Llibres

Astèrix encara no es jubila

Coincidint amb el 60è aniversari de la creació de Goscinny i Uderzo, Ferri i Conrad publiquen una nova aventura del guerrer gal, ‘La filla de Vercingetòrix’.

Ningú no ho diria a jutjar pel seu físic immutable -potser es tracti d’un dels avantatges de la poció màgica-, però a Astèrix i Obèlix els queden ja només cinc anys per a la jubilació. Aquest parell de gals irreductibles perpètuament enfrontats als romans van ser creats pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo per a la llegendària revista Pilote, on van aparèixer per primer cop -amb la primera entrega de l’aventura Astèrix el gal- el 29 d’octubre del 1959. Per tant, tot just ara es compleixen 60 anys del naixement de la que esdevindria una de les grans sèries del còmic europeu juntament amb les aventures de Tintín (a qui homenatja explícitament en una vinyeta d’Astèrix a Bèlgica, a través del cameo de Dupond i Dupont) i les d’Spirou i Fantasio.

Primera pàgina de ‘La filla de Vercingètorix’, en blanc i negre.

Tothom té clar que els nivells d’excel·lència assolits per la sèrie -que ha conegut adaptacions a múltiples llenguatges- van sofrir una davallada arran de la mort de Goscinny, responsable també dels guions de Lucky Luke i d’El gran visir Iznogud, i autor literari de la saga de llibres d’El petit Nicolas meravellosament il·lustrats per Sempé. Malgrat tot, les peripècies d’aquests herois -en qui sovint s’ha vist un paradigma del xovinisme francès- es van seguir publicant amb Uderzo fent-se càrrec també dels guions.

L’any 2013 va ser quan el dibuixant -ja gairebé nonagenari- va delegar totes les tasques creatives en un tàndem d’autors més joves. Aquests van ser el guionista i també dibuixant Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad, caracteritzats pel seu humor irreverent: el primer procedeix de l’escola de la revista Fluide Glacial i el segon va revolucionar Le Journal d’Spirou amb els seus polèmics gags. El seu debut va ser Astèrix i els pictes, una història que a alguns crítics els va semblar superior a les últimes creacions d’Uderzo.

Il·lustració d’Oriol Malet per al llibre ‘Generacions Astèrix’.

Coincidint amb el 60è aniversari del naixement d’Astèrix, la parella publica ara la seva quarta incursió en el personatge: La filla de Vercingètorix (Salvat), que es posa a la venda amb tots els llorers d’un veritable fenòmen editorial que inclou una gira per Europa de presentació. Tot just arribats de Polònia a Barcelona (després d’assegurar-se que la ciutat no es troba devastada, tal i com es pot deduir d’alguns informatius), Ferri i Conrad expliquen a El Temps de les Arts que el seu control sobre les aventures d’Astèrix ja és gairebé total: “Uderzo fa una mirada general a la nostra feina perquè no ens sortim de mare. En el primer dels àlbums que vam fer, Astèrix i els pictes, sí que va intervenir, però en aquest ja pràcticament no ho ha fet. Està content de deixar la seva criatura en bones mans”.

A La filla de Vercingetòrix, Astèrix i Obèlix comparteixen bona part del protagonisme amb Adrenalina, la jove filla del cèlebre cap gal Vercingètorix, perseguida pels romans i a la qual han de protegir. L’aventura presenta una història d’empoderament femení en un univers fortament masculí, “en el qual moltes de les idees possibles ja havien estat desenvolupades. El fet que s’introdueixi una dona i que a més sigui adolescent sacseja la tranquilitat del poble; és una manera nova de trobar nous gags”. D’altra banda, subratlla Ferri, “l’emergència de la dona és un dels trets que defineixen els nostres temps” i, de fet, a La filla de Vercingetòrix també hi ha picades d’ullet al matrimoni homosexual o a l’animalisme.

Il·lustració de Belén Ortega per al llibre ‘Generacions Astèrix’.

El dubte que tenen els autors és fins a quin punt el fet que els adolescents guanyin presència a La filla de Vercingetòrix pot ajudar a que aquesta historieta penetri en més lectors d’aquesta franja d’edat. Segons ells, “els que compren els llibres són els babyboomers. A les famílies franceses, els pares llegeixen els àlbums d’Astèrix als seus fills; i, d’altra banda, els nens coneixen els personatges a través del Parc Astèrix.; però el comportament dels adolescents és una incògnita, per a nosaltres”.

Des d’Astèrix i els pictes, el grafisme de Didier Conrad -posseïdor a l’excel·lent sèrie Los Innombrables d’un estil àgil i vigorós, proper al de Franquin- és escrupolosament fidel al traç d’Uderzo, gairebé indistingible. El dibuixant admet que la seva intenció és que “de manera natural l’estil gràfic sigui cada cop més personal, més meu, per sentir-m’hi més còmode. Al començament era més mimètic respecte l’estil d’Uderzo, però poc a poc em deixo anar. Cada cop que torno a una història d’Astèrix em passo un temps dibuixant com Uderzo per estar familiaritzat amb el traç, per recuperar-lo; si em deixés anar des del començament trencaria excessivament la línia”.

Des de sempre, les històries d’Astèrix han proporcionat una excusa per retratar -tot i transcórrer l’any 50 abans de Crist- els temps presents. Quins nous temes d’actualitat els agradaria abordar en properes aventures? Ferri -que s’alegra quan el cronista li explica que Astèrix legionari va ser el primer àlbum que va llegir de petit, ja que el troba “excel·lent”- admet que “en tenim molts al cap, però els guardem per no revelar gaire secrets i també perquè potser finalment s’acaben quedant en res. Ens agrada mantenir l’enigma fins al final, i que quan el lector obri la primera pàgina tot sigui una novetat, una sorpresa”.

A més d’amb La filla de Vercingetòrix, Salvat celebra l’aniversari amb la publicació d’un altre llibre: Generacions Astèrix. L’àlbum homenatge, en el qual dibuixants de diferents països dónen la seva personal visió dels guerrers. Entre ells hi ha Oriol Malet, Arthur de Pins, Pascal Rabaté, Belén Ortega, Lewis Trondheim, Kim Jung Gi, Bastien Viviés, Milo Manara, Julie Maroh, Emmanuel Guibert, François Boucq, Guy Delisme, Charles Berberian, Serge Clerc, Frank Cho, Terry Moore o Juanjo Guarnido. Com acostuma a passar en aquests casos, el resultat és simpàtic i intranscendent.

Seguiu-lo a:

Xavier Roca

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat al diari 'Avui' i a 'El Punt Avui' escrivint sobre cinema, còmic, televisió i cultura en general, en crítiques, entrevistes, reportatges, informacions... És col·laborador dels digitals 'Catorze' i 'La Llança' i també ha publicat guions de còmic i humor gràfic en revistes com 'El Jueves' i diaris com 'Avui, 'El Periódico' i 'La Vanguardia'.
Xavier Roca
Seguiu-lo a:

Xavier Roca: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca