Cinema

Greix, «bullying» i esquitxos de sang

L’aplaudida ‘Cerdita’, el debut de Carlota Pereda al llargmetratge, arriba als cinemes aquest 14 d’octubre després de triomfar a Sitges, on ha recollit el premi Méliès d’Or a la millor pel·lícula europea. El guardó, que atorga anualment la Federació Internacional de Festivals de Méliès, es lliura per cinquè any consecutiu en el marc del festival català de cinema fantàstic.

Ha estat tota una sensació allà on ha anat, amb premis d’alçada als prestigiosos festivals d’Estrasburg i d’Austin, amb el reconeixement entusiasta de públic i crítica a Sundance o amb les mencions d’admiració de veus autoritzades internacionals com Edgar Wright o els germans Russo. El llargmetratge, que allarga la idea del curt homònim del 2018, és un thriller de tensió lúdica, amb sang i fetge, que pivota al voltant d’una actuació, guió i posada en escena excel·lents: del bullying a la venjança, de la incertesa adolescent a la reivindicació dels cossos no normatius.

El premi Méliès d’Or, que anteriorment ha reconegut les obres de cineastes tan rellevants com Gaspar Noé per Climax (2018), Joachim Trier per Thelma (2017), Julia Ducournau per Raw (2016), Àlex de la Iglesia per El dia de la bestia (1996) i Balada triste de trompeta (2011) o Rodrigo Cortés per Buried (2010), ha reconegut l’atreviment d’una història que sap jugar a la perfecció amb elements diversos del gènere. I que es gaudeix fins al final, amb un magnetisme propi de les històries que perduren.

Laura Galán, en una escena de 'Cerdita'
Laura Galán, a ‘Cerdita’

Cerdita cohesiona perfectament diverses ànimes: el toc d’humor amb base costumista, molt ben trobat a partir de la ruralitat i la quotidianitat d’un poble d’Extremadura on no hi passa mai res; una mirada singular del terror slasher, amb un assassí que empatitza amb la protagonista i ens crea més d’un dilema moral; una Laura Galán (Sara) que fascina i que esdevé un cop de puny directe —i empoderador, malgrat el patiment— a la mandíbula de la gordofòbia i els cossos normatius; i una alerta sobre el terror més real i devastador de tots, el bullying sistèmic que passa de generació en generació.

Un slasher rural d’alta tensió

Som a l’estiu, en un poble extremeny, i les hores passen molt millor amb una remullada a la piscina municipal. Una noia grassa s’hi banya, sempre en hores de baixa concurrència, per no ser vista. El perill és al costat de casa: les veïnes i veïns del poble, alguna millor amiga de la infantesa inclosa, se’n riuen i la humilien. Després d’un d’aquests episodis de vexació —gairebé l’ofeguen a l’aigua—, ella veu com algú segresta les assetjadores en una furgoneta blanca. Què faríeu, vosaltres? Ajudaríeu qui fa uns minuts era el vostre botxí o callaríeu, bo i deixant-lo a la mercè d’un assassí?

Carlota Pereda i Laura Galán, en un moment del rodatge de 'Cerdita'
La directora Carlota Pereda i l’actriu Laura Galán, en un moment del rodatge de ‘Cerdita’

Aquesta és la trama del curt que va fer coneguda Carlota Pereda, tot un fenomen, i que ara és la premissa d’una pel·lícula que sap jugar molt bé les cartes i tots els ingredients. Cerdita té una primera hora que és una meravella: ambientació rural, esplèndids els actors (la família dels “tres porquets”, Carmen Machi, Julián Valcàrcel i Laura Galán, que brilla com a gran protagonista), la cocció del drama a foc lent, i una direcció que juga bé els referents i que ho prepara tot per a l’esclat final, amb un esquitx de sang irrefrenable.

Un espetec en tota regla, però que té molta substància per poder-ne parlar. Una faula entretingudíssima, en base al conte i amb glòria pels marginats, amb la negritud d’un humor reconeixible, amb un peu al realisme més cru i l’altre en la muntanya russa del gènere. L’exemple de com clavar-ho amb un llargmetratge fet a partir d’un curt, sense que res del què s’intuïa en el precedent quedi a mig camí, o a mig fer.

Cartell de 'Cerdita'

Cerdita
Direcció i guió: Carlota Pereda
Amb Laura Galán, Claudia Salas, Pilar Castro, Carmen Machi, Adrian Grosse, Julián Valcárcel.

Esteve Plantada
Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i del Laboratori de Lletres. Ha estat cap de cultura de Nació Digital i coordinador d'"El Temps de les Arts". Col·labora regularment a "El Temps", "En Línia" de TVE, "Àrtic" de betevé i "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close