Cinema

Pau Calpe: “El més important no és que una pel·lícula sigui urbana o rural, sinó que transporti a mons nous”

El divendres 25 de febrer es va estrenar la pel·lícula Tros, protagonitzada per Pep Cruz i Roger Casamajor i rodada en pobles de la comarca del Segrià (Lleida). El film està nominat a millor pel·lícula als Premis Gaudí i es pot veure en diverses sales de Catalunya, Balears i el País Valencià. Pau Calpe firma la seua primera pel·lícula com a director després d’una intensa trajectòria en la producció.

La pel·lícula narra com Joan, un pagès vell i malcarat, cansat de patir robatoris al seu mas, decideix sumar-se a la ronda nocturna dels pagesos que vigilen les terres. El seu fill Pep, que torna després de viure a la ciutat, l’acompanya. Tot ocorre a Alcastre (Ponent), en un petit poble d’un centenar d’habitants. En paraules del director “durant el patrullatge nocturn, pare i fill viuran una nit molt moguda. Tros és la història d’una fugida entre un pare i un fill que no tenen una bona relació”. El to tràgic de la història, els paisatges fronterers i el retrat d’un ofici en extinció doten la pel·lícula d’un fort aroma de western. Parlem d’això i d’altres pilars de Tros amb el productor i director Pau Calpe.

La pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima escrita per Rafael Vallbona. Què us va atrapar del llibre i us ha portat a fer-ne una pel·lícula?

Vaig comprar el llibre perquè em va agradar el títol, era en català, havia guanyat un premi de novel·la negra i, a més, sortia un tractor; era sobre el món rural contemporani. Quan la vaig llegir encara em va interessar més, perquè parlava dels sometents, que són aquests pagesos que patrullen de nit per evitar robatoris de gasoil o de maquinària agrícola perquè creuen que la policia no arriba a tot arreu.

De cara a fer la pel·lícula, em va interessar perquè parlava d’un món que desconeixia i segurament molts espectadors també el desconeixien. A més, em va agradar l’estructura al voltant de dos personatges diferents: un pare a qui se li’n va el cap, que no sap si viu en els records o en el present; i un fill que ha marxat a la ciutat, no li ha anat bé i ha tornat. Aquest parell de personatges transiten tota una nit perquè decideixen sortir a patrullar, els hi passen moltes peripècies i d’alguna manera es retroben.

La novel·la no és una novel·la negra convencional com tampoc Tros és un thriller a l’ús, veritat?

No ho és. La pel·lícula té estructura de western crepuscular, amb gent patrullant de nit, quan avui en dia ja ningú patrulla de nit. Durant la patrulla, passa alguna cosa i llavors han d’escapar. La pregunta clau és si els atraparan o no durant aquesta fugida. És a dir, l’objectiu no és descobrir qui ha comés un crim o qui hi ha darrere de cert esdeveniment; la pregunta és “aconseguiran fugir o no?”. A més, l’èmfasi està en els personatges, la trama és menys elevada que els personatges.

Pau Calpe, en un moment del rodatge de Tros.

És una pel·lícula rodada en català, amb actors no professionals, a pobles com Alcanó i Sarroca de Lleida… Hi ha una voluntat realista a Tros?

La intenció era fer una pel·lícula realista. Aleshores, quan estàs en el procés de fer el càsting i veus els pagesos de la zona amb el seu lleidatà i amb la cara endurida per treballar al camp, arribes a la conclusió que serà molt difícil trobar actors professionals que ho puguin fer. Per això comptem amb actors naturals per fer de pagesos de la zona. Els dos pagesos principals que són els més complexos des del punt de vista emotiu sí que els hi vam donar a actors professionals, a Pep Cruz i a Roger Casamajor. Alguns secundaris, també. Però hi ha tot un món més coral, de personatges que rodegen els principals, on hem descansat en actors no professionals.

Com ha estat treballar amb actors naturals?

Ha estat fantàstic. Hem rodat dues pel·lícules. Una la guionitzada, amb el Pep Cruz i el Roger Casamajor, que ells t’enriqueixen el guió. I l’altra, amb els no professionals, era sense guió: explicant-los la situació, posant-los en context, però després deixant que accedeixin a l’escena de manera espontània i natural. Podríem dir que aquests actors han escrit la seva part de la pel·lícula.

Com ha estat treballar amb Pep Cruz i Roger Casamajor?

Són dos monstres que en saben molt, per tant ha sigut un plaer. Et qüestionen el guió sempre per fer-lo millor, enriqueixen les línies de diàleg… I ha estat molt gratificant veure com s’ajuden entre ells, com es fan millors actors. Havien coincidit en alguna sèrie en el passat, ja havien treballat junts. I això s’ha notat a la pel·lícula.

