Audiovisual

Michael K. Willians, història televisiva amb lletres daurades

El sobtat i sòrdid traspàs de l’actor Michal K. Williams, descobert mort al seu apartament de Nova York, suposa la desaparició d’un dels actors afroamericans més emblemàtics. I una de les figures clau de l’era daurada de les sèries de televisió a través de la participació en algunes de les produccions més significatives del canal HBO, de la mítica ‘The Wire‘ a la enlluernadora i combativa ‘Lovecraft Country’.

L’actor Wendell Pierce (el carismàtic Antoine Batiste de Treme) deia de Michael K. Williams que havia donat vida “a alguns dels papers més icònics de la història de la televisió”, en referència a l’Omar Little de The Wire i a l’Albert “Chalky” White de Boardwalk Empire. La seua carrera, que abasta també el cinema, és lògicament més extensa, però les seues petjades en aquestes dues sèries ja justificarien tota una trajectòria. La d’un actor que omplia la pantalla amb una mirada desafiant i profunda, amb la seua veu rogallosa, capaç de transmetre amb un gest imperceptible una quantitat descomunal d’informació. L’home de la mirada trista, del rostre solcat per una cicatriu enorme (resultat d’una baralla de bar quan tenia 25 anys), que, no ens enganyem, també dotava de personalitat les seues creacions.

Michael Kenneth Williams va nàixer a Brooklyn, Nova York, el 1966. La seua va ser una infantesa complicada. I tampoc no ho tingué fàcil quan va tractar d’encetar una carrera com a ballarí en contra del criteri familiar. Enrolat en el National Black Theatre de la seua ciutat, amb el temps, la famosa cicatriu li va obrir les portes del món de la interpretació, amb papers de pinxo i delinqüent en videoclips i altres produccions. Així i tot, una audició el 2002 per a la sèrie que ho va canviar tot va propulsar la seua trajectòria.

L’Omar de The Wire.

La història és coneguda. Sempre hi ha hagut sèries de qualitat produïdes per a la petita pantalla, però l’entrada en escena en el canvi de segle de la televisió de pagament i, més concretament, del canal HBO, va modificar les regles del joc. Hi ha un nou públic amb gustos exigents que no troba en la televisió comercial tradicional quasi res que li interesse. HBO omplirà aquest buit amb produccions més exigents i innovadores des del punt de vista artístic. The Wire, la creació de David Simon, serà un dels pilars fonamentals d’aquest nou paradigma. I Williams, un dels rostres més visibles i emblemàtics.

Pel que fa als intèrprets, un dels grans beneficiaris de la bona acollida crítica i de públic serà Dominic West, el detectiu James McNulty de la sèrie. Però The Wire no seria el mateix sense l’aportació de Williams i la seua espectacular creació, Omar Little, el polièdric i complex producte dels baix fons de Baltimore. És segurament el símbol de la cruesa i verisme que transmet aquesta inabastable creació de Simon. Un poc abans, l’any 2001, havia participat en un episodi d’una altra sèrie per a la història, The Sopranos.

Buscemi i Williams: química pura.

Abans i després de The Wire l’actor, va aparèixer en un bon grapat de sèries i pel·lícules, en papers i produccions de més o menys rellevància, però l’any 2010 marca una altra fita en la seua carrera, amb l’estrena d’una altra sèrie esplèndida, Boardwalk Empire, amb producció i direcció del primer episodi de Martin Scorsese. Un artefacte imponent, ambientat a Atlantic City en els anys de la llei seca, que és també una de les millors interpretacions de l’actor Steve Buscemi, l’inoblidable “Nucky” Thompson. Així i tot, la intervenció de Williams com a Albert “Chalky” White, el líder d’una comunitat negra, és un dels al·licients inexcusables de la sèrie. I les escenes compartides per ambdós actors, pura màgia.

Poc després, participa en la que és possiblement la producció cinematogràfica més important de la seua carrera, 12 anys d’esclavitud (2013), però és la televisió, simbòlicament, el mitjà que tanca la seua carrera: l’any 2019 com a secundari en l’aclamada i combativa minisèrie When they see us, en la qual tampoc no passava desapercebut; i el 2020 en una extraordinària raresa, Lovecraft Country, una producció enlluernadora i original que és una mostra de terror gòtic en l’era   : una història fantàstica, molt Lovecraft, amb un missatge rabiosament antiracista. El pes de la sèrie, d’una única i vibrant temporada, el sosté la magnètica parella protagonista, Jurnee Smollet i Jonathan Majors, però Williams és, novament, el secundari perfecte, un altre pal de paller d’una proposta que, d’ací uns anys, hauria de ser considerat un clàssic. Un fermall daurat, tot i ser massa prematur, a una carrera rellevant.

Williams era un addicte reconegut. El seu final abrupte, trobat aquest dilluns en un apartament amb la parafernàlia de les drogues a la vista (la hipòtesi que baralla la policia és la d’una sobredosi) i donat per mort poc després, podria ser una fatal conseqüència d’aquesta dependència. I paradoxalment, tal vegada faça eixamplar-se el mite al voltant de l’actor. No era necessari: Williams ja era història de la televisió. De la que s’escriu amb majúscules i lletres daurades.

Un fotograma de Territori Lovecraft.
Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970 i criat a Xàtiva. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat set novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter.El seu darrer llibre, el thriller 'Això no és un western', va ser finalista del Festival València Negra. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close