Audiovisual

Matrimoni entre art i natura a l’Alt Pirineu

En ple parc de l’Alt Pirineu, a Farrera (Pallars Sobirà), amb un cens que no passa dels 25 habitants i 1.360 metres d’alçada, art i ciència conviuen amb naturalitat al Centre d’Art i Natura (CAN), un dels espais de residència de creadors més veterans a casa nostra. A les vuit se serveix el sopar, el moment en què els residents es troben a la taula comuna, al menjador del centre, mentre el vespre avança davant un paisatge espectacular. Molts han passat el dia enmig de la natura, en un curs de camp d’estudi, i comentaran la jugada mentre poc a poc el sol es pon entre les muntanyes.

És un dia més en el CAN, un espai que sembla molt allunyat del brogit urbà. El seu responsable i un dels fundadors del projecte, Lluís Llobet, explica que està demostrat que l’aïllament, el contacte amb la natura i la situació d’estar en un lloc on el temps passa més lent augmenta la creativitat. La prova, diu, és la petjada que el centre ha deixat en els residents que al llarg del darrer quart de segle de vida hi han fet estades i han participat als tallers i cursos, que es materialitza en els records, llibres i obres d’art que pengen de les seves parets. L’any passat el Conca va reconèixer la labor del CAN al llarg d’aquests anys amb el premi Nacional de Cultura.

La Bastida, edifici emblemàtic del CAN antic assecador que acull la biblioteca i els tallers.

El CAN és el resultat d’un munt de factors i sinèrgies, que va permetre que en un llogarret on als anys 80 encara es vivia “d’una manera molt semblant a com es vivia al segle XVII”, naixés un projecte singular. Atrets per la bellesa i autenticitat del lloc, als anys 80 van arribar a la zona grups de joves, “neorurals d’aquell moment”, no només de Catalunya sinó també de fora. Convivien amb els indígenes del lloc, que no eren ni una desena de persones. Un d’aquests joves era el mateix Lluís Llobet, geògraf, que hi va arribar amb la seva parella, i va viure com es va anar forjant el centre. “De fet, l’impulsor va ser de l’escriptor irlandès Bernard Loughlin, mort el 2018, que després d’haver passat un any a Farrera, va dirigir a Irlanda la Tyrone Guthrie Centre, una de les residències de treball més conegudes al país. Loughin anava tornant de vacances a Farrera (i finalment s’hi va quedar per sempre) i va anar convencent als veïns de crear un centre semblant, encara que en aquest cas es va afegir la idea de lligar art i natura, per la situació en què estem i també perquè tenim molt clara la nostra filosofia de conservar el patrimoni natural, arquitectònic i cultural de la zona”, recorda Llobet.

Finalment el CAN va començar la seva activitat el 1995, en dos edificis municipals rehabilitats, l’Estudi -antiga escola del poble- i la Casa Ramon. Posteriorment es va afegir el que ara és l’edifici central del complex, la Bastida de Manresà, un antic assecador d’herba. A més de la sala comuna del menjador i la cuina, és aquí on es troben els espais de de treball per als residents (tallers de pintura i gravat, la biblioteca, un espai polivalent).

Presentació de la pintora local, Cesca Gelabert, en un dels tallers de la Bastida

Llobet qualifica el CAN com un “projecte orgànic”, un espai que ha tingut clar des de la seva fundació el seu caràcter transversal i interdisciplinari. La unió entre natura/ciència i art és l’essència del centre des del principi, ja que l’art cada cop està més preocupat per temes científics i ecològics, per exemple. Però, com apunta Lluís Llobet, cada cop més els científics són més conscients de la importància de la creativitat a l’hora de portar a terme una recerca. “Creadors i científics estan condemnats a entendre’s -apunta Llobet-. No hi ha res a fer si el científic no és creatiu i si l’artista no és investigador”.

