Uns premis molt repartits han reconegut ‘La hija de un ladrón’, opera prima de Belén Funes, amb el Gaudí a la Millor pel·lícula en llengua no catalana, a Millor direcció i a Millor guió. ‘Els dies que vindran’, de Carlos Marques-Marcet, s’ha imposat a Millor pel·lícula, Millor protagonista femenina –per a Maria Rodríguez Soto– i Millor muntatge. Karra Elejalde ha recollit el Gaudí a Millor protagonista masculí per la seva interpretació de Miguel Unamuno a ‘Mientras dure la guerra’, la darrera obra d’Alejandro Amenábar.
Cap de setmana de glòria, per partida doble, i amb les previsions acomplertes. D’una banda, la “Glòria” –la massa d’aire fred que ha portat un fort temporal– ha actuat amb neu a cotes baixes, pluja i vent, sense contemplacions. De l’altra, la glòria –en aquest cas, no torrencial– dels premis Gaudí, que han coronat una nova generació de cineastes amb els guardons a Els dies que vindran i La hija de un ladrón, signats per Carlos Marques-Marcet i Belen Funes, respectivament.
Els premis, que han estat especialment repartits, han premiat La hija de un ladrón, primera pel·lícula de Belén Funes, també formada a l’ESCAC, amb el Gaudí a la Millor pel·lícula en llengua no catalana, a Millor direcció i a Millor guió. El tercer llargmetratge d’un dels talents joves, però ja consolidats, Carlos Marques-Marcet, ha rebut els guardons a Millor pel·lícula, Millor protagonista femenina per a Maria Rodríguez Soto i Millor muntatge per Els dies que vindran.
La lenta desaparició de la civilització rural a partir de les poderoses imatges del bosc i la Galícia més salvatge que retrata Lo que arde, d’Oliver Laxe, ha recollit el premi a la Millor pel·lícula europea i el de Millor fotografia, obra de Mauro Herce. En el terreny documental, el guardó ha estat pels personatges d’El cuarto reino. El reino de los plásticos (Adán Aliaga i Àlex Lora), que es belluguen enmig del fascinant oasi plasticós d’una Nova York hipster.
L’adaptació televisiva de La catedral del mar, el bestseller històric escrit per Ildefonso Falcones, ha resultat vencedor en la categoria de Millor pel·lícula per a televisió. I un altre dels noms que partien com a gran favorits, el curtmetratge Suc de síndria, dirigit per Irene Moray i protagonitzat per Elena Martín i Max Grosse, també ha acabat sumant el seu nom al palmarès. La votació popular ha escollit la comèdia negra 7 raons per fugir amb el Premi especial de públic a la millor pel·lícula.
De la crònica d’un embaràs a Unamuno
En el terreny interpretatiu, el Gaudí a Millor actriu protagonista ha anat a mans de Maria Rodríguez Soto per l’esplèndida interpretació en un film que ficcionava l’embaràs real de la pròpia actriu –amb aparicions familiars d’arxiu incloses–, imposant-se a Aina Clotet, Carmen Arrufat i Greta Fernández.
El Millor protagonista masculí ha estat per a un actor de llarga trajectòria, Karra Elejalde, que interpreta a Mientras dure la guerra, la darrera pel·lícula d’Alejandro Amenábar, l’escriptor i pensador Miguel de Unamuno durant els últims anys de vida. L’actor, nascut a Vitòria i instal·lat a Catalunya des de fa anys, s’ha imposat a David Verdaguer, Eduard Fernández i Sergi López. Laia Marull, per La innocència, i Enric Auquer, per Quien a hierro mata, han estat els Gaudí a actriu i actor secundaris.
El cineasta Francesc Betriu ha recollit el Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020, de mans d’un altre gran de l’escena catalana, Lluís Homar; Sylvia Steinbrecht s’ha emportat el Gaudí a Millor direcció artística per la recreació de la Galícia vuitcentista d’Elisa y Marcela; i Liberté, la pel·lícula d’Albert Serra ambientada al segle XVIII, ha recollit els guardons de Vestuari, per a Rosa Tharrats, i de Millor maquillatge i perruqueria, per a Armande Monteiro, Laurence Abraham Yaeger i Antoine Mancini.
De la paritat al “Brèxit” cultural
En el còmput global, si bé les nominacions d’enguany dels Gaudí mostraven una paritat total, el palmarès no ho ha rubricat de la mateixa manera i als oficis del cinema amb més tradició masculina han tornat a imposar-se els homes: Millor so per a Sergio Bürmann i Marc Orts (Dolor y gloria); Millors efectes visuals per a Mario Campoy, Irene Río, Iñaki Madariaga (El Hoyo); millor direcció de producció per a Oriol Maymó (Quien a hierro mata); i Millor música per a Pau Vallvé (La vida sense la Sara Amat).
