Cinema

Antoni Pinent: “Vaig viure a Venècia un període recent i li volia retre tribut”

El film VENEZIA PALCOSCENICO està creat a partir de fragments de diverses fonts de pel·lícules que inclouen rodatges a Venècia, de produccions majoritàriament americanes, italianes i britàniques. El seu autor, el lleidatà Antoni Pinent, curador independent d’art contemporani, artista multidisciplinari i cineasta, a través d’aquest collage mostra la ciutat italiana com un plató de cinema real, seleccionant per l’ocasió seqüències d’exteriors per construir el seu relat. Un homenatge a la ciutat dels canals en forma de migmetratge, que ha estat guardonat en la categoria de Cinema Experimental dels III Premis El Temps de les Arts. Parlem amb l’artífex sobre aquest mashup divertimento.

Tràiler #1 VENEZIA PALCOSCENICO, d’Antoni Pinent

Què et va portar a fer una peça cinematogràfica dedicada a Venècia? Per què vas optar per aquesta ciutat?

Vaig viure a Venècia un període recent (2016-2019), i li volia retre tribut d’alguna forma amb la meva forma de treballar amb l’audiovisual, i així portar-la amb mi de viatge.
Aquesta ciutat, com d’altres tals com Nova York o París, és molt fotogènica i àmpliament retratada i coneguda gràcies al medi cinematogràfic, com ho va ser anteriorment en el camp de la pintura o la fotografia. És aquest el motiu pel qual hi ha tants materials en la història del cinema, on part de l’acció dels films succeeix allà i ja forma part del nostre imaginari col·lectiu, on la ciutat forma part d’aquest teló teatral o escenari ple d’històries.
També el fet de triar aquesta ciutat com a protagonista i no altra, és perquè té unes dimensions i espais fàcilment identificables per l’espectador, que m’ajuden a crear un fil conductor amb els fragments de diverses procedències.

I com va sorgir la idea de fer-ho a través d’un collage de diferents imatges de pel·lícules? Ja ho havies experimentat en alguna altra ocasió?

Sí, ja tinc a la meva trajectòria audiovisual d’altres films en aquest estil de collage a partir de materials en digital com “L’altra faccia della Luna” (2014), també premiat; o “purposes & expectations” (2021) o “suspicious minds” (2022), aquests darrers més recents.

Però com sempre, t’has de fer com unes regles del joc per dur a terme la part de muntatge, perquè sinó hi ha massa material de partida, descartant ja des de l’inici la pintura, la fotografia o documentals centrats en Venècia. I a partir d’allà, d’altres dedicions per afrontar el projecte.

D’altres cineastes que admiro en aquesta mateixa línia són Thom Andersen amb el seu clàssic “Los Angeles Plays Itself” (2003); el treball de l’artista Christian Marclay; o els mashups d’Antonio Maria Da Silva com “Hell’s Club”, “The Untouchables vs The Naked Gun”, “Once Upon a Time in Pulp Fiction” o “The Overlook Hotel”.

Coneixies totes les pel·lícules o encara en vas descobrir alguna? 

Ara darrerament, aquest Nadal he vist un parell més de llargmetratges amb fragments molt interessants que m’hagués agradat incorporar al muntatge, com del darrer film amb Hercule Poirot de Kenneth Branagh “A Haunting in Venice” (2023) o l’últim de Tom Cruise, amb la seva saga “Mission: Impossible – Dead Reckoning. Part One” (2023).

Bé, hi ha una feina llarga de compilar primer tots el materials en digital i en bona qualitat. Una vegada ordenats, hi ha la llarga fase de visionat de tot els materials i potencial tria pel projecte. Aquests van des de 1896, amb el primer tràveling de la història del cinema “Panorama du Grand Canal vu d’un Bateau” d’Alexandre Promio (Lumière Co.), fins el 2020. Centrat només en materials de ficció (films o sèries televisives), de produccions de conegudes, són més de 130 audiovisuals. 

Com va ser la feina d’homogeneïtzar els diversos personatges de diferents èpoques per crear el relat i fer la selecció? 

