Exposicions

Assassinar el gravat o un forat és un forat

La Fundació Antoni Tàpies s’endinsa en la celebració del seu 30è aniversari presentant una tria de gravats de gran format i llibres de bibliòfil d’Antoni Tàpies, que permeten valorar el treball de l’artista com un home de laboratori. Acotats en el temps i realitzats entre 1988 i 1990, aquests gravats posen de manifest un treball experimental en l’àmbit de la calcografia que ve a ser el contra camp del seu treball en la pintura. Paral·lelament, Enciclopèdia Catalana acaba de publicar “Tàpies. Biografia d’un compromís”, feliç coincidència en el tret de sortida d’aquest aniversari.

Antoni Tàpies. L’àcid és el meu ganivet
Comissària: Núria Homs
Fundació Antoni Tàpies. Barcelona
Fins al 24 de maig de 2020

En aquests gravats de gran format, la majoria executats a l’aiguafort i al carborúndum,  ajunta sovint dos o tres papers de la màxima dimensió possible per eixamplar el gest, l’acció i l’efecte de l’àcid sobre la planxa de coure. El mateix Tàpies confessa que en la seva iniciació al gravat mantenia la disciplina de crear un dibuix per traslladar-lo fidelment a la planxa de coure. Aquest respecte que tenia per la planxa l’abandona en aquests gravats, de manera que aquesta és tractada com un cartró o un tros de paper, el què els apropa totalment a la seva pintura.

En primer terme, les planxes dels gravats Capsa de te i Trespeus, Campins, 1990. De la fotografia: © Toni Tàpies Barba, 2020.

Els gravats despleguen les imatges i l’escriptura propis de la seva pintura com ara la creu, les parts del cos, les xifres, les lletres els objectes quotidians, els quals evoquen la consciència de l’existència, la relació de l’home amb l’univers, el pensament dual, la vida i la mort. Des d’un punt de vista experimental, responen a la seva idea que pintar és crear la realitat, penetrar-la i deixar-hi una empremta amb el gest, però al mateix temps procurant una comunicació amb la matèria, deixant que els materials parlin de forma expressiva.

Antoni Tàpies. Gran cercle, 1988. De les obres: © Comissió Tàpies / Vegap, 2020.

L’àcid és el meu ganivet

En el llibre Converses amb Antoni Tàpies, de Barbara Catoir (1988), Tàpies parla d’aquests gravats i de com es construeixen a partir del concepte de destrucció. Diu Tàpies: “es tracta d’una planxa de coure que treballo, que fico en àcid, és una forma d’expressió gestual. Utilitzo una planxa de coure com si utilitzés un tros de paper. Hi faig les mateixes operacions amb els dits, amb els pinzells, com si es tractés de paper.” I afegeix: “és únicament una altra manera de gratar; si vols, una manera diferent d’atacar el blanc, d’atacar la planxa de coure. Aquí l’àcid reemplaça el ganivet; però, dins del meu cap, es com si es fes un forat. Quan submergeixo la planxa de coure en una cubeta amb àcid nítric, en aquell moment l’àcid és el meu ganivet. Per a mi, no es la imitació d’un forat, es un forat de veritat.”

Si en la pintura Tàpies afegeix matèria, en el gravat és l’àcid nítric que fa la feina de sostracció, de manera que l’artista inaugura una manera de fer que és inversa al procediment que utilitza en pintura. És un assaig dialèctic entre el ple i el buit, entre l’adició i la sostracció, entre l’afegir i el treure. En qualsevol cas, l’agressió de l’àcid a la planxa ens recorda aquella voluntat que Miró tenia a final dels anys 20 del segle passat d’ “assassinar la pintura”. És una resposta de l’art contra l’estètica, principi fonamental del quefer de Tàpies.

Per a Antoni Tàpies no hi ha distinció entre els diferents gèneres de la pintura. Tant el dibuix, com la pintura, com el gravat, formen part d’una mateixa concepció de l’art com a coneixement i emotivitat que ha de ser comprès per l’espectador. Així, doncs, diu a Barbara Catoir  parlant de l’èxit que “el què de debò desitjaria fóra d’assolir l’èxit en el sentit de ser entès: voldria que les persones comprenguessin una mica les idees, els sentiments, les esperances… que intento expressar en la meva pintura. D’altra part, també hi ha, naturalment, les meves manifestacions escrites.” I justament, el gravat, que pot arribar a un major nombre de persones, reforça el vessant social del seu art.

Antoni Tàpies. Gran tríptic, 1990. De les obres: © Comissió Tàpies / Vegap, 2020.

L’art s’encarna en la forma

En tot aquest procés de creació, el que a Tàpies li interessa és transmetre l’emotivitat profunda que dóna valor artístic a les obres a partir de la forma, del suport i del material amb què estan “encarnades”. Tanmateix, el procés de creació és el que produeix aquesta encarnació. Sovint, Tàpies ha parlat d’aquest procés, i ho fa al text La forma de la forma (1995-1996): “es poden fer línies suaus amb ploma i tinta i, fins i tot amb un raig de llum, amb un llapis gras, o amb un de més dur; es poden fer finament a punta de pinzell o gratant violentament amb un ganivet. I també se sap que aquesta gamma expressiva esta estretament lligada al suport, al paper delicat o al cartró mes bast, a la tela blanca o a la bruta, a la matèria tendra o a la més resseca i difícil de tallar […]”.

