Dimarts passat, el Sense Ficció de TV3 va programar el documental Negrers. La Catalunya esclavista. El fet que la pel·lícula incidís en el fet que la tribu comercià amb desenes de milers d’esclaus al llarg de tot el segle XIX va excitar l’univers de la Catalunya piulaire que, fent honor a la seva condició d’univers antinòmic, es dividí furibundament entre els defensors del film, encantats de furgar en les vergonyes ocultes del passat del nostre oasi, i alguns historiadors indignats amb un producte presentista i poc acurat, recordant que l’esclavisme era una cosa més aviat espanyolota i pròpia de quatre burgesos. Jo vaig escrollejar la polèmica molt per sobre, en primer terme perquè ja no tinc edat com per perdre gaire temps; tampoc vaig veure el documental, car Mr. Filmin ha reposat Northern Exposure i a casa ens interessen molt més les desventures d’un malcriat novaiorquès a comarques.
Es caigui en la flagelamenta comunista-processista o no, personalment celebro moltíssim que La Nostra ens recordi la nostra condició pretèrita de traficants de negritos. Primer i abans que res, perquè la penya ha de comprendre una cosa tan bàsica com que els catalans, abans de ser junqueristes, caiguérem en la majoria de pecats ordits pels grans imperis del món. Fórem esclavistes, en efecte, i també tinguérem la decència de ser bel·licistes, quan excel·líem a lloar eminentíssims reis barbuts d’esperit sanguinari. De fet, quan fèiem tot això érem una gent respectada, pròspera i de fiar, i és en aquest sentit ben oportú que TV3, encara que sigui contra la voluntat dels seus redactors socialistes, ens recordi que la civilització sovint es fa a base de patiment i sang i que, al capdavall, durant molt de temps els canvis històrics profunds exigiren llençar més d’un paperet a terra.
Resulta molt important, en definitiva, que abans de conquerir el regne angèlic de la moral, la tribu vagi entenent que el pecat forma part de la vida. Potser amb tres o quatre documentals així capirem fins a quin punt civilitzacions com la castellana entenen perfectament la necessitat de contractar Mr. Pegasus o l’israelita de torn per espiar els nostres líders, sempre que a aquests els passi pel cap fer alguna cosa semblant a intentar l’alliberament del país. Potser a còpia de recordar la pròpia condició tacada no ens escandalitzarem, en definitiva, quan alguna nació del món com l’enemiga estigui disposada a fer tot el possible per conservar la seva unitat territorial, inclòs el fet de saltar-se qualsevol precepte ètic. Animo als progres de TV3 a seguir en aquesta línia, i recordar-nos més sovint la nostra pruïja armamentista, prostibulària, drogoaddicta, vexatòria d’infants i etcètera.
En termes de tolerància racial, si més no, el present demostra que hem anat a millor. Fixeu-vos si som liberals, que a TV3 tenim un negre català que ens recita poesia tot i haver estat sentenciat a causa d’assetjar noietes. Després es queixaran…
