Arts visuals

Univers Jordi Cano

Gairebé dos anys després de la seva mort, ACVIC dedica una exposició a l’artista i dissenyador Jordi Cano, a cura de Glòria Picazo. La mostra ens descobreix el treball d’un personatge polièdric i transdisciplinari.

Univers Jordi Cano, Jordi Cano
ACVIC, Centre d’Arts Contemporànies de Vic, i Escola d’Arts de Vic
A cura de Glòria Picazo
Del 4 de febrer al 23 d’abril de 2022

Un projecte és un trajecte que uneix dos punts, la millor manera de recorre’l mai serà la línia recta. (Jordi Cano)

Jordi Cano es va moure entre els marges de la pintura, el disseny, les arts escèniques i l’educació. La seva capacitat per transitar entre aquest ventall de disciplines venia acompanyada d’una mirada inquieta i crítica que li permetia interrelacionar i traslladar les pràctiques d’un a un altre camp. Cano va apropiar-se d’aquest coneixement, per tal de teixir un univers personal immensament ric.

L’any 1984 funda, juntament amb Ton Granero, l’estudi de disseny Eumogràfic, projecte en què estarà involucrat tota la seva vida. També formà part de la companyia teatral Els Joglars. Aquesta inserció com a actor, el va acostar a la coreògrafa Pina Bausch, el treball de la qual acabaria tenint una forta influència en la seva concepció del cos i deixaria una petja en el llegat de Cano, tant en l’àmbit artístic com en el pedagògic.

Exposició Univers Jordi Cano. Fotografia cedida per ACVIC.

L’exposició que presenta ACVIC intenta desvetllar totes les cares de Jordi Cano. La mostra, comissariada per Glòria Picazo, es divideix en dos espais: el primer a ACVIC i el segon a la sala d’exposicions de l’Escola d’Arts. En el primer espai descobrim el treball artístic més personal de Cano, mentre que en el segon, s’hi presenta el seu pensament com a pedagog.

A l’espai d’ACVIC trobem, principalment, l’obra pictòrica de l’artista. Aquesta primera part de la mostra ens permet descobrir una obra que, malgrat haver-se realitzat principalment durant la dècada dels noranta, gaudeix d’una atemporalitat admirable. Alhora, el seu treball sorprèn pel fort caràcter experimental i per la capacitat de situar-se a mig camí entre la pintura i l’escultura.

Més enllà de presentar-ne l’obra, en aquest primer espai també s’intenta mostrar el caràcter culturalment inquiet de Cano i s’aconsegueix combinant l’obra de l’artista amb objectes personals, com la seva col·lecció de pel·lícules o algunes fotografies. Aquests elements ens ajuden a construir una mirada sobre la persona i ressalten la voluntat de l’artista de, malgrat treballar en la solitud del seu estudi, buscar col·laboracions a través dels seus referents.

Univers Jordi Cano. Fotografia cedida per ACVIC.

L’exposició comença amb un recull d’obres que tenen com a tema principal la mirada crítica cap als valors que transmeten els contes tradicionals. Per a Picazo, tenia molt sentit donar la benvinguda als espectadors amb unes obres que dialoguen clarament amb un dels principals eixos d’ACVIC: l’educació.

En aquestes primeres obres, ja hi trobem alguns símbols que aniran apareixent en d’altres. Potser l’element més recorrent és el conill. El segon cognom de Cano era Cunill, per aquest motiu, l’artista utilitzava aquest animal com un símbol que el traslladava, directament al treball d’alguns dels seus referents, com Barry Flanagan o l’obra Com explicar art a una llebre morta, de Joseph Beuys.

Detall d’una de les publicacions i obres de Jordi Cano. Fotografia cedida per ACVIC.

Tot i això, m’atreveixo a insinuar que, per a Glòria Picazo, en aquesta exposició, Jordi Cano s’ha convertit, més d’un cop, en la llebre blanca d’Alícia. El comissariat de Picazo ha estat cabdal per recórrer i ordenar el treball de l’artista desaparegut. La curadora reconeix que ha tingut un cert neguit a l’hora de prendre decisions que no podia discutir amb el creador. A més, el fet que Cano decidís abandonar la seva carrera artística en pro de la dedicació com a docent i dissenyador, ha implicat que rastrejar la petja de la seva l’obra pictòrica hagi estat una tasca complicada, ja que no n’existia cap arxiu o recull.

La mostra s’articula a través de tres llibres d’artista: 1 + 1 = 1 (Sumar-se); L’archiviste de Coda i Llegit, per tant, viscut. La primera d’aquestes edicions, 1 + 1 = 1 (Sumar-se), és un treball que el creador va realitzar conjuntament amb Picazo. La peça és una correspondència postal a través de cites, llibres llegits o pel·lícules vistes. En el projecte, també hi van participar altres autors com Víctor Sunyol, José-Carlos Cataño, Annie Bats i Matthew Tree.

A L’archiviste de Coda, Cano va col·laborar amb l’escriptora Annie Bats, mentre que Llegit, per tant, viscut és una peça a quatre mans amb Miquel Bardagil.

Detall d’algunes de les obres de Jordi Cano. Fotografia cedida per ACVIC.

La segona part de la mostra, la trobem a la sala d’exposicions de l’Escola d’Arts de Vic. En aquest espai descobrim el vessant de Jordi Cano com a pedagog. En les seves parets, s’hi desgranen cada un dels passos del Mètode 4D: descobrir, definir, desenvolupar i dirigir. L’exposició, amb la complicitat de l’Escola d’Arts, proposarà als alumnes del centre utilitzar aquesta metodologia en els seus treballs a l’aula i presentar els resultats obtinguts a la sala d’exposicions.

Una part rellevant d’aquesta proposta pedagògica és veure com Cano utilitza el cos com a eina per descobrir. Així doncs, Cano ens proposa “pensar amb els peus”, per tal d’obligar-nos a desplaçar-nos i allunyar-nos del nostre objectiu, per tornar-hi amb una mirada més oberta; “pensar amb les mans”, per ajudar-nos a compondre, organitzar i alterar el resultat; “pensar amb els ulls”, per permetre’ns connectar, donar sentit i generar noves idees i “pensar amb el cap”, per possibilitar-nos conceptualitzar, desenvolupar i comunicar la idea final.

L’exposició també anirà acompanyada de la publicació Univers Jordi Cano, en què es recolliran textos de la seva època com a pintor, així com una part dels seus projectes pedagògics. A més, la publicació indagarà en la seva tasca com a dissenyador i articulador de projectes a Eumogràfic.

Blai Marginedas
Graduat en Art i Disseny he desenvolupat la meva carrera professional entre la gestió cultural contemporània i popular, el disseny gràfic i el comissariat i la reflexió cultural.
També he format part de col·lectius artístics com Morir de Frío i Supterranis.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close