El més complicat va ser saber seleccionar i acotar els materials, per a crear una continuïtat que fos fluida. Llavors vaig decantar-me per una selecció de materials on la narració no fos d’època, i on hi hagués una confluència d’actors/actrius més contemporanis.

L’estructura la tenia bastant clara de bon començament, volia fer primer les arribades a la ciutat dels principals protagonistes en diferents mitjans de transport (tren, avió o fins i tot bicicleta); anades als seus llocs de pernoctació; una part onírica que es desenvolupa a la nit; i l’endemà un desencadenament d’accions, persecucions i confluències entre els personatges, que convergeix a Piazza San Marco. I amb aquesta selecció d’imatges i sons, tractar de mantenir l’estil de muntatge de les seves pròpies fonts originals.

Hi ha tres James Bond diferents (Sean Connery, Roger Moore, Daniel Craig), Katherine Hepburn, Indiana Jones, Spider-Man / Tom Holland i Zendaya, Angelina Jolie i Johnny Depp; Woody Allen i Julia Roberts, Michael Caine, Jude Law, Alberto Sordi, Tom Hanks, Gael Garcia Bernal i molts més.

Tràiler #2 VENEZIA PALCOSCENICO, d’Antoni Pinent

Després de VENEZIA PALCOSCENICO, estàs treballant en algun nou projecte cinematogràfic?

Sí, com sempre, tinc diversos projectes esperant al calaix i d’altres en marxa al forn. Just ara estic centrat en la preproducció d’ “STEREO FRAMEWORK  / ASYNCHROMY” en 35mm, amb la beca de residència de Light Cone / Atelier 105 a París.

Per qui vulgui conèixer millor la teva filmografia, quins projectes destacaries de la teva carrera professional?
Hi ha molts projectes audiovisuals entre fílmics i digitals. Però si hagués de fer una breu selecció potser destacaria: “GIOCONDA / FILM” (1999); la trilogia ‘Film Quartet’ que inclou “FILM QUARTET / POLYFRAME” (2006-2008), “KINOSTURM KUBELKA / 16 variaciones” (2009), “G/R/E/A/S/E” (2008-2013); “SHARITS / KASSEL 2015” (2020); “Phryne L. [back into light]” (2021); i la minisèrie “i STiLL BELiEVE iN CELLULOiD” (2012-2020), aquesta darrera disponible a la plataforma Filmin.

I ja per acabar, què us va decidir a presentar-vos als Premis El Temps de les Arts i quina va ser la reacció en saber que havíeu guanyat?

Doncs són uns premis força importants, de reconeixement, valuosos i que ajuden a donar visibilitat i suport als treballs realitzats al territori. D’aquí la motivació i la importància per participar-hi, amb la possibilitat de tenir més sortida, connectar amb un potencial públic i que pugui ser valorada per un jurat expert i de qualitat, com és el que acostumen a tenir els Premis El Temps de les Arts. Així que molt agraït per aquesta necessària iniciativa, i desitjo molt la seva continuïtat. 

Quan vaig rebre la notícia del guardó, just em trobava amb la meva filla a Roma i ho vam celebrar plegats al Trastevere. I agraint aquesta ajuda per invertir-la en nous projectes artístics futurs i en donar més visibilitat al treball fet i a la trajectòria.

Entrevista a Antoni Pinent, recent guanyador dels III Premis El Temps de les Arts en la categoria de Cinema Experimental
Laia Marín
Quan va acabar els estudis de Dret va fer un gir total en la seva carrera per dedicar-se al món digital. Postgrau en comunicació online i gestió de xarxes socials (UAB), màster en Transformació Digital (USAL) i especialitzada en l’àmbit de la comunicació cultural i patrimonial; ha treballat en el programa radiofònic “El Celobert” de Lluís Gavaldà, el Festival de Música Independent Altacústic, el Festival Internacional de Fotografia Scan Tarragona, el Festival Minipop o Tarraco Viva, entre altres. També ha exercit com a docent. Actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close