Cinema

Carlos Madrid: “Mentre continuen havent sales de cinema amb gent, continuarà havent festivals presencials”

Carlos Madrid, director de Cinema Jove, ens parla de la 36 edició del festival internacional, que se celebra del 18 al 26 de juny a València. Una conversa sobre la filosofia del certamen, la programació d’enguany i les conseqüències en Cinema Jove i en el sector en general de la pandèmia.

 Carlos Madrid ens rep amb il·lusió i nerviosisme per l’imminent inici del festival. Conversem amb ell sobre joventut i audiovisual, la seua funció com a director, la pandèmia i les seues conseqüències, i la filosofia del festival. Aquesta edició comptarà amb la presència de Lynne Ramsay, guanyadora a millor guió en Cannes 2017 per la seua pel·lícula You Were Never Really Here. La cineasta escocesa ha estat guardonada amb el premi Lluna de València i es projectaran les seues quatre pel·lícules. Amb claredat i humilitat, Carlos ens apropa l’esperit de Cinema Jove i ens ofereix les claus de la programació d’aquesta edició. 

Malgrat que encara tenim restriccions d’aforament i altres mesures de seguretat, torna el festival amb més normalitat després de l’anterior edició marcada per la Covid-19. Com afronteu aquesta trenta-sisena edició? 

Doncs amb major il·lusió i motivació perquè està tornant tot al que toca ser i, a més a més, perquè tenim una seu més. Tenim el Teatre Principal, tres dies en dobles sessions, cosa que no solíem tenir. Aleshores, augmenta el número de sessions, d’activitats i d’opcions que tenen els espectadors i, per tant, de motivació nostra. Reprenem cicles que teníem guardats i n’afegim uns altres de nou. Amb això i amb un equip més nombrós i jove, no podem estar més motivats.

És innegable que la Covid-19 us haurà afectat mentre preparàveu aquesta edició. Les limitacions, les mesures que han anat canviant…  Si l’audiovisual ja és un sector inestable i molt variable, aquest darrer any ho ha estat més. En aquest sentit, com ha estat el treball de preparació del festival? 

Sobretot amb nervis i incertesa. La incertesa sobre si el toc de queda romania o no… Açò no és només projectar una pel·lícula, són també permisos, despeses, escenografia, drets… És tot un procés. Ha estat un procés de molta incertesa i nervis, per no saber com estaria la situació en juny: les restriccions en cada comunitat, la taxa de vacunació… La Comunitat Valenciana ho ha fet molt bé, però ha tingut unes restriccions dures en el tràfic humà de nit. Aleshores et fa tenir un pla A, B i C [riu]. Ara em parles en un moment en que la incertesa ha desaparegut i tenim un 75% d’aforament, que està molt bé. A banda del sentit comú, tenim les mesures protocolaritzades en cada entrada. A més a més, enguany incorporem, per fi, la venda d’entrades online i incorporem la informació personal en l’entrada, cosa que facilita l’entrada més ràpida d’espectadors. Esperem que ara que tenim menys restriccions podrem gaudir de cinema a l’aire lliure i del cinema a l’interior, però en un gran festival. 

Hi ha algun projecte que retrate aquesta pandèmia o que haja estat creat, per exemple, en temps de confinament? 

En tenim pocs perquè hem volgut no abusar d’açò i fugir del tema perquè estem tots saturats. Però tenim dos treballs, per la singularitat de la proposta ens han agradat i els hem inclòs en la secció oficial de curtmetratges. Un d’ells s’anomena Catfinement. Són diverses estances d’una casa i els gats veient com els seus amos viuen la pandèmia. L’altre és un treball valencià, Sobre mi familia cuando la pandemia. Té un punt molt sincer i natural, amb una edició molt bona i amb situacions molt interessants. N’hem volgut fugir, a banda d’aquests projectes, perquè el cinema, amb pandèmia o sense pandèmia, et permet fugir de la realitat o de la rutina o de l’avorriment. 

Hi ha ganes de viure l’audiovisual i compartir-lo en persona, veritat? 

