Audiovisual / Camins de Serp

Carles Porta irromp a casa nostra

Hi ha un instant molt precís durant la vida de qualsevol estrella de TV3 en el qual el protagonista en qüestió s’apropia inexorablement del seu programa mitjançant un particular cop d’estat. El fet s’ha esdevingut amb gent tan dispar com ara Mònica Terribas (qui convertí un informatiu nocturn d’escassa audiència com La nit al dia en un vehicle de lluïment personal-morbós en què l’espectador estava més pendent de la inclinació física dels seus tacons i de la seva obsessió d’interrompre compulsivament els entrevistats que no pas del contingut de les notícies) a Ramon Gener, que transformà un bon (i utilíssim) programa d’òpera en un espai que, temporada rere temporada, se centrava menys en l’art musical-teatral de Puccini i més en la perícia del presentador per lluir tupè i fer les seves cosis al piano.

A casa esperàvem amb delit el moment en què la maledicció tevetresiana acabaria inoculant l’estimable esperit d’en Carles Porta. Fins ara, el nostre criminòleg nacional s’havia conformat amb la portalada radiofònica que encapçala cada episodi de Crims, amb la simple pauta visual-sonora d’una camisa tan immutable com l’escut del Barça i la marca antropològica tribal de les es obertes. Però a Catalunya tot acaba caient pel seu propi pes i Porta aprofità el capítol de dilluns passat (sobre l’assassinat amb robatori a la casa de Jordi Comas al seu domicili de Platja d’Aro) per saltar-se la pròpia norma i irrompre finalment a l’imaginari de les nostres llars.

Efectivament, Porta trencà la narrativitat habitual de Crims acompanyant la senyora Carme (vídua d’en Comas i heroica supervivent de l’assalt) durant la seva peripècia reconstructora de tot l’assalt. En una primera lectura del fet, l’estrella de TV3 abandonava la seva condició de cronista de les malifetes dels nostres criminals (i les virtuts dels Mossos) per transitar a l’espai processista de viure el trauma del crim al costat de la víctima en tant que notari. La presència de Porta a l’indret dels fets (amb una foscor permanent que pretenia imitar la nit en qüestió) no era rellevant periodísticament; podria haver fet el mateix darrere la càmera, afavorint així que l’interlocutor fos el mateix espectador de Crims. Però va decidir monopolitzar la conversa, donant peu no només que la Carme expliqués millor la seva lluita per sobreviure, sinó sobretot situant-se com a forat negre de totes les emocions d’aquella fatídica nit.

Porta, en definitiva, no decidí entrar a casa de la Carme per fer-nos entendre millor allò que s’hi esdevingué. Volia, inconscientment o voluntària, irrompre finalment a les nostres llars amb tal d’explicar-nos el conte esporuguidor abans d’anar a dormir, furtant així a l’espectador el privilegi de parlar il·lusòriament face to face amb aquella dona. No és casualitat que el monopoli del diàleg amb la dissortada víctima s’esdevingués dins l’entorn prototípic d’una casa burgesa-convergent. A banda d’apropiar-se de la nostra veu, Porta ha viatjat amb gran intel·ligència a l’imaginari freudià de la nació, convertint-se en el filtre que ens aboca a la classe mitjana benestant catalana i els seus traumes. El cop d’estat, en definitiva, és doble: Porta no només s’ha apropiat de la seva pròpia herència televisiva, sinó que s’ha posat al centre de la cursa per esdevenir un dels nous apologetes de la catalanitat.

Aquest segon aspecte és, comptat i debatut, una imatge perfecta de la lluita de les futures estrelles (televisives i polítiques) per situar-se al centre de la foscor tribal. La cursa és prou criminal, però s’emmarca a la perfecció dins de la llei.

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close