Audiovisual

Incertesa, atzar, predicció

Enguany se celebra la cinquena edició del Panoràmic, festival de Cinema, Fotografia i més a cavall entre Granollers i Barcelona. El festival també ha donat el tret de sortida del cicle Per Amor a les Arts 2021-2022, organitzat per la Filmoteca de Catalunya, i en col·laboració amb altres esdeveniments culturals. A Granollers, el festival se celebrarà a l’espai cultural Roca Umbert Fàbrica de les Arts, al Museu de Granollers, al Museu de Ciències Naturals i al Cinema Edison. I a Barcelona, se celebrarà a l’Arts Santa Mònica, al centre de fotografia Kbr de la Fundació Mapfre, a la Fundació Foto Colectania, a La Virreina Centre de la Imatge i a l’escola internacional de fotografia Grisart.

Des del compromís amb les arts visuals, Panoràmic aposta per la transversalitat de l’expressió artística, així com per la interrelació i associació entre elles, amb l’objectiu de trenar connexions entre la imatge fixa i la imatge en moviment, amb disciplines que van de la fotografia al cinema, la instal·lació i peces visuals contemporànies encabides en catorze exposicions i més de cinquanta activitats culturals.

La temàtica d’aquest any gira al voltant de tres conceptes: incertesa, atzar, predicció. Això és, defugir de la representació unívoca de la realitat. Tres mots que podrien encabir-se perfectament en la mirada surrealista-automàtica, ja que ens pretén apropar al nucli mateix de tota força creativa regida per l’espontaneïtat, l’atzar i els processos interiors – la bellesa serà convulsiva o no serà -. Ara bé, enllà de la mirada surrealista també ens du al nucli mateix de la creació, aquesta aproximació cap al radicalment incert i desconegut que sovint intentem abastar a través de l’expressió artística, aquesta realitat que se’ns escola en l’acció mateixa de la mirada. Podem pensar que l’aleatorietat i l’atzar s’evidencien quan el fenomen interior coincideix amb l’exterior; aleshores hi ha l’essència, la puresa del bell encontre o el contingut de la substància. Així, entre la possibilitat i l’imperfecte apareix l’anhel d’essència, i conseqüentment, la voluntat de predicció per a explorar diferents camins que trenquin la cadena de remissions a la qual ens aboca el mateix concepte d’incertesa – concepte no finit, expansiu en si mateix, discontinu, que no abasta cap límit sinó que estén un horitzó que no culmina -. Tal vegada en això consisteix la inspiració, com el desig, una passió mai culminada. Un bon exemple d’aquesta aproximació a la perfecció/culminació mogut per la incertesa el trobem en el cinema d’autor d’alguns cineastes com Andrei Tarkovski en el qual el concepte d’horitzó i evocació no és més que un desig d’expandir i qüestionar-nos la representació del real. Precisament perquè no tenim un accés directe al món, al sentit, a la cosa en si, la representació de la realitat mai no serà unívoca sinó que el seu valor es construirà d’acord amb les relacions entre els elements que la conformen. En paraules de Saussure, i fent una analogia envers la representació de la realitat i el llenguatge, podem pensar en la relació de remissions entre significat i significant que representa la llengua viva i constitueix el llenguatge. Deduïm doncs, com lluny de partir d’una realitat universal, les representacions que se’n fan d’ella a través de l’expressió artística la segmenten tot allunyant-se de la preconcepció.

Així és com ho dona a entendre Joan Fontcuberta en reivindicar com la imatge cada vegada cobra més poder polític entre nosaltres, i com a conseqüència hi ha una carència en la lectura de les imatges, ja que ningú no ens ensenya a llegir-les i a veure com és a partir d’aquesta lectura que conformem un imaginari i realitat pròpia.

“El dit a l’ull, Fotografia inconscient”, de diversos artistes. Comissariada per Joan Fontcuberta.

Entre aquestes especulacions del devenir, al festival s’expandeix entre diferents reflexions i mirades que van des de l’afrofuturisme, la voluntat de transcendència, fins a desvetllar les teories que s’amaguen sota la construcció dels espais domèstics i la llar amb artistes com l’austríac Erwin Wurm o Joachim Schmid (pioner en la fotografia trobada que va recol·lectant i resinificant a través de l’atzar). En l’àmbit fotogràfic i per anomenar alguna de les exposicions fotogràfiques, El Museu de Granollers acollirà l’exposició col·lectiva “El dit a l’ull: fotografia inconscient”, comissariada per Joan Fontcuberta, amb més d’una quinzena de fotògrafs que treballen el concepte de joc i atzar; el Museu de Ciències Naturals comptarà amb la mostra de la doctora i artista Julie Freeman que visualitza -a través d’escultures cinètiques, so i animació- les dades recollides en temps real d’una comunitat de talps.

La mirada fortuïta de la cosa latent que espera ser capturada, l’espera litúrgica del moment decisiu que mai no podrà ser atrapat, això és la incertesa fotogràfica, i en paraules de Txema Salvans “El fet de treballar amb una càmera de plaques, que comporta tota una litúrgia que mai et permet atrapar aquest moment decisiu, fa que el teu treball tingui una unitat concreta i fa que les seves imatges siguin més reflexives. El moment decisiu per a mi és el moment de l’espera”. Així doncs, caldrà esperar fins al 14 d’octubre, data d’inici del festival, que, al capdavall ens mostra com sota la mirada incerta i contingent de la realitat, la reestructurem constantment i la dotem d’un valor o d’un cert ordre del sentit. Això és, l’ésser humà condemnat a conviure entre la contingència i les relacions aleatòries que basteixen des de la seva realitat més quotidiana fins al seu món interior.

“RAT.system”, de Julie Freeman. Comissariada per Mercè Alsina.

L’exposició recull una selecció d’artistes internacionals que treballen el joc i exploren l’atzar: Sylvie Bussières, artista resident a Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers, deixa que una grafia automàtica i espontània repliqui els grafismes inesperats de la natura.

Els models predictius utilitzen dades i patrons. Julie Freeman utilitza aquesta informació per especular sobre el futur i, al mateix temps, qüestionar l’ús que fem tant de les dades com de la tecnologia per traduir la natura i interactuar-hi. El seguiment en temps real de la colònia de farumfers permet comprendre millor el comportament d’aquesta espècie i obtenir dades. Extreu imatges, sons, animacions i escultures cinètiques. Les visualitzacions mostren la localització de cada talp al seu cau i els moviments que fa, és a dir, la seva vida social.

Una selecció d’una trentena de llibres que proposen diferents maneres de pensar i gestionar la incertesa. “Open Circle, Lived Relation” explora les potencialitats de la imatge com a eina per a una lectura alternativa del passat, el present i el futur. Desproveïda d’un centre, una veu i una arrel concreta, l’exposició proporciona un espai obert de lectures, assaigs i apropiacions.

Carla Marco Sellés
Estudiant de medicina i poeta que s’escola entre classes de cinema i filosofia mentre deixa créixer l’escriptura fruit d’una pulsió interna i l’eterna sensació de desencaix. Ha escrit el llibre de poemes “Utøya” (Premi de poesia l’Atiador de l’Ateneu Torellenc, 2020) i conjuntament, el pamflet llibertari “La Tempesta” (Calumnia Edicions, 2020). Finalista del Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2020, guanyadora del premi de poesia per a joves 2020 de l’Ajuntament de Centelles, ha col·laborat també en el segon volum de la revista antipoètica Poetry Spam.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close