Clar. La veritat és que sí. Mentre continuen havent sales de cinema que reben gent, continuarà havent festivals de cinema presencials. Sí que hi ha algunes seccions híbrides com les dels xiquets o adolescents, perquè no poden venir a València. O si venen tenen més dificultats. Aleshores eixes romandran virtuals, però casi tot, el 95% del festival, és presencial. I volem que continue sent així perquè un festival no és només un lloc on es projecten pel·lícules, és un lloc de trobada. Ens agrada veure’ns, trobar-nos, recomanar-nos coses i fer la vida social que hi ha al voltant d’un festival

Precisament un festival també és un esdeveniment social que serveix per a conèixer gent, teixir relacions, descobrir professionals… Aquesta experiència és el que li atorga sentit al festival més enllà de la programació?  

Sí, perquè potser és la diferencia amb que tu mateix tries les pel·lícules que vols veure i les veges en ta casa, en una plataforma. Un festival aglutina tot açò que estem parlant. Té un pressupost per a poder realitzat activitats en pantalla gran… El que dius de teixir relacions no només es fa de manera informal, sinó també de manera formal. En Curt Creixent i en Pro Mercat, que són les dues activitats d’indústria, hi ha un vertader contacte dels proto-cineastes o dels cineastes que comencen amb els cineastes professionals. Poden tractar amb ells de tu a tu i demanar-los ajuda o consell. Un festival de cinema és un esdeveniment social per moltes raons. 

Aprofitant que has anomenat aquestes dues activitats, existeixen noves tendències de la industria audiovisual on cada vegada hi ha més connexió amb els universitaris o professionals que estan iniciant-se. Actualment, s’estan fent molts pitchs, concursos, mercats… amb estudiants.  La industria està apropant-se més a la gent jove. Què en penses d’aquesta tendència? 

Pense que és la tendència natural i és el que tocava. Des que fa 15 o 20 anys es va produir el cinema digital i es va democratitzar l’audiovisual, han eixit més talents pel seu talent que per la seua tècnica. Moltes vegades el pitch, és a dir, l’exposició d’un projecte per veure si un productor te’l compra o no, està més a l’ordre del dia i és més accessible. Molts productors, i després festivals, no volen perdre l’oportunitat de ser els descobridors dels nous talents. Els productors volen estar allà on estan els nous talents. 

En aquesta línia vosaltres també llenceu l’espai Curt Creixent. Què és i quina intenció té? 

Carlos Madrid, director de Cinema Jove.

La finalitat és impulsar el món del curtmetratge en diferents vessants. Primer, mostrar l’últim catàleg Curts Comunitat Valenciana. D’altra banda, proposar que el món del curtmetratge es relacione. És a dir, productors, distribuïdors, nous cineastes –que és el que ens interessa sobretot– comproven com ho fan els que ja viuen del curtmetratge, que no és gens fàcil. Totes les parts de la industria han de confluir i han de saber quina és la limitació del càrrec de cadascú, perquè molts, quan estan començant, s’extralimiten i volen assolir massa funcions. Llavors, molts venen i aprenen que ells no són els encarregats de distribuir els seus propis curtmetratges. Crec que és un lloc d’aprenentatge, una de les funcions és l’aprenentatge. 

Molt lligat a açò, realitzeu l’Encontre Audiovisual de Joves. El festival va néixer com una mostra de cinema a la Universidat Laboral de Xest, on es projectaven curts d’estudiants, amateurs… Aquest encontre de joves neix amb la intenció de recuperar o continuar aquella essència? Què feu i quina és la finalitat d’aquesta trobada? 

També l’aprenentatge però des d’una altra via. És l’aprenentatge artístic a l’hora d’exposar un treball ja fet. Ací ja són treballs fets, és una secció oficial. I és per on va començar el festival: la confluència de xiquets, adolescents i universitaris que tenen el seu curtmetratge fet i van a un festival xicotet o mitjà, l’exposen i hi ha un jurat que els dona uns premis. El que passa és que nosaltres vam afegir fa uns anys la figura de la “mentorització”. Després de cadascuna de les seccions hi ha uns mentors, que són Gabi Ochoa, Begoña Soler i Emilio Martí, que jutgen davant dels seus propis creadors el seu treball. Crec que açò és un dels punts forts i que dona vertader sentit i didàctica a la crítica. Hi ha hagut molta gent que, uns anys després, ens han dit que els consells els han servit molt. Aleshores crec que estem en el bon camí.  

