Victor Papanek (1923-1998) està considerat un dels teòrics del disseny més importants i influents del segle XX, i tota la seva vida va estar travessada pels conflictes, les inquietuds, les idees i els dilemes de l’època que li va tocar de viure. La conseqüència més palpable d’això és la centralitat que Papanek concedia a la política en relació a tot el que pensava i feia. “Considero que el disseny és una eina política”, va declarar en una entrevista per a la televisió sueca l’any 1970. Quan usava el concepte “eina política” volia dir, entre altres coses, que tenia una responsabilitat social i que havia de tenir en compte des dels drets de les minories fins a la sostenibilitat ecològica.
Victor Papanek. La política del disseny
Museu del disseny. Barcelona
Fins al 2 de febrer del 2020
L’exposició que ara li dedica el Museu del Disseny de Barcelona, Victor Papanek. La política del disseny, remarca la centralitat de la política ja des del mateix títol, però no se circumscriu només a aquest aspecte. Al contrari: ofereix una visió de conjunt força completa de la vida, l’obra, les connexions personals i creatives i el pensament d’una figura polièdrica i de curiositats tentaculars.
La primera part de la mostra, Connexions creatives, deixa clar que Papanek no va sorgir del no-res. La seva concepció del disseny s’alimentava de la feina i les idees d’alguns dels arquitectes i pensadors socials més potents del segle XX, des de Frank Lloyd Wright fins a Marshall MacLuhan, passant per Richard Buckminster Fuller. De la mateixa manera, les seves lliçons tampoc no van caure en el no-res sinó que continuen sent considerades vàlides i fecundes ja ben entrat el segle XXI.
D’aquesta primera part, en destaquen una aparatosa instal·lació multimèdia –amb imatges de diapositives, pel·lícules i fotografies– de l’època de Papanek i una mena d’esquema mural, format per una galàxia de noms de persones diverses, que orienta sobre les connexions intel·lectuals i personals que més van enriquir Papanek. A més dels tres abans esmentats, aquests són alguns dels noms que hi apareixen: Frank O. Gehry, arquitecte; Stewart Brand, escriptor i activista mediambiental; Alvar Aalto, també arquitecte; Henry Miller, escriptor i polemista; Ralph Nader, activista pels drets del consumidor… La llista podria incloure una vintena de noms més. La mostra no es cansa d’emfatitzar que Papanek també va aprendre molt dels seus propis alumnes.
A través de tota mena de documents gràfics –pel·lícules, fotografies–, de papers –cartes, documents, llibres aliens i propis– i d’objectes –pòsters, mobles–, la mostra ressegueix la vida de Papanek sobre el fons convuls de l’època que va viure. Nascut a Àustria el 1923, hagué de fugir del seu país natal el 1939 per escapar-se dels nazis. Es va instal·lar als EUA, on va descobrir un món nou: en realitat, va descobrir l’origen del món futur que aviat es faria realitat. El 1946, va obrir el seu primer negoci, Design Clinic, destinat a la confecció de “mobles actuals i econòmics per a la societat nord-americana de postguerra”. A partir dels 60, Papanek va accentuar la seva politització i es va amarar de les ideologies revoltades que van sacsejar l’Amèrica –tot el món occidental– dels 60 i 70. La publicació, el 1970, del seu llibre cabdal, Disseny per al món real, li va donar una fama notable i una influència de gran abast.
Les dues últimes parts de la mostra, titulades Hi ha algú normal, aquí? i Una visió de conjunt, indaguen i il·lustren les idees de Papanek, la mútua influència entre els seus projectes professionals i el seu programa ideològic, i les seves principals preocupacions. La mostra remarca l’interès de Papanek pels sectors més vulnerables de la població: “els infants, les dones, la gent gran, les persones amb diversitat funcional i les persones de països subdesenvolupats”. Remarca també que un dels reptes de Papanek era millorar el disseny per afavorir la inclusió social. En paral·lel a tot això, el programa ideològic de Papanek també es va concretar en una aproximació al disseny en el qual la negació de la preeminència de la tecnologia es complementava amb l’afany de treballar a partir del respecte a la naturalesa i amb la voluntat de pensar i crear col·laborativament.
Una de les frases del seu llibre Disseny per al món real, reproduïda en un dels plafons de l’exposició, demostra la vigència de la mirada crítica i de la manera de fer i de pensar polítiques de Papanek. La frase diu: “Hi ha professions més pernicioses que el disseny industrial, però són poques i només una d’elles és més hipòcrita, el disseny publicitari, que vol convèncer la gent de comprar coses que no necessita amb uns diners de què no disposa i amb la intenció d’impressionar gent a qui no li importa”. Clavat. Encara ara.
