Arts visuals / Mercat de l'art

Una altra troballa d’Arthur Brand, “l’Indiana Jones del món de l’art”

El passat 12 de setembre les autoritats holandeses van recuperar un quadre de Van Gogh que havia estat robat fa més de tres anys. El recobrament d’aquesta obra no hauria estat possible sense la col·laboració de l’investigador més famós del món de l’art, Arthur Brand.

L’1 de maig de 2009 un grup d’homes encaputxats i armats van entrar al Museu d’Art Realista Scheringa, a la localitat nord-holandesa de Spanbroek. Després d’amenaçar al personal del museu, s’endugueren dues obres de gran valor: “Adolescència”, pintada per Salvador Dalí el 1941, i “La musicienne”, feta per Tamara de Lempicka el 1929. Set anys més tard, la policia holandesa va poder recuperar les obres gràcies a l’ajuda de l’investigador privat Arthur Brand. Arran del rebombori, que aquesta troballa va causar en la premsa internacional, la cadena CBS va batejar Brand amb el sobrenom de “l’Indiana Jones del món de l’art”.

La magnitud de les activitats il·lícites relacionades amb el sector artístic no sembla prou ancorada en la consciència col·lectiva. En aquest sentit, les autoritats nord-americanes calculen que el tràfic d’obres d’art representa el tercer sector criminal més lucratiu, just després del tràfic de drogues i d’armes. Al contrari del que s’ha mostrat en la ficció, o que podria plasmar-se en l’imaginari col·lectiu, els experts asseguren que mercat negre de l’art està en mans d’un reduït nombre d’actors, que no són pas uns gentlemans refinats de guant blanc, sinó que estan relacionats amb organitzacions terroristes, càrtels i màfies. Els casos que il·lustren d’una manera més acurada aquesta afirmació serien el de l’Estat Islàmic, que es va finançar en part amb la venda d’artefactes arqueològics saquejats, o el judici del capo camorrista Raffaele Imperiale, on va poder reduir la seva condemna a canvi d’entregar dos Van Gogh que havien estat robats el 2016.

Arthur Brand amb el retrat de Dora Maar, obra de Picasso recuperada després de 20 anys en parador desconegut.

En aquestes aigües obscures i hostils hi navega com un mariner expert Arthur Brand, historiador de l’art especialitzat en crim organitzat i l’investigador privat més famós de l’esfera artística. Des de 2005 que està involucrat en el rescat d’obres d’art que han sigut engolides per la boira del mercat negre. Entre les seves descobertes més notòries hi consta la recuperació, el 2019, d’un retrat de Dora Maar, fet per Picasso i valorat en setanta milions d’euros, que havia estat robat vint anys abans del iot d’un xeic, el retorn de l’anell d’Oscar Wilde al Magdalena College d’Oxford o la descoberta i repatriació a Xipre d’un mosaic bizantí, de més de mil sis-cents anys d’antiguitat, que havia estat saquejat el 1974 per soldats turcs. Alhora, ha estat implicat en empreses que es podrien categoritzar de justícia artística, exemples de la qual serien la fundació, el 2011, d’una consultoria artística dedicada a retornar obres robades pels nazis a famílies jueves o la seva implicació en la repatriació al Perú, el 2008, de les peces que saquejades de la tomba d’un rei moches el 1986.

Actualment, Brand és una figura mediàtica, protagonitza una sèrie documental que rememora les seves gestes, titulada “De Kunstdetective” (2018), en el canal privat holandès NPO2. Tot i això, el seu salt a la fama internacional vingué l’any 2015, en saber-se que havia sigut el cervell darrere de la troballa dels dos cavalls de bronze que decoraven l’entrada de la Cancelleria del Reich durant l’època nazi. Juntament amb agents de la policia alemanya, Brand va destapar una organització de nazis que volien finançar les seves activitats a través de la venda d’escultures, que es creia que havien sigut destruïdes pels bombardejos de Berlín. La història va ser tan sonada que, els drets del llibre que va escriure, narrant les peripècies del cas, van ser comprats per la productora MGM per fer-ne una pel·lícula o sèrie.

Arthur Brand també va recuperar «els cavalls de Hitler» desapareguts durant 70 anys.

El detectiu neerlandès ha tornat a ser notícia en els rotatius globals, el passat 12 de setembre, gràcies a la seva nova efemèride: la recuperació d’un quadre de Van Gogh de 1884. L’obra en qüestió, valorada entre tres i sis milions d’euros, havia estat robada del Museu Singer Laren (Països Baixos) el 30 de març de 2020, aprofitant els primers dies de confinament i que l’obra estava en cessió per part del Museu de Groningen. Tot i que la trama ja havia estat descoberta feia temps, tant els lladres com els intermediaris i els compradors havien estat detinguts per les autoritats neerlandeses, no se sabia res del parador del quadre. No va ser fins a l’11 de setembre de 2023 que un home encaputxat va entregar l’obra, embolicada amb una bossa d’Ikea, al detectiu en el seu domicili. Un cop entregat i confirmada la seva autenticitat, la pintura va passar a mans dels restauradors del Museu Van Gogh d’Amsterdam, ja que havia estat conservat en condicions subòptimes.

Potser el títol d’Indiana Jones del món de l’art no escau del tot a Arthur Brand i només serveix per engrandir una mística pel·liculera al voltant d’un historiador de l’art holandès que assessora policies. Però figures com la seva, que poden endinsar-se en la brea que és el mercat negre de l’art sense els arreus burocràtics, poden ser molt útils a l’hora de reflotar obres que havien estat perdudes, encara que en alguns casos hagi de fer d’intermediari amb delinqüents. S’ha de dir que ell mateix ha reconegut que no se sent molt còmode amb el seu sobrenom, assegura que s’assembla més l’inspector Clousseau, ja que no porta pistola ni té el carnet de conduir.

Adrià Riu i Blasco
Graduat en Història, menció en Història Contemporània, per la Universitat Autònoma de Barcelona (2017-2020). Actualment, estudiant del Master in Cultural Economics and Entrepreneurship a Erasmus Universiteit Rotterdam. Ha escrit articles a la revista digital Núvol i va ser guanyador de la 5a edició del Premi a TFG sobre desenvolupament sostenible i justícia global atorgat per la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close