Com a festival organitzat a València i amb un recolzament explícit al talent jove, creieu que beneficieu l’audiovisual valencià? De quina manera?

D’una banda, està institucionalitzada la sessió on exposem el catàleg Curts Comunitat Valenciana. D’una altra banda, abans hi havia una categoria de curtmetratges valencians i pocs curtmetratges valencians en la secció oficial. Jo el que volia era trencar amb eixa tendència perquè em sembla que hi ha moltíssims autors de curts valencians que tenen un talent equiparable a qualsevol país. Aleshores l’aposta era incloure’ls en la secció oficial. Per distintes raons. Donem prestigi al cinema valencià front a l’internacional. Segona, estant en secció oficial compta per als Premis Goya. El Cinema Jove puntua pels Premis Goya. I tercera, és molt positiu veure treballs valencians amb treballs suecs, francesos, argentins… Qualsevol espectador pot equiparar-los. 

Com definires breument Cinema Jove? 

Ho definiria com la projecció del millor cinema internacional dirigit per joves. 

Teniu tres seccions fixes: llargmetratges, curts i websèries. Però quines seccions noves ens acompanyaran aquest any i per què aquestes tries? 

N’hi ha algunes que estaven pendents de l’any passat i n’hi ha unes altres de noves. Està High school, una secció de pel·lícules dedicades als instituts, que tindrà lloc a l’Espai Túria. Després està El jove Goddard, que era un deute de l’any passat i que tindrà lloc al Centre del Carme. València Capital del Disseny, que tindrà lloc al Centre Octubre. I Anime, que ja vam tindre una secció d’anime a l’any 2019 i vam morir d’èxit. Hem volgut repetir en una sala més gran; ho passem a la Filmoteca. En aquestes quatre seccions intentem dur a terme una identitat jove del festival que hem volgut que estiguera present en tots els seus porus, que el festival faça olor a joventut. Tant per les edats dels directors, és a dir; en les seccions oficials no poden haver majors de quaranta anys, com per la temàtica o els protagonistes, creiem que estem apuntalant la identitat jove que el festival requereix. 

L’estrena de Cinema Jove està molt a prop. Quina sensació tens tu, com a director del festival, quan s’acosta la primera projecció?

[Riu] Molts nervis i de vegades sentir que falta alguna cosa per fer i que es podria fer millor. De tota manera, és la cinquena edició de Cinema Jove, després de les nou anteriors a La Cabina, i, clar, crec que l’experiència és un grau. A més, he llegit en moltes ocasions que si no tens nervis quan comences, vol dir que alguna cosa va malament. Des del punt de vista de la direcció del festival, el festival passa com una exhalació. Prens consciència del propi festival quan ja ha passat… Perquè un festival com aquest té molts actes, moltes presentacions, moltes rodes de premsa… És tot molt frenètic. Però està molt bé, perquè la finalitat de tot açò és fer gaudir a molta gent i obrir finestres a molts països que no estan representats en les sales de cinema comercials moltes vegades. De fet, hi ha un únic país que sol copar totes les sales, i poder mostrar pel·lícules com ara de Kosovo o de Rússia o d’Austràlia o dues de Brasils… països que no estan acostumats a tindre cabuda en les sales d’ací, és una satisfacció molt gran. 

El teu càrrec és de direcció artística i t’encarregues també de la programació d’algunes seccions. Quina és la tasca que hi ha al darrere d’un programador? 