D’altra banda, Llobet també té clar que el CAN aposta per l’art compromès amb la realitat actual: “Per mi l’art que té sentit és el que toca consciències i aporta una reflexió crítica”. Per això el CAN no renuncia a valors que formen part de la seva essència des de la seva creació com la sostenibilitat, l’austeritat i la independència. “Aquí a Farrera vam conèixer els darrers supervivents d’unes generacions d’una cultura que tenia molt clar els valors de l’austeritat i la sostenibilitat. Ara ens enfrontem a temes que ens toquen de ben a prop com els canvis demogràfics a l’alta muntanya, la pèrdua d’oficis -com la de pastor-, com afecta la globalització a les economies locals o la mateixa emergència climàtica. Tots aquests temes ens interessen moltíssim des del CAN”.

Instal·lació de Domestic Wild (Ariane Patout i René Müller) al 8è Aplec Saó: arts i natura a l’Alt Pirineu.

Per fer una estada al centre com a creador o investigador, cal presentar prèviament el projecte en el qual es pretén treballar, sigui de la disciplina que sigui. Entre els residents cèlebres del CAN, per exemple, hi ha, per exemple, escriptors com Francesc Parcerisas, Jaume Cabré, Colm Tóibín, Feliu Formosa, Rebekah Clarkson, o Manuel Forcano, o artistes com Eulàlia Valldosera, Francisco Navarrete o la crítica d’art Alexandra Laudo. Habitualment el resident es costeja la seva estada però també s’hi pot accedir a través de beques, per exemple, com una d’intercanvi amb el centre La Chambre d’Eau (Le Favril, França) per a arts visuals, i l’Ufa-Fabrik (Berlin, Alemanya) per a arts escèniques, així com la d’arts visuals que convoca el Centre d’Art La Panera de Lleida, en col·laboració, a més del CAN amb el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí i la Fundación Cerezales Antonino y Cinia de Cerezales del Condado. El 25 per cent de les estades al CAN estan finançades per beques i programes en col·laboració amb institucions però el centre funciona entre un 70 i un 80 per cent amb recursos propis. “És important que siguem el màxim de sostenibles econòmicament parlant perquè això ens fa més autònoms en les nostres decisions”, assegura Llobet.

A més dels residents que busquen treballar en els seus projectes, el centre ofereix cursos de camp i tallers de temàtiques ben diverses des l’arquitectura bioclimàtica al gravat i il·lustració, passant per poesia, cuina o evolució de paisatge. També organitza esdeveniments com l’Aplec de Saó, que exposa intervencions efímeres en plena natura a Farrera i la Coma de Burg, que enguany se celebrarà el 13 d’octubre. També fins al 2019 i durant 27 edicions, el CAN ha estat la seu del Seminari de Traducció, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i que de moment estan en suspens les pròximes edicions.

El CAN també ha generat al llarg de la seva història un conjunt de publicacions, com a resultat dels seminaris, tallers, conferències i projectes que hi estan vinculats, com la col·lecció pròpia La Llosera, així com un fons d’art que s’ha conformat de manera espontània, a mesura que molts artistes que han passat pel centre han donat peces seves al centre per voluntat pròpia.

Després del sotrac de la pandèmia que ha suposat l’anul·lació d’algunes activitats i sobretot l’absència de residents internacionals, el centre ha tornat a reprendre la seva labor, de moment més centrada en el públic local, i prepara la seva participació en el marc de Barcelona, capital internacional d’Alimentació Sostenible, juntament amb altres set centres de treball, on treballaran plegats artistes, científics i productors locals.

Montse Frisach
Periodista i crítica especialitzada en arts visuals. Actualment escriu sobre temes artístics i musicals en diversos mitjans de comunicació culturals. Durant gairebé tres dècades, va ser redactora de la secció Cultura del diari Avui i després d’El Punt Avui. Realitza feines d’storyteller i redactora per a institucions museístiques i galeries d’art. Ha comissariat l’exposició en línia Una rapsòdia visual per a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya; i les exposicions Convidats & Amfitrions al Museu Frederic Marès, i Visites inesperades, simultàniament al Museu d’Art de Cerdanyola i al Museu de l’Empordà de Figueres. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, ha guanyat els premis GAC i ACCA a la crítica d’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close