El documental “Revolutionary Quartet. L’Enigma Gerhard” vol descobrir a tots els públics la figura d’un dels gegants de la música del segle XX. Un compositor de Valls, amb cognom suïs i exiliat a Cambridge. Robert Gerhard.
Robert Gerhard és “el compositor més important de la primera meitat del segle XX a Catalunya”, un “gegant de la música” d’aquest període i una “figura fonamental per entendre l’evolució del dodecatonisme, del serialisme i de la música electrònica de la qual va ser pioner”. Però també va ser un compositor oblidat, la música del qual, tot i la seva qualitat i transcendència, durant molt de temps ha romàs oblidada, confinada al silenci dels arxius i empresonada en un grapat de cintes magnetofòniques custodiades —però perdudes per a la història—, per la Universitat de Cambridge.
Una situació només atribuïble a aquell tipus de circumstàncies que la vida converteix en inevitables. “Gerhard és un compositor oblidat per la seva condició d’haver nascut a Valls, portar un cognom suïs i, a partir de 1939, haver-se exiliat a Cambridge. Això ha fet que a Cambridge no l’hagin vist com un compositor anglès i que a Catalunya hagi quedat com una simple anècdota de la història de la música”, comenta el musicòleg i assagista Oriol Pérez Treviño, en els minuts inicials del documental Revolutionary Quartet. L’Enigma Gerhard, que s’estrena en el marc del festival de cine documental musical In-Edit (2 de novembre), abans d’arribar a la graella del Canal 33 (16 de novembre).
Dirigit pel periodista i escriptor Xavier Bosch i el realitzador Josep Badell, el film no només s’endinsa en l’univers sonor i vital d’aquest creador, sinó que ho fa d’una manera del tot singular: de la mà d’una jove i magnífica formació musical que duu el nom del compositor, el Quartet Gerhard, que actua com a fil conductor de la narració audiovisual. “No hem volgut fer un biopic a l’ús, sinó un relat que entrellaça les dues vides, que avancen en paral·lel i entre les quals hi ha molts punts de connexió”, expliquen els directors, un experimentat tàndem creatiu que ja havia signat conjuntament, l’any 2013, el documental La fleur, Josep Carreras y la lucha contra la leucèmia.
De Valls al món
Personalitat extraordinàriament rica i complexa, i d’una amplíssima cultura, Robert Gerhard Ottenwaelder va néixer a Valls, Alt Camp, el 1896, i morí a Cambridge, Anglaterra, el 1970. Els seus pares, un suïs alemany i una alsaciana, regentaven un negoci de vins i Gerhard va créixer en un ambient poliglota i europeu. Fou alumne d’Enric Granados i Felip Pedrell, però ben aviat experimentà la necessitat d’ampliar els seus horitzons musicals. Va ser així com, el 1923, va escriure a Arnold Schönberg sol·licitant-li que l’acceptés com a alumne. Aquella missiva —“un dels documents musicals més importants del segle XX”, diu el compositor i musicòleg Carlos Duque— va causar un gran impacte en el pare del dodecatonisme, que no només acabaria accedint a la petició del jove Gerhard, sinó que conservà la seva carta tota la vida.
Aquell va ser un període d’enorme transformació artística i personal per a Robert Gerhard que, a Viena i Berlín, entrà en contacte amb tota l’avantguarda cultural i artística del moment, a més de conèixer a la dona amb la qual va contraure matrimoni el 1930, Leopoldine Fleichtegger, Poldi.
De tornada a Barcelona, Gerhard va enriquir la vida musical de la capital catalana i, entre altres coses, propicià que Arnold Schönberg visqués en ella durant vuit mesos. La Guerra Civil l’obligà a emprendre el camí de l’exili, instal·lant-se Cambridge on va viure fins la seva mort i on desenvolupà gran part del seu treball creatiu. A partir dels anys 50, el compositor va entrar en un període de maduresa que el portà a buscar un nou horitzó creatiu, endinsant-se, de forma pionera, en la música electrònica. “Possiblement, no trobem cap altre compositor en la història de la música occidental amb una evolució tan gran com Gerhard”, declara Oriol Pérez Treviño.