Sóc una persona més del consell de selecció de llargmetratges i de curtmetratges. I dels cicles que no són competitius, sóc jo l’encarregat de programar-lo. El més senzill és dir-te que el programador és qui tria les pel·lícules, però és veritat que abans tries un concepte. Què em toca? Estar molt pendent del que veuen les generacions de vint-i-tants anys i d’adolescents d’ací i de fora, quins actors els estan agradant, si les xarxes socials entren en el cinema o no… La premissa de la joventut, veure quines noves tendències hi ha i descobrir cineastes nous; això ja és part de la programació.

Darrere de cada secció, cada activitat… hi ha moltíssimes hores. Però hi ha alguna secció o algun esdeveniment que et faça especial il·lusió enguany? 

Em fa especial il·lusió la visita de Lynne Ramsey al festival, que haja acceptat el premi Lluna de València i que es puguen projectar les seues pel·lícules. Es podran veure els quatre llargmetratges i hi haurà una trobada amb ella, evidentment amb públic i premsa. A banda, ella rebrà el premi en la inauguració. És una veu autoritzada del cinema britànica actual, ha tingut moltes seleccions als millors festivals. I, sobretot, la personalitat del seu cinema connecta molt amb la joventut, parla molt de xiquets i adolescents, de situacions no massa còmodes però que cal descobrir-les.  

També em fa il·lusió una pel·lícula d’anime que tenim, que és Les mil i una nits d’Eiichi Yamamoto. És una raresa, una joia entre contes orientals, erotisme i psicodèlia, com també ho era Belladonna of Sadness, una altra pel·lícula que vam projectar d’ell, i crec que és un autor d’anime dels anys 60 que ha passat desapercebut i val la pena conèixer.

M’agradaria parlar també del premi Un futur de cinema, ja que té aquella voluntat de destacar un nom que serà important en un futur pròxim. L’actriu Paula Usero ha estat premiada aquest any. Quines característiques destacaries d’aquesta actriu que amb 29 anys ja és un referent en el panorama audiovisual estatal?  

Sobretot que és un tot terreny. I en el poc temps que porta ha fet cinema, televisió i websèrie. Estem molt sorpresos perquè molta gent de diferents generacions, i açò no ens havia passat mai, ens ha donat l’enhorabona. Una persona la veu a la televisió en Amar es para siempre, gent molt més jove la veu en Luimelia al seu ordinador o al mòbil, molts l’hem vist en El olivo i En la boda de Rosa al cinema. A Paula Usero se l’ha vist en moltíssimes pantalles, més que a qualsevol actriu de la seua generació. Ha estat molt intel·ligent decidint en les plataformes en què s’ha mostrat. Ara crec que ens sorprendrà amb el curt Cuando haces pop, del qual fem l’estrena absoluta al festival. Tenen un videoclip i una actuació musical, i la intenció és fer més temes musicals, fer algun single de tant en tant. 

Aquesta és la teua cinquena edició com a director, seguiràs al capdavant del festival en la següent edició? Amb quins objectius?

Jo tinc contracte fins a l’any que ve i, si tot va bé, hi ha possibilitat de renovar dos anys més per la licitació del concurs de l’IVC. Jo tinc ganes de continuar i de tirar endavant. I quant a objectius, sobretot vull assolir la consecució de vendes online, que comencem enguany mitjançant una aplicació. Que siga molt més fàcil pels nadius digitals arribar al festival. Eixe és un objectiu immediat. I el cicle High School que comencem enguany a l’Espai Túria, vull que continue i que continue la relació de patrocini que hem començat. I també m’agradaria comptar tota la setmana amb el Teatre Principal com a seu principal del festival, fer les gales d’inauguració i cloenda allí i que siga una seu habitual on es projecte la secció oficial de llargmetratges. Eixos són els objectius a curt termini. 

Adrià Espí
Escriptor, guionista i director. Nascut a Xàtiva, el 1992. Ha desenvolupat projectes en productores de Barcelona i València. Ha treballat com a guionista en la televisió valenciana À punt, als programes Plaerdemavida i Entre bastidors. Ha publicat el llibre de relats 'La bona vida' en Edicions 96 i ha estat guionista i director de la sèrie 'El mort viu', guanyadora del Premi Ondas a millor ficció emesa en internet.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close