Antoni Tàpies, Daga, 1988. De les obres: © Comissió Tàpies / Vegap, 2020.

L’exposició comprèn disset gravats i tres llibres de bibliòfil realitzats en aquests dos anys. Tàpies va recórrer als millors tècnics i tallers catalans com Joan Barbarà, Joan Roma i Takeshi Motomiya. Destaquen alguns gravats com Gran cercle (1988), obra que evoca els principis còsmics del yin i el yang o l’aiguafort Daga (1988), en què un braç empunya una daga, que s’acompanya amb tres creus i la síl·laba “hum”. Segons el budisme, la daga al·ludeix al combat de la causa de la insatisfacció i el patiment mentre que “hum” s’usa en la meditació per purificar l’odi i l’agressivitat de l’ésser humà i convida a la compassió. Una altra obra interessant és Signes sobre porta (1988), que reflexiona sobre la idea de la porta com a trànsit i que l’artista ha utilitzat manta vegades. A propòsit d’aquesta imatge, Tàpies va escriure a Res no és mesquí (1970) “un quadre no és res. És una porta que condueix a una altra porta […] i la veritat que busquem no la trobarem pas mai en un quadre sinó que només apareixerà després de l’ última porta que sàpiga franquejar el contemplador amb el seu propi esforç.” Alguns gravats reafirmen la iconografia pròpia de l’artista com el cos humà a Cames i petjades (1988), Espiral i petjada (1990) i Trespeus (1990), o lletres i cal·ligrafies  a Cal·ligrafia vertical (1988). L’orientalisme quotidià el trobem a La capsa de te (1990), un monotip senzill emprant rodet i carborúndum, i l’homenatge científic a l‘aiguafort de format quadrat, dedicat al metge i cosmòleg anglès Robert Fludd, a l’obra Flud  (1988), que evoca el buit negre anterior a la llum de la creació de l’univers. A l’obra Graffiti sobre ciment (1990) s’aprecia la força destructora de la corrosió de l’àcid passat de temps i es completa amb una estampació sense relleu en serigrafia.

Antoni Tàpies. La llum, 1990. De les obres: © Comissió Tàpies / Vegap, 2020.

Una reflexió sobre el pas del temps i la mort

Gravats que mereixen una especial consideració són Gran tríptic (1990), on ajunta tres papers de gran format, escriu la paraula “TRES” i pinta amb força gestual una gran creu migpartida, potser al·ludint a l’ànima escindida de l’home contemporani entre intuïció i raó; Totem (1988), presidit per una forma negra vertical amb dues empremtes de peu al dessota i un cap mort al centre. Signes gràfics acompanyen aquesta enigmàtica composició sobre la mort, tema que també trobem a l’obra Esgrafiat (1988). Aquest gravat presenta al centre un crani amb una boca oberta que mostra les dents, situat entre dues taques blanques. De la boca surt la inscripció “xat”. L’any 1988, Isidre Vallès Rovira comentà aquesta obra, que interpretà com una Vanitas. Ala taca de l’esquerra, solcada per rugositats, hi veu la idea de joventut, mentre que a la segona taca blanca de la dreta hi llegeix l’envelliment i la vida humana solcada per l’experiència i el pas del temps. Al límit inferior del gravat interpreta aquesta dimensió temporal per la diferent grandària de les petjades. Pel que fa al grafisme “xat” situat davant del dentat podria significar “per (X) Antoni Tàpies”.

Antoni Tàpies. Esgrafiat, 1988. De les obres: © Comissió Tàpies / Vegap, 2020.

L’exposició es complementa amb tres llibres de bibliòfil: Un vase de terre crue et le T du nom de Tàpies (1988), una carpeta amb text de Yves Bonnefoy i tres gravats de Tàpies;  Art i espiritualitat (1988), que conté el discurs que Tàpies va llegir el 1988 al Paranimf de la Universitat de Barcelona quan va ser investit Doctor Honoris Causa, acompanyat de dos gravats; i La llum  (1990), amb textos de Pere Gimferrer amb vuit aiguaforts i dues serigrafies de Tàpies.

Algunes d’aquestes obres van ser exposades a la mostra “Tàpies. Gravats” (juny 1988) a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran i posteriorment a l’exposició “Tàpies. Escultures i aiguaforts” a El Prat de Llobregat (abril-maig 1991). Al catàleg de Vilabertran, Joan Josep Navarro Arisa al seu text Alquimista de la percepció ens parla de la fusió de l’artista i l’artesà en la confecció d’aquests gravats: “o el Tàpies gravador, on l’artista i l’artesà, el creador tenaç i el genial improvisador es troben i fonen en el moment irrepetible de la confecció de les planxes. És així com alguns gravats de Tàpies desperten, com escrivia Jules Lafargue, “vertígens d’univers”. 

En el món en què vivim, on triomfen les aparences, les “fake news”, l’engany de la post veritat, el consum de béns materials, s’erosiona el coneixement i es destrueix l’experiència, l’obra de Tàpies és un crit d’alerta per recordar que la realitat existeix, de la mateixa manera que un forat és un forat; és a dir, la realitat no es pot obviar i és una font d’experiència humana plena d’emotivitat, sentiments, idees i esperances que encara són a la mà de l’artista per transmetre-les a una societat perquè en pugui gaudir i li faci profit.

Pilar Parcerisas

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca