Joan Miró: pintor genial, antifranquista ferm i home íntegre
Si ara ens proposéssim fer una llista dels deu artistes plàstics més importants del segle XX –és a dir, aquells sense els quals la història … Més
Pere Antoni Pons
Fotògrafs emergents al Centre KBr: entre la narrativa i el conceptual
Segons explica Nadia Arroyo, KBr Flama neix amb el propòsit de “posar el focus sobre el talent més jove que surt de les escoles de … Més
Paolo Gasparini, els extrems de la realitat
La de Paolo Gasparini és una fotografia d’extrems, perquè la llarga trajectòria d’aquest fotògraf d’origen italià ha consistit a viatjar pel món i a contemplar … Més
Joan Fontcuberta i les mentides de la fotografia documental
Pocs fotògrafs més apropiats que Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) per desmentir el postulat de Roland Barthes, formulat al seu influent llibre ‘La càmera lúcida’ (en … Més
Guido Guidi, contra la normativitat del veure
Les fotografies de Guido Guidi (Cesena, Itàlia, 1941) no tan sols no busquen l’instant decisiu cartier-bressonià —que seria l’equivalent fotogràfic de la inspiració o la … Més
Toni Catany a Etiòpia
L’any 2007, el fotògraf mallorquí Toni Catany (Llucmajor, 1942–Barcelona, 2013) va viatjar a Etiòpia. El pretext era l’execució d’un encàrrec: la confecció, juntament amb el … Més
Claude Cahun, el desbordament com a identitat
L’única revolució del segle XX que va triomfar, va escriure el poeta i assagista mexicà Octavio Paz, va ser la revolució surrealista. Tenia raó. L’influx … Més
L’opulència perdurable del poder
Els retrats majestàtics de monarques i altres aristòcrates dels segles passats estaven fets per impressionar, per enlluernar l’espectador amb una explosió opulenta de formes i … Més
L’11-S: la tragèdia, i la precisió o la vaguetat
Una virtut de les pràctiques menys tradicionals de l’art contemporani —el conceptual, les instal·lacions polimòrfiques, els híbrids teoricoescenogràfics…— és que els artistes que les conreen … Més
Lara Fluxà, entre la delicadesa i el perill
La mallorquina Lara Fluxà (Palma, 1985) viu un moment particularment dolç de la seva carrera. Fa anys que és considerada una de les artistes més … Més
Arnau Pons, l’hermenèutica com una forma severa d’amor
La intel·ligència d’Arnau Pons (Felanitx, 1965) és una intel·ligència bel·licosa. No en el sentit, compte, de buscar la polèmica estrident, de provocar amb la pulla … Més
Studio Weil, un nou centre d’art i cultura a Mallorca
L’artista Barbara Weil va néixer a Chicago l’any 1933. Des de molt aviat, va tenir clara la seva vocació artística. Enlluernada i marcada per sempre … Més
Fenosa i Del Moral: l’escultor i el seu món, fotografiats
Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899–París, 1988) és l’autor d’algunes de les escultures més colossals i impressionants del segle XX. Penso, entre altres, en els bronzes que … Més
Isidre Nonell, la centralitat dels marges
Nonell. Visions des dels marges hauria pogut ser una magnífica exposició, amb diversos préstecs de primeríssima categoria –Picasso, Goya, Daumier…–, però la pandèmia va obligar … Més
Una miríade de llibres artístics per al primer Sant Jordi pandèmic
El primer Sant Jordi pandèmic –dic el primer perquè l’any passat, amb tothom confinat, simplement no hi va haver Sant Jordi, i el que es … Més
Lara Fluxà, la fragilitat extrema i perillosa
La vocació artística de Lara Fluxà (Palma, 1985) es remunta a la infantesa. El seu pare treballava, entre altres coses, de muntador d’exposicions. “Després d’escola, … Més
Mireia Sallarés al Casal Solleric de Palma
Per a Mireia Sallarés, l’art i la vida són indestriables, i això vol dir que l’art i la política també ho són. Quan dic que … Més
Els sentits del que no en té
La lectura, la interpretació i la valoració d’una obra literària, sobre el paper, no haurien de tenir en compte ni la biografia ni la personalitat … Més