L’actor Roger Casamayor, protagonista del film

Moltíssimes produccions es fan a la gran ciutat, però hi ha molts cineastes (com el cas del premiat Chema García Ibarra rodant Espíritu Sagrado a Elx) que reivindiquen portar el cinema a altres llocs. Què en penses, d’aquesta tendència?

A mi les pel·lícules que més interessants em resulten són aquelles que em transporten a un altre lloc, a un món que jo no conec. Pot haver-hi pel·lícules urbanes que em transporten a un lloc diferent. De fet, l’altre dia em parlaven d’una tuneladora que està fent un túnel a Barcelona; hi ha gent que treballa sota terra a Barcelona. Això és un món urbà, però un món que desconec. El que és rellevant no és que sigui urbà o rural, sinó que et transporti a mons nous que el públic desconeix. En el cas de Tros hem rodat a Alcanó i a Sarroca de Lleida, però és el secà; això vol dir que són conreu de cereals i oliveres. És el món de la boira. És un univers i un tipus de paisatge que em semblen molt interessants.

Tens una carrera relacionada amb la producció audiovisual molt extensa, però és el primer llargmetratge que dirigeixes. Com has arribat a tenir aquest rol?

En un principi jo vaig començar com a productor. La meva intenció, com altres vegades faig, era desenvolupar el projecte i trobar un director. Però em vaig anar enamorant del projecte i com que jo tenia família al camp, em va semblar que coneixia el tema, que podia entendre els personatges i el conflicte entre pares que volen que els fills continuïn lligats a la terra i fills que descobreixen que no, que són lliures i poden decidir fer altres coses. Vaig pensar que era interessant tenir un director que conegués tots aquests factors.

Com a director, quin ha estat el repte més gran?

On més he gaudit ha estat amb el contacte amb els actors, perquè et qüestionen la història i te la fan millor. Però el repte més gran ve condicionat pel temps. Qualsevol director rodant en tres setmanes, ho hauria passat malament. Hi ha aquesta dificultat de pel·lícula petita que t’agradaria tenir més temps per poder treballar les coses millor o tenir més temps amb els actors.

L’actor Pep Cruz, altre dels protagonistes.

Com heu treballat la posada en escena de la pel·lícula?

La posada en escena ve condicionada per les setmanes que hem tingut. És una pel·lícula petita que hem rodat en tres setmanes. Tot emana una idea de senzillesa que ens va bé, és un registre realista. No és una pel·lícula sofisticada, no és una pel·lícula on el director es mostri; és una pel·lícula al servei dels personatges. A més, encaixa totalment amb el to de la història.

Et veus repetint com a director?

No depèn de mi exclusivament, perquè cal aixecar una pel·lícula que sempre és complicat, però si aconsegueixo produir una pel·lícula i considero que soc l’idoni per al projecte, m’agradaria repetir com a director.

Ha sigut un procés difícil aixecar aquest projecte?

El procés d’aixecar una pel·lícula sempre és llarg pels terminis que tenim a Espanya. La majoria de les convocatòries de subvencions són anuals. Això implica que has de preparar el projecte, però la resposta triga en arribar. Per tant, ha estat un procés llarg. I a més, a nosaltres ens han dit molts cops que no. No sé si per rodar en català o simplement perquè hi ha molta competència… Segurament les televisions estatals com Antena 3 o Telecinco aposten per un cinema diferent. En el cas de RTVE, no poden absorbir tots els projectes que reben. Crec que hem de conviure amb la idea que no tothom et comprarà la pel·lícula i que has de tirar endavant amb els diners de què disposis.

Esteu nominats a millor pel·lícula als Premis Gaudí. Què suposa aquest reconeixement?

Qualsevol nominació sempre ajuda a visualitzar el projecte. Això és sempre benvingut, perquè estàs competint amb molts imputs que tenen els espectadors i al final l’objectiu més senzill és que es conegui la pel·lícula. Per això ens ha anat molt bé aquesta nominació.

Ara que parlem de la pel·lícula i els Premis Gaudí, com consideres que està el cinema en català?

Aquest any als Gaudí hi ha molt poques produccions catalanes, però crec que, fruit dels canvis que hi ha hagut darrerament a l’ICEC i canvis que vindran durant els següents anys, el percentatge pujarà. De fet, en l’última resolució de l’ICEC un 60% de projectes subvencionats són en català. Potser no tots tiraran endavant, però clarament pujarem del nombre de produccions.

Adrià Espí
Escriptor, guionista i director. Nascut a Xàtiva, el 1992. Ha desenvolupat projectes en productores de Barcelona i València. Ha treballat com a guionista en la televisió valenciana À punt, als programes Plaerdemavida i Entre bastidors. Ha publicat el llibre de relats 'La bona vida' en Edicions 96 i ha estat guionista i director de la sèrie 'El mort viu', guanyadora del Premi Ondas a millor ficció emesa en internet.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close