Cinema / Opinió

El fabricant de peces d’escacs

Rechapados Ferrer és una empresa de la Garriga que darrerament ha multiplicat les seves comandes d’arreu del món gràcies al fet que apareixen les seves peces en les escenes de la sèrie “The Queen‘s Gambit” a Netflix. Per bona que sigui la notícia, que ho és, no podia deixar de pensar en el fet que a Catalunya sembla que ens contracten sense dubtar-ho per les nostres obres de marqueteria o de fusteria però que ens costa més, sobretot darrerament, participar de la gran eclosió de ficció audiovisual que s’ha produït arreu del món en termes de guionatge, direcció, producció o interpretació. Amb poques excepcions com Merlí o Les de L’Hoquei, i gràcies sempre a la participació de TV3, no hem trobat encara la forma d’encaixar de forma regular i en massa, com crec que correspondria al talent del país, en la gran nova indústria de la ficció que resideix en les plataformes.

Certament el CAC ve exigint a Netflix que compleixi amb les directives europees que imposen un 30% del catàleg per a produccions europees, i certament la Plataforma per la Llengua (i el govern) a poc a poc va aconseguint introduir els doblatges fets en català a l’oferta de Disney Plus, i certament Amazon Prime permet veure Harry Potter en català però (ai las!) la nostrada sèrie Cites només es pot veure en castellà. Aquestes lluites s’han de mantenir i incrementar però la més útil, la més potent de les lluites, la més indiscutible, serà la d’aconseguir el nostre propi Hollywood, el nostre propi Cinecittà o el nostre propi Pixar per a passar de suplicar a concedir. Volen bona ficció? Benvinguts a la Califòrnia europea, plaça encara vacant i que Catalunya encara està lluny de cobrir però que, si s’hi posa, pot ajudar-nos a superar la nostra absurda síndrome de fabricant de peces d’escacs d’attrezzo.

Em consta que el govern té una cosa semblant al cap. També em consta que atraure físicament les seus o subseus de les plataformes és una dèria de l’ICEC, molt abans del canvi de consellera, però que costa trobar sòl a preu assequible. Però després ve la intervenció no pública, les aliances, els privats, la cooperació, aquella necessitat que es conjurin tots els agents possibles per a construir una illa a Barcelona que s’ocupi de posar en comunió capital econòmic i artístic (des d’escriptors fins a il·luminadors) per a transformar la capital en una veritable fàbrica de la cultura i l’entreteniment audiovisual. Mediapro ha conquerit el futbol francès: què li impedeix, a ella o a altres grans productores del país (Gestmusic que ha conquerit l’entreteniment, Minoria Absoluta que toca molt bé el documental i l’expressió digital, Brutalmedia que ha exportat This is Art i els seus derivats arreu del món, LaviniaFilmax…) aliar-se amb editorials, agents o empreses de comunicació (si començo a enumerar no acabo) per a unificar tots els talents creatius d’aquí i de fora per tal que res, absolutament res del que els sofàs del món contemplen a la petita pantalla s’escapi del nostre starring, del nostre producted by i del nostre directed by?

Tot això es pot fer amb, sense o malgrat el govern. L’aposta pel soft power, que tant ens agrada esmentar posant-hi sempre l’exemple d’Israel, no pot ser una aposta si sempre hem d’aparèixer com la cultura que demana, suplica, aixeca el dit sense molestar, fa discursos i després es queda sola en un taulell de fira. I sobretot no podrà ser si no passa per una aposta desacomplexadament audiovisual: vam ser (i encara som) la capital editorial d’Europa, i d’aquí a passar a ser-ne la capital audiovisual no hauria de ser cap repte utòpic. Hollywood va configurar el nostre imaginari des de fa molts anys, i a Catalunya sabem que bona part dels triomfs en qualsevol cosa passa pel domini dels relats. Si som el país del llibre i de la rosa, i per tant de la imaginació i de la lletra impresa, què ens impedeix ser el país de les noves estrelles europees i mundials? Per què en lloc d’atomitzar projectes no ens posem a construir-ne un de gran, d’abast mundial, per al qual estem més que capacitats en termes de talent i (si es volgués) en termes d’inversió? I no cal limitar-se a tenir cura del talent propi, sinó ser la veritable Masia audiovisual d’Europa, que tothom que vulgui fer televisió o cinema o sèries de qualitat hagi de passar sí o sí per Barcelona, la qual cosa té d’altra banda molt més sentit que París, com ja ho va tenir en el seu moment la idea d’Eurodisney? Per què no?

Més ben dit: per què en el moment de més demanda de ficció en tot el món, no ens posem nosaltres al capdavant? Fer una plataforma no és res inabastable, com va demostrar Filmin i des d’aquí ben a la vora, com no ho és fer un festival internacional de cine: per què ho hauria de ser esdevenir la nova meca de la indústria del soft power europeu? Per què tornarem a plorar i a queixar-nos en els propers premis Gaudí? Ho tenim tot a favor per a centrar els esforços en una indústria que animaria de retruc el sector editorial, el musical, l’escènic, el del disseny i el del videojoc d’una sola tirada. Em consta que l’ICEC hi treballa però, si el govern pateix perquè li prohibeixen imposar el cànon audiovisual, què passaria si els privats es posen a coliderar-ho com s’ha fet sempre en aquest país a l’hora de fer un salt? Només cal tenir present una cosa: o ser els fabricants de peces d’escacs d’Europa, o començar a moure peça. I ja fem tard.

Jordi Cabré Trias
Escriptor i comunicador. Premi Sant Jordi 2019 amb “Digues un desig”, autor de diverses novel·les (“Després de Laura, "El Virus de la Tristesa”, “Rubik a les palpentes”, “La pregària del Diable” i “Postal de Krypton”) i assajos, entre aquests últims “Canvi Cultural a Catalunya: retrat d’una generació” (Pòrtic, 2015) o “Ara que no ens escolta ningú (Pòrtic, 2013). Articulista i col·laborador a diversos mitjans com El Punt/Avui, RAC1, TV3, Catalunya Ràdio o Elmón.cat.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close