Històries paral·leles
La història del Quartet Gerhard, per la seva banda, també guarda molts paral·lelismes amb la del músic del qual han pres el nom. Integrat per Lluís Castán (violí), Judit Bardolet (violí), Miquel Jordà (viola) i Jesús Miralles (violoncel), les seves arrels es troben a les comarques de Tarragona —tres dels seus membres es van conèixer quan estudiaven al conservatori de Vila-seca— i, com Gerhard, també ells un dia van marxar fora del país per poder completar la seva formació. I, igual que el compositor, posseeixen un esperit aventurer i inquiet que els ha fet particularment sensibles a la interpretació del repertori contemporani.
“Vam treure mil noms i quan va aparèixer el de Gerhard se’ns va il·luminar alguna cosa. És com un sentiment de complicitat amb el compositor”, declaren, al documental, els intèrprets, que ara passegen amb orgull el nom del músic català per escenaris de tot el món. Quelcom que, pensen, “el faria molt feliç. I li fa justícia com a compositor i com a persona”.
Aquest mateix esperit és el que també ha seduït al director Xavier Bosch, que va trobar en aquesta formació el punt de partida del projecte. “De fet, la idea del documental sorgeix de la meva admiració pel Quartet Gerhard. Jo els vaig conèixer quan van guanyar el premi El Primer Palau, el 2011. Des de llavors segueixo la seva trajectòria i va ser així com, a través seu, vaig descobrir una figura de primer ordre mundial que ha estat amagada i bandejada. Per això decidim reivindicar-la, i al mateix temps, posar en valor uns joves que, com Gerhard, també busquen l’excel·lència en el so i han triat la cultura de la perfecció”, explica.
Música visual
La realització del projecte, però, no ha estat una tasca fàcil. Trobar l’equilibri entre els dos relats era, naturalment, un dels reptes, però mostrar la vida i, en especial, l’obra musical de Gerhard, en hora i mitja de documental, tampoc era un desafio menor. “Hem volgut fer una pel·lícula a mida de la seva música; una pel·lícula que no només expliqués la seva vida sinó que pogués estendre un pont efectiu perquè el gran públic entengui aquesta música”, assenyala Josep Badell.
D’allí que, a més de les peces que actuen com a banda sonora del documental o les que executa el quartet, Badell va concebre un seguit de recursos visuals per il·lustrar les composicions musicals de Gerhard. “La idea és que el públic arribi a visualitzar els sons a través de les imatges, com si fossin un tot”, apunta el director. Una proposta que Xavier Bosch considera atorga un fet diferencial al documental. “Sortim del mainstream narratiu i ens endinsem en l’esperit aventurer i innovador de Gerhard”, afegeix.
Per altra banda, el documental també permet sentir la veu del mateix Gerhard, així com de la seva dona, i de manera excepcional, unes imatges en moviment enregistrades pel seu amic, l’empresari català Ricard Gomis, en un viatja a Baden-Baden. Un actor (sense diàleg), caracteritzat com el compositor, i la recreació del seu estudi a Cambridge enriqueixen el relat visual, que també incorpora el testimoni d’altres músics i estudiosos de la figura de Gerhard.
“És evident que no estem davant una estrella del rock ni una música popular i, per tant, sabem que no arribarem a tothom, però també creiem que aquest treball agradarà a qualsevol persona que tingui una certa curiositat”, diu Badell, que se sent especialment satisfet d’haver pogut fer un documental “com s’ha de fer, sense pressions, amb temps per pensar i repensar i, sobretot, defensar la música de Gerhard, traslladar-la a imatges i aconseguir una pel·lícula per tots els públics”.
Coproduït per Trementina Produccions i TV3, Revolutionary Quartet. L’enigma Gerhard també estarà disponible a partir del mes de gener a CaixaForum+.
