Audiovisual

El monstre televisiu d’Álex de la Iglesia

30 monedas‘ és una sèrie brutal: una gran producció encertadament ambiciosa, una sèrie monstruosa on cada extremitat del monstre sap on ha d’anar. Una producció d’HBO Europe amb la participació d’HBO Llatinoamèrica, creada i escrita per Jorge Guerricaechevarría i el cineasta basc.  Em trac el barret davant d’aquesta amalgama de gèneres (terror, acció, thriller, melodrama…) que no perd l’interès en cap moment i que aconsegueix crear un entreteniment de molta qualitat.  

El punt de partida de la sèrie és el següent. Judes va trair Jesucrist per 30 monedes de plata. Dos mil anys més tard, una d’aquelles monedes apareix en un poble remot d’Espanya, desencadenant una sèrie de forces sobrenaturals que amenacen de destapar secrets del Vaticà i aniquilar la raça humana. El rector Vergara, exorcista, boxejador i exconvicte, intentarà evitar que les forces del mal troben aquesta moneda. Quan Vergara és relacionat amb una sèrie de fenòmens paranormals ocorreguts al poble, Paco, l’ingenu alcalde, i Elena, una inquieta veterinària, intentaran desvelar els secrets del seu passat i el significat de l’antiga moneda. I això tan sols és la punta de l’iceberg, un plantejament que ofereix moltíssimes possibilitats.

Ens enfrontem a una sèrie on hi ha una barreja de gèneres (amb predomini del terror), costumisme i fantasia, una mica de comèdia, una mica de melodrama, les filies preferides del cineasta basc, monstres, espectacularitat, tensions, secrets, mentides… A més, la sèrie no es talla ni un pèl a situar una trama de corrupció i traïció al si de l’Església catòlica, on hi ha una secta secreta emparentada amb els caïnites que intenta tenir tot el poder de l’Església. I no tracta aquest tema de manera gratuïta o merament provocadora; 30 monedas reflexiona d’una manera molt interessant al voltant de temes com el bé i el mal, o el coneixement i l’ús que en fem d’ell. 

Intentaré, breument, analitzar algunes de les potes d’aquest animal monstruós. El text contindrà espòilers. 

El monstre.

Un dels grans encerts de la sèrie són els personatges i el càsting escollit. Els personatges són molt potents i el càsting està a l’altura. El protagonista de la sèrie és el rector Vergara, interpretat meravellosament per Eduard Fernández, que fa una d’aquelles transformacions físiques dignes del mateix Christian Bale. Vergara està tan fort, que si li demanes que t’obriga el pot de cigrons, possiblement te’l rebenta sense voler. Ha estat exorcista i ha passat una temporadeta a la presó, està turmentat per un passat truculent relacionat amb una de les 30 monedes. Manolo Solo ens regala un antagonista sublim: Fabio. Un antic company del seminari de Vergara que ha optat pel camí dels caïnites (la secta “dolenta”) i té un grandíssim poder en l’Església catòlica. Elena, la veterinària que acaba sent una mena de final girl (sempre esgarrapada i ferida, però mai morta)  la interpreta, amb poder i presència, Megan Montaner. I no voldria deixar passar l’alcalde, Paco, un home excessivament bo que no es treu els problemes de damunt ni a la de tres, interpretat per Miguel Ángel Silvestre en un paper allunyat del seu registre habitual. 

Quasi tots els rostres que poblen la sèrie estan encertats, parlem de principals o secundaris (meravellosa Carmen Machi al primer capítol, increïble l’italià Cosimo Fusco fent de diable) o, fins i tot, els extres. Hi ha una fisonomia concreta al poble, una altra entre els rectors, una diferent entre els dolents… La sèrie està treballada al mil·límetre, i el càsting és una de les mostres més clares. 

Un dels pilars de la sèrie és, sense cap mena de dubte, la combinació del terror i el costumisme. Hi ha una voluntat manifesta de situar el terror i el que és sobrenatural en un poblet de mala mort. En un llogaret de la província de Segòvia comencen a passar fets sobrenaturals: naixements estranys, morts, desaparicions… Aquest xoc entre la ruralitat i la quotidianitat d’un poble, amb la barbaritat de coses estranyes que comencen a passar, és molt interessant. I ho és perquè suscita opinions molt diverses i postures enfrontades. “Açò és culpa del rector”, “Com pot ser que ens passe a nosaltres açò?” “Ens està passant perquè som un poble maleït?”, “Com que ací no passa res mai, passen quatre xorrades i ens pensem que som el centre del món”. Està el terror: els monstres, les sectes, les bruixes. Però està el costumisme: el cap de la Guàrdia Civil escèptic, l’alcalde que vol ajudar i no sap per on començar, els secrets i les mentides, les traïcions entre habitants… La combinació dels dos elements generen una gran riquesa en la sèrie.

Àlex de la Iglesia, durant el rodatge.

No obstant això, una de les possibles tares de la sèrie és la utilització de l’argument convencional: en un poble menut tot el món s’assabenta de tot. Malgrat això, la sèrie va més enllà i no es basa en aquest argument per fer avançar la trama; no és una sèrie indulgent ni peresosa amb ella mateixa. 

