Arts visuals

Una museïtzació de la creativitat de Mal Pelo

Mal Pelo és una companyia de dansa contemporània, creada l’any 1989 i integrada per la coreògrafa i ballarina valenciana Maria Muñoz i per l’autor mallorquí Pep Ramis. Els que segueixen el món de les arts escèniques sabran perfectament qui són: la seva trajectòria de més de tres dècades ha estat apreciada pel públic, reconeguda per la crítica i bastant premiada. Han estat guardonats, entre altres, amb el Premi Nacional de Dansa i el Ciutat de Barcelona.

Mal Pelo. Before the Words. Refugi temporal
Comissariat: Mal Pelo en diàleg amb Imma Prieto
Es Baluard, Palma
Fins al 30 de setembre del 2022

En realitat, una exposició com Mal Pelo. Before the words. Refugi temporal, que es pot veure a Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma fins al 28 d’agost, s’hauria de comptabilitzar també com un reconeixement. I segurament dels grossos. Tot i que fa molt de temps –moltes dècades– que les institucions museístiques centrades en això que hem convingut a anomenar art contemporani sovint semblen atrapades en un laberint endogàmic de pseudosofisticació i de politització molt menys atrevida i lúcida del que directors, comissaris, crítics i artistes pretenen fer veure, el museu com a espai, com a concepte i com a tribuna encara manté la seva aurèola. Encara funciona, vull dir, com a segell d’alta cultura –o de cultura respectable–, com a altaveu publicitari eficient, com a aspersor de prestigi.

Vista de l’exposició «Mal Pelo. Before the Words. Refugi temporal», Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, 11.03.22-28.08.22. © Es Baluard Museu, 2022. © de l’obra, Mal Pelo, 2022. Fotografia: David Bonet

L’exposició està concebuda com un abordatge alhora poètic i hermenèutic a la feina del col·lectiu Mal Pelo, o com una immersió en la seva filosofia creativa, més que com una anàlisi o una reconstrucció de la seva trajectòria i la seva obra. És una trajectòria que inclou, entre altres, les creacions Dol (1994), La calle del Imaginero (1996), L’animal a l’esquena (2001), L’esperança de vida d’una llebre (2013), i The Mountain, the Truth and the Paradise (2017). Com que el comissariat de la mostra ha anat a càrrec de la mateixa companyia, “en diàleg” amb la directora d’Es Baluard, Imma Prieto, es nota molt la voluntat de fer una nova obra més que un inventari de fites, que una explicació clara o que un autoretrat programàtic. S’entén, la tria d’aquesta opció, però a la vegada pot tenir l’inconvenient que els espectadors que no estiguin ja familiaritzats amb la feina de Mal Pelo no acabin d’entrar del tot en l’exposició. O que els costi més.

Vista de l’exposició «Mal Pelo. Before the Words. Refugi temporal», Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, 11.03.22-28.08.22. © Es Baluard Museu, 2022. © de l’obra, Mal Pelo, 2022. Fotografia: David Bonet

Diuen així alguns passatges del text de presentació. “Before the words. Refugi temporal presenta una reflexió compartida i oberta del col·lectiu Mal Pelo que articula […] una escena deslocalitzada que accentua i força el concepte exposició i expandeix la invitació als cossos dels visitants que recorren les sales del museu”. I més endavant afegeix: “La potencialitat del projecte rau a fer visibles els cossos en completa i lliure exposició, en el sentit més radical, poètic i violent de la paraula. La mostra es converteix així en un lloc d’acollida i refugi, recorregut per universos escènics plurals que habiten durant un període de temps un altre lloc”. I encara més: [amb el seu particular llenguatge artístic, format per textos, bandes sonores originals, confecció d’espais i d’artefactes singulars i fets exprés per a les obres, a més de llum i diversos recursos audiovisuals] “Mal Pelo ha trobat un lloc idoni per dipositar la necessitat d’experimentar, preguntar i compartir temàtiques i interessos vitals i comuns: l’amor, el temps, les relacions, el conflicte o la mort”.

Com segurament no podia ser d’una altra manera, l’exposició té un component escènic important. Tot i que la sala és reduïda, hi ha diferents espais dins l’espai que no només compartimenten la sala sinó que l’engrandeixen: una mena de buc, un túnel, una mena de haima, una taula de treball amb un llum de peu i una escampadissa de documents… La substància de l’exposició, bigarrada a consciència, la formen documents, dibuixos, esbossos, vídeos, poemes (de John Berger, de Mahmud Darwix), recitats de textos, jocs de llums, més vídeos… tots ells materials preparatoris per a les creacions de Mal Pelo, o bé materials refets o recreats o repensats per a la present exposició. Interessant, sobretot per als seguidors de la companyia.

Pere Antoni Pons
Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close