Avui ens visita el senyor dels trons. No es tracta de cap divinitat clàssica ni pagana. No va per la vida amb un martell per fer enrenou entre els núvols, no es menja les criatures com Saturn, com a mínim que jo sàpiga. El que utilitza són les eines atemporals dels borinots torracollons, dels missatgers incòmodes, dels que diuen allò que «algú havia de dir», o no, i amb això esvalota més d’un galliner.
Estem parlant d’en Bernat Dedéu que és una mica com la xucrut o com el Bitter Kas: o ets un incondicional o li enviaries un dron persa, d’aquests baratets perquè la cosa no està per moltes festes.
Tot seguit en Bernat ens comenta l’article «Pujol, vist per Trueba» que ha fet rebombori al nostre web, un article que toca una nafra nostrada i exposada públicament a la picota mediàtica. Una nafra que fa palesa encara més la capacitat del fort per amagar unes i exposar-ne d’altres. La nafra com a estructura d’estat.
Enllaços
L’article original el podeu llegir aquí:
La pàgina dels articles del Bernat Dedéu a El Temps de les Arts és aquesta:
