Audiovisual / Camins de Serp

El monòleg de Buenafuente

Al clip promocional de Curraràs, el comeback monologuista d’Andreu Buenafuente a TV3, el protagonista de la qüestió ironitzava amb el fet que, després de 30 anys de comèdia a l’esquena, Catalunya encara no li hagi acabat de trobar un recanvi. Les bromes s’han de prendre molt seriosament i les obres d’art (l’humor n’és una de les encarnacions més excelses) són filles d’un context: en aquest sentit, té molta gràcia que Curraràs coincidís televisivament amb el discurs de Sant Esteve del nostre petit Molt Honorable, un speech soporífer en què la més alta instància del país ens demanava tornar casella de sortida dels anhels nacionals, disfressant el seu cinisme d’esperit pragmàtic. Lluny d’aquesta putrefacció, però amb intencions paral·leles, Buenafuente (i guionistes) ens suggeriren riure amb l’Andreu com si, durant els quasi dos lustres de la seva absència, a Catalunya no hi hagués passat res.

Tal com estan les coses, a l’Andreu li ha resultat ben fàcil parir un monòleg amb preses totalment assequibles (cardar-se’n del rei emèrit o de la voracitat monetària de les companyies elèctriques és una diana tan segura com vaporosa) i té el procés prou adormit com per demanar a l’audiència lleidatana que es mulli entre el retorn de Messi o Puigdemont. S’entén perfectament: durant la seva absència, l’humor català només ens ha regalat el blanqueig de la corrupció política tribal (ordida per un dels seus bufons de la cort predilectes, Toni Soler) i hem acabat agraïnt als humoristes malotes de La Sotana que ens entretinguin dient Bona nit i puta Espanya mentre, com si encara fóssim al col·legi, cantem l’himne enemic com si fos una simfonia de pets. Amb aquesta joventut, deu pensar l’Andreu, per tornar com déu mana n’hi ha prou amb fer les coses bé, escarnir la dreta judicial i la divisió malaltissa de Junts per Catalunya, i escolta, tal dia farà un any.

Per altra banda, l’Andreu pot tornar a la llar com si fos ahir perquè continua essent un mestre de l’escenari i maneja perfectament el seu rostre de pallasso trist que fa baixar la guàrdia de l’espectador per reclamar-li un somriure tranquil. Buenafuente és encara, en aquest sentit, molt superior a  artistes eternament sobrevalorats com Pepe Rubianes (un home que patia la pitjor desgràcia d’un comediant: ser graciós) i Curraràs, deia a l’inici, també és una lliçó d’ofici contra els seus autoproclamats successors. Perquè l’Andreu hi demostrava que el gran còmic, per corrosiu que sigui, sempre ha d’ésser elegant i quietista (Joel, fes el fotut favor de no cridar als monòlegs: cridar és d’espanyols, de socialistes, de gent absurda que no han après les coses fonamentals de Letterman o Chappelle). En un temps de solitud patològica i crispació, en definitiva, Buenafuente s’ha limitat a repartir caliu nadalenc.

Per aquest motiu, resulta fins i tot entranyable que la màxima resposta crítica contra Curraràs hagin estat els 216.000 pepinos de despesa que han comportat pel contribuent de la tribu. La cosa té gràcia, i no només perquè fins i tot alguns companys de professió televisiva hagin confós el cost global d’un programa amb el sou del seu protagonista, sinó perquè tot aquest tipus de reivindicacions sobre el preu de les coses és pròpia d’un país derrotat. Perquè a Catalunya hi hagué un temps en què tots estàvem la mar de contents asi algú feia pasta per la seva feina. Sobretot si, com és el cas de Buenafuente, encara demostren que poden passejar-se pel país sense gaires rivals amb un simple metxembrat d’ocurrències sobre el 2022 i amb un share dels d’antes. Bentornat a casa, Andreu.

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close