“Tots volem més cultura, i que n’hi hagi més, però quan veiem les xifres, no ho entenem”, ha començat dient en el seu discurs Isona Passola, la presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català. “Són unes xifres que em fa vergonya dir-les”, ha prosseguit, mentre ha reivindicat l’arribada al 2% del pressupost total invertit en cultura. “Estem en una inferioritat en relació a les inversions de cultura a Europa” i ha manifestat que això sí que “és un Brexit”, en tota regla. Als polítics assistents a la sala els ha demanat que “facin els deures”. “No pararem d’explicar-los què ens fa falta”, perquè “un país sense audiovisual no és, avui, un país normal”.
Cadascú és cadascú
“Cadascú és cadascú”, cantaven Anna Moliner i David Verdaguer en el número inicial de la gala, versionant la cançó “Ets tu” de Josep Maria Mainat i Rosa Maria Sardà. Així s’ha vist amb l’actuació d’Albert Pla, que ha irromput en escena –assegut al sofà dels grans dies– amb un dels versos d’una de les cançons més controvertides: “Un político muerto es un político menos“, abans de cantar a l’amor brut amb un clàssic del seu repertori, La sequia. Amb el desvergonyiment i una innocència extrema com per dir-ho. Cadascú és cadascú. Però no tothom és un geni, com Pla.
La gala produïda per Dagoll Dagom, dirigida per Jordi Prat i Coll i presentada per Moliner, ha aplegat més de 2.000 convidats a l’Auditori del Fòrum de Barcelona, amb un photocall ben divers, per on hi han passejat Àlex Monner –amb cresta oxigenada inclosa–, les estrelles refulgents d’Adolescents iCat –Juliana Canet, Sir Joan–, Arnau Tordera amb jaqueta de cuir i samarreta de Superman ben ufanosa –”m’han demanat venir d’etiqueta i així he vingut”, deia–, el look a la Dumbledore d’Enric Auquer, l’armilla d’Albert Serra i el xal de roig encès de Gabriel Ventura, els problemes per caminar en talons XXL de Maria Molins, els pares de Maria Rodríguez Soto, els radiofònics Roger Escapa i Antoni Bassas, i el duel d’apeemes protagonitzat per Joel Díaz i el reporter del bigoti, David Verdaguer.
Sense oblidar la també tradicional i àmplia representació política –amb els màxims representants de la cultura dels governs català i espanyol, Mariàngela Vilallonga i José Manuel Rodríguez Uribes, amb l’alcaldessa Ada Colau, amb Ernest Maragall, Elsa Artadi, Elisenda Alemany, Jenn Díaz o Laura Borràs, de blau imponent i papallona groga–. Tots ells, membres d’un star system tan glamurós com còmplice, tan proper com espectacular, tan conegut com interessant.
Palmarès XII Premis Gaudí
MILLOR PEL·LÍCULA
Els dies que vindran
MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA
La hija de un ladrón
MILLOR DIRECCIÓ
Belén Funes (La hija de un ladrón)
MILLOR GUIÓ
Belén Funes i Marçal Cebrián GAC (La hija de un ladrón)
MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA
María Rodríguez Soto (Els dies que vindran)
MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ
Karra Elejalde (Mientras dure al guerra)
MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ
Oriol Maymó (Quien a hierro mata)
MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA
Laia Marull (La innocència)
MILLOR ACTOR SECUNDARI
Enric Auquer (Quien a hierro mata)
MILLOR MUNTATGE
Ana Pfaff, Carlos Marques-Marcet i Oscar de Gispert (Els dies que vindran)
MILLOR FOTOGRAFIA
Mauro Herce (Lo que arde)
MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Sylvia Steinbrecht (Elisa y Marcela)
MILLOR MÚSICA ORIGINAL
Pau Vallvé (La vida sense la Sara Amat)
MILLOR VESTUARI
Rosa Tharrats (Liberté)
MILLOR SO
Sergio Bürmann i Marc Orts (Dolor y gloria)
MILLORS EFECTES VISUALS
Mario Campoy, Irene Río i Iñaki Madariaga (El hoyo)
MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
Laurence Abraham Yaeger, Armande Monteiro i Antoine Mancini (Liberté)
MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL
El cuarto reino. El reino de los plásticos (Adán Aliaga i Àlex Lora)
MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA
Lo que arde (Oliver Laxe)
MILLOR CURTMETRATGE
Suc de síndria (Irene Moray)
MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ
La catedral del mar (Jordi Frades)
PREMI ESPECIAL DEL PÚBLIC A LA MILLOR PEL·LÍCULA
7 raons per fugir
