Teatre
Opinió
El teatre i la realitat
Els vells teòrics diuen que el teatre és un mirall de la realitat, però són molt poques les obres que facin d’espill. El teatre documental … Més
Andreu Gomila
Teatre
Opinió
Per què La Calòrica no són Els Joglars
No hi ha cap companyia teatral sorgida del temps de la crisi que hagi assolit el nivell de La Calòrica. Porten deu anys damunt l’escenari, … Més
Teatre
Opinió
Recuperar els circuits alternatius
La crisi de 2008 es va menjar els circuits de teatre no convencional que hi havia a l’estat, tot provocant la fugida de molt talent … Més
Teatre
Opinió
La gent de 30 i de 40
Cada generació reclama el seu espai, la seva cançó, la seva novel·la, la seva obra de teatre… Textos que els situïn, que els posin en … Més
Teatre
Opinió
Per què és important el Club Capitol?
En un any i tres mesos, Barcelona ha perdut dos teatres (Sala Muntaner i La Vilella) i és a punt de tancar-ne un tercer, el … Més
Teatre
Opinió
Barcelona no pot amb tot
El mapa teatral del país s’ha empetitit tant que s’ha convertit en un mecanisme centrífug que es mou de manera unidireccional. És a dir, que … Més
Teatre
Opinió
El relleu generacional
Que Pol López i Nao Albet estiguin fent de Vladimir i Estragon a l”Esperant Godot’ de Beckett a la sala que porta el nom del … Més
Teatre
Opinió
La provocació (teatral)
En escena, un home espera. Entra una dona, se saluden de manera amistosa. De seguida es despulla. Ell, també. I comencen a follar. Als auriculars … Més
Teatre
Opinió
Un teatre sense mites
Anna Lizaran, Fabià Puigserver, Ricard Salvat, Jaume Melendres, Carlota Soldevila… són alguns dels noms que han marcat el teatre català contemporani, figures que van ser … Més
Teatre
Opinió
L’ascensor teatral no funciona
La crisi econòmica brutal que va patir el nostre país no s’ha resolt, encara, des del camp teatral. Ni apareixen nous directors, ni surten nous … Més
Teatre
Opinió
Els musicals i la síndrome Eugenio
El 1987, només cinc anys més tard que la seva estrena a Nova York, Joan Lluís Bozzo posava de llarg al Teatre Grec de Barcelona … Més
Teatre
Opinió
VV.AA., Íntims, Projecte Ingenu i José y Sus Hermanas: històries de quatre companies
El teatre català contemporani existeix perquè té la capacitat de renovar-se contínuament i, sobretot, perquè els joves no s’han rendit. Sens dubte, el fenomen més excitant dels últims anys ha estat el naixement de companyies formades per artistes de tot el territori que han fet una aposta clara per trencar el discurs tradicionalista del teatre, amb una mirada europea gens castradora i ganes de dir coses noves. A més, cadascuna d’elles ha pogut créixer vinculada a una sala, que no ha estat mai de les grans del país: Sala Beckett, Teatre Akadèmia i Teatre Tantarantana. N’hi ha quatre que han excel·lit (Col·lectiu VV.AA., Íntims, Projecte Ingenu i José y Sus Hermanas), especialment per tot el que se n’ha derivat. En fem un retrat.