La sèrie és una barreja de gèneres tremenda. Malgrat que predomina el terror, hi ha cabuda per al thriller, l’acció, l’aventura, el melodrama, el surrealisme, una bona dosi de costumisme i moments puntuals de comèdia. El misteri és el motor de la trama, i ens manté encuriosits tota l’estona (com un bon thriller). El melodrama és un pilar de la sèrie que se sosté, especialment, en la figura de la veterinària Elena. Mentre aquesta espera la tornada del seu marit (que va desaparèixer sense cap motiu), crea un triangle amorós amb el senyoret del poble i amb l’alcalde Paco. I Paco, també té un triangle amorós: la seua esposa, Elena i ell. Hi ha moltíssima aventura i acció, com si fora una història de les d’abans on cada descobriment comporta un viatge (emocional o físic) i on cada dos per tres hi ha tirotejos, persecucions, lluites espectaculars… Ah, i els tirotejos són contra monstres demoníacs, amb bales de plata mullades en aigua beneïda. I les lluites espectaculars les protagonitzen rectors boxejadors. També hi té cabuda el surrealisme: els dolents són tan dolents que són capaços d’introduir-se als teus malsons. I, enmig de tot això, hi ha moments puntuals de comèdia (lligats al costumisme) com, per exemple, el rector Vergara comprant el millor xoriç de la contornada a la carnisseria del poble mentre parla de succeïts insòlits i fets esbojarrats. 

Però sobretot hi ha molt de terror. I sembla que en la sopeta del terror, estiguen tots els ingredients i totes les espècies. Perquè hi ha un bebè nascut d’una vaca que es converteix en un monstre fastigós, monstres aranya, ressuscitats que tornen a casa, una bruixa totpoderosa, la figura del doppelgänger (meravellós el capítol 4, el de l’espill), una boira que cobreix tot el poble, el dimoni personificat i el dimoni transformat en un monstre gegantí… 

Encara que així escrit coste de creure, la sèrie es manté equilibrada. I és que el guió és sòlid i molt ben construït. Lluny d’algunes de les pel·lícules d’Álex de la Iglesia que es desfan com castells de sorra durant l’última mitja hora, 30 monedas es manté sempre al límit entre l’espectacularitat i l’interès de veure com avança la història i què els espera als personatges. I això és segurament el més important de la sèrie, tota aquesta barreja de gèneres, tota aquesta ambició i tot aquest espectacle, estan justificats i la història es conta molt ben contada. No és una tasca senzilla, ja que el primer capítol és una obra mestra i la sèrie sembla que en algun moment prendrà desviacions no gaire interessants (sobretot es nota quan el rector Vergara està retingut i desconnectat de l’esdevenir de la trama), però finalment el riu de la narració arriba a bon port. 

A 30 monedas hi ha molts dels temes que ha treballat anteriorment Álex de la Iglesia i que a la sèrie es donen la mà d’una forma orgànica. Hi ha una comunitat aparentment normal, però que amaga molts secrets i moltes mentides, com a La comunidad. Persisteix l’obsessió pels precipicis i l’espectacularitat com a El día de la bestia o a Balada triste de trompeta. Salvant les distàncies, però, hi ha tirotejos, lluites, acció i aventura, com a 800 balas. Hi ha bruixeria, monstres i misteri, com a Las brujas de Zugarramurdi. Hi ha una combinació d’interessos, de gèneres i d’històries, que recorden allò que ja hem vist del però mostrat d’una manera diferent i completament encertada.

Els protagonistes de la sèrie.

Et pot agradar la sèrie si no t’agrada Álex de la Iglesia? Sí. Sí. I sí. És una sèrie ideal per als amants i per als detractors del cinema d’Álex. Els amants hi trobarem (com he explicat) moltíssims dels elements abans treballats a les seues pel·lícules, tots els seus interessos i les seus filies. Però ho trobarem ben combinat, sense perdre la lògica interna del relat i sense decisions estranyes que facen perdre l’interès de la narració en pro de l’espectacularitat. Els detractors trobaran una sèrie ben explicada, amb una història atractiva i uns personatges sòlids. També moltíssima bogeria, però mai descarrilada, sempre lligada a la història i al seu propòsit.

I és que 30 monedas és encertadament ambiciosa i espectacular. És una sèrie apoteòsica, un monstre que es ramifica en nombroses extremitats que t’impacta i et permet viure un viatge espectacular. Però no abandona mai el que està explicant i no supedita la forma al contingut. 30 monedas és un torrent: una bruixa carregada d’encanteris, un monstre que escup foc i que s’enfila per les parets, una sèrie que et permet gaudir d’un entreteniment virtuós. 

Adrià Espí
Escriptor, guionista i director. Nascut a Xàtiva, el 1992. Ha desenvolupat projectes en productores de Barcelona i València. Ha treballat com a guionista en la televisió valenciana À punt, als programes Plaerdemavida i Entre bastidors. Ha publicat el llibre de relats 'La bona vida' en Edicions 96 i ha estat guionista i director de la sèrie 'El mort viu', guanyadora del Premi Ondas a millor ficció emesa en internet.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close