Claude Cahun, el desbordament com a identitat
L’única revolució del segle XX que va triomfar, va escriure el poeta i assagista mexicà Octavio Paz, va ser la revolució surrealista. Tenia raó. L’influx … Més
Pere Antoni Pons
L’opulència perdurable del poder
Els retrats majestàtics de monarques i altres aristòcrates dels segles passats estaven fets per impressionar, per enlluernar l’espectador amb una explosió opulenta de formes i … Més
L’11-S: la tragèdia, i la precisió o la vaguetat
Una virtut de les pràctiques menys tradicionals de l’art contemporani —el conceptual, les instal·lacions polimòrfiques, els híbrids teoricoescenogràfics…— és que els artistes que les conreen … Més
Lara Fluxà, entre la delicadesa i el perill
La mallorquina Lara Fluxà (Palma, 1985) viu un moment particularment dolç de la seva carrera. Fa anys que és considerada una de les artistes més … Més
Arnau Pons, l’hermenèutica com una forma severa d’amor
La intel·ligència d’Arnau Pons (Felanitx, 1965) és una intel·ligència bel·licosa. No en el sentit, compte, de buscar la polèmica estrident, de provocar amb la pulla … Més
Studio Weil, un nou centre d’art i cultura a Mallorca
L’artista Barbara Weil va néixer a Chicago l’any 1933. Des de molt aviat, va tenir clara la seva vocació artística. Enlluernada i marcada per sempre … Més
Fenosa i Del Moral: l’escultor i el seu món, fotografiats
Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899–París, 1988) és l’autor d’algunes de les escultures més colossals i impressionants del segle XX. Penso, entre altres, en els bronzes que … Més
Isidre Nonell, la centralitat dels marges
Nonell. Visions des dels marges hauria pogut ser una magnífica exposició, amb diversos préstecs de primeríssima categoria –Picasso, Goya, Daumier…–, però la pandèmia va obligar … Més
Una miríade de llibres artístics per al primer Sant Jordi pandèmic
El primer Sant Jordi pandèmic –dic el primer perquè l’any passat, amb tothom confinat, simplement no hi va haver Sant Jordi, i el que es … Més
Lara Fluxà, la fragilitat extrema i perillosa
La vocació artística de Lara Fluxà (Palma, 1985) es remunta a la infantesa. El seu pare treballava, entre altres coses, de muntador d’exposicions. “Després d’escola, … Més
Mireia Sallarés al Casal Solleric de Palma
Per a Mireia Sallarés, l’art i la vida són indestriables, i això vol dir que l’art i la política també ho són. Quan dic que … Més
Els sentits del que no en té
La lectura, la interpretació i la valoració d’una obra literària, sobre el paper, no haurien de tenir en compte ni la biografia ni la personalitat … Més