Per a nosaltres, habitants del segle XXI és un brodat ple de criatures mitològiques, de fenòmens naturals amb forma humana, una narració un xic pirada, fantàstica i naïf.
Per als habitants de la Girona del segle XI era una descripció vera del món, plena d’éssers mai vistos però tinguts com a reals. I per les seves dimensions, pels materials de què està fet i el treball que s’hi va dedicar, un objecte que devia fer embadalir, un tresor fascinant. Estem parlant del Tapís de la Creació, una obra que té alguna cosa que captiva avui en dia.
Com els gravats medievals posteriors que descrivien la terra com centre de l’univers envoltada del sol i dels planetes i més amunt les estrelles fixes a les esferes celestials, el brodat de la catedral de Girona emanava certesa, la seguretat d’un món conegut, descrit, previsible, santificat.

Tot allò que a nosaltres, si és que som gent de la nostra època, hereus involuntaris de Descartes, se’ns està negat, condemnats com estem al dubte impenitent, a la incertesa crònica, al qüestionament perpetu i necessari, pare del progrés i alhora d’un cert neguit.
No us perdeu l’article que descriu aquesta obra ancestral, innocnet i fascinant, llegit pel nostre locutor de capçalera l’Isidre Sánchez, després d’una molt personal introducció de l’autor, l’Artur Moreno.
Enllaços
L’article original el podeu llegir aquí:
La pàgina dels articles de l’Anna Pou van den Bossche al temps de les arts és aquesta: