Arts visuals / Exposicions

Victor Mateo. Cromatismes silenciosos

Vassily Kandinsky, pioner de l’abtracció, assenyalava que “l’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com una representació gràfica d’un estat d’ànim i no com una mena de representació d’objectes”. Ha passat més d’un segle d’aquesta reflexió, però creiem que avui segueix sent vigent, ja que hi ha artistes que continuen desenvolupant l’abstracció des de diferents propostes creatives però sempre tenint en compte l’atreviment i l’entusiasme. Aquest és el cas de Victor Mateo (Tànger. 1945) que des dels seus inicis artístics s’ha inclinat per l’expressionisme abstracte.

Víctor Mateo
Espai expositiu municipal Aula Cultural
Organitzat pel Museu Municipal Castell (MNUE)
Rubí
Fins al 2 de maig de 2021

Cito textualment “expressionisme” en lloc d’informalisme, ja que la meitat de la seva trajectòria s’ha produït a Toronto, ciutat on va residir des del 1957 fins a 1986, any que va tornar a Barcelona. Per això la seva obra s’ha inclinat més cap als postulats de Jackson Pollock, William de Kooning, Cliford Still i Robert Motherwell, que van ser els seus referents americans. També va mostrar interès pel principal exponent de l’espacialisme abstracte, com va ser Mark Rothko, on el color és el principal protagonista que, segons Lourdes Cirlot, apareix a través d’ ”unes  immenses masses cromàtiques, amb intervenció d’un màxim  dos, tres, quatre colors, establint entre les diferents zones gradacions quasi imperceptibles per accentuació o disminució d’un color determinat”.

Victor Mateo. Pintura 04-7. MIxta sobre tela

La primera exposició individual de Victor Mateo va tenir lloc a Toronto, a la Kamen Fine Arts Gallery, l’any 1985 i a partir d’aquell moment, ha exposat a diversos països del món. A Barcelona ho va fer a la galeria Matisse, l’any 1987. Des de llavors, he pogut observar de prop com s’ha desenvolupat la seva trajectòria en aquestes tres dècades en què ha experimentat una evolució ben notòria, encara que sense gaires estridències ni canvis sobtats, només relacionats amb les seves estades a les ciutats on ha residit, si bé la seva obra segueix sent homogènia.  Aquesta lleialtat a la no figuració obeeix al fet que sempre s’ha considerat una persona lliure. Segons la galerista Carme Espinet, les seves obres “comuniquen el seu estat d’ànim que es podria definir amb aquestes paraules: nervi, geni, passió, anarquia…”. En conseqüència, és lògic que es mostri més còmode amb l’abstracció i, en canvi, amb la figuració no troba la inspiració adequada que tot artista necessita per crear noves maneres d’expressar els seus sentiments. 

Reflexions i silencis gestuals

L’actual exposició a l’Aula Cultural de Rubí permet comprovar que la seva obra està impregnada de diversos factors referencials provinents dels seus orígens al Marroc i del món africà;  dels anys viscuts a Toronto, capital de la freda regió d’Ontario; de les exposicions realitzades a la càlida Califòrnia durant la dècada dels noranta; de l’arribada a Barcelona on redescobreix la cultura mediterrània i, finalment, pel seu pas expositiu  a Nagoya a principis del 2000. Aquesta darrera experiència li ha servit per endinsar-se en l’univers de la cal·ligrafia i en l’estudi dels símbols japonesos per conèixer millor el seu significat. Aquest creuament de diferents cultures es percep perfectament en aquestes obres en què les gammes cromàtiques van canviant en el transcurs del temps, passant dels negres i marrons predominants a tonalitats en les quals s’aprecia la llum, principalment per l’aparició dels colors primaris, tractats amb calidesa, així com els verds i terrosos.

Victor Mateo. Pintura 99-19. Mixta sobre tela

A diferència d’altres èpoques en les que emprava més la matèria, sobretot el collage que algunes peces aquí presents encara conserven, així com materials com el filferro, el paper, el cartró i la roba, ara els grafismes que apareixen en els seus acrílics de tècnica mixta són línies molt primes de color blanc i la majoria quasi bé indesxifrables. Amb això demostra que no solament sent atracció per l’art oriental, sinó que també li serveix per completar i ampliar el seu repertori sígnic i gestual.

En aquestes peces no es percep la sensació d’horror vacui, ja que deixa espais buits perquè pugui respirar l’obra. Precisament, Isabel Saludes destaca en els seus quadres que “el grafisme, el buit espacial i una pinzellada lliure en són constants”.

Victor Mateo. Pintura 19-1. Mixta sobre tela

En el seu treball hi ha una part d’ intuïció i de gosadia, sobretot quan s’enfronta per primera vegada a una tela en blanc, atès que no fa esbossos, sinó que s’ hi acara directament. Ho fa amb energia, determinació, passió i emoció que, d’alguna manera, ens recorda el degoteig de Pollock quan llençava directament la pintura damunt la tela sobre el terra. Però és gràcies al moviment de la mà, a la força del gest, així com a l’agressivitat del traç i el gruix de la pinzellada que travessa una part del quadre com va configurant-se l’obra.

Mateo no posa noms a les seves obres, només les titula amb números. Un altre artista per a qui també sent admiració, Pierre Soulages,  tampoc en posa. L’any 2001 Josep Maria Cadena observà en la seva obra que “el gest pictòric és sempre rítmic, però no segueix pautes establertes prèviament. S’expressa amb moltíssima llibertat, encara que sempre admet que del diàleg entre dos mons oposats en pot sorgir una fructífera complementarietat”. I això és precisament el que el públic es trobarà quan visiti la seva exposició.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close