projectar imatges en gran format i algunes d’elles animades. Igualment es pot fer un viatge al passat, “Barcelona a través del temps”, una peça de realitat virtual a 360º i estereoscòpica filmada durant les jornades de confinament a causa de la COVID 19. El Port, Les Rambles, Montjuïc, La Pedrera o la platja de la Barceloneta, són localitzacions que habitualment es presenten com a espais de trànsit, tot i que ara sorgeixen buides i sense activitat. Es tracta d’un itinerari en el temps que fusiona les fotografiés originals i les representacions actuals de la ciutat. Es complementa amb una sala de revelat tal com era als anys 50-60 i amb un fotomatón que utilitza un sistema informàtic per interpretar dades externes.

El resultat és un projecte que proposa acostar-se a la fotografia analògica des d’una nova perspectiva. La implementació de les tecnologies més disruptives fa possible crear ambients i medis on l’espectador rep un cúmul d’experiències sensorials a través de diferents sentits per despertar-li emocions i sensacions. Amb la proposta de realitat virtual vivim situacions que semblen reals, amb una impressió de presència versemblant quan, en realitat, ens trobem en espais creats digitalment.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Premi GAC 2022 a la Crítica d’Art (Galeries d’Art de Catalunya). Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Articles relacionats amb Centre d’Arts Digitals Ideal

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close