Darrerament, diverses notícies han posat damunt la taula el debat sobre la implicació de les institucions públiques de casa nostra en el món del còmic, tan sovint menystingut per part de l’oficialitat cultural benpensant. D’una banda hi ha hagut la compra d’una important quantitat d’originals de còmics underground catalans -uns cinc mil- per part del prestigiós Archivo Lafuente de Santander. D’altra, la inauguració del Museu del Còmic de Sant Cugat -una iniciativa totalment privada que neix de la implicació de tres col·leccionistes-, en contrast amb l’enquistada paràlisi del que hauria de ser el Museu del Còmic de Badalona.
En aquest context, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acaba d’obrir les portes de l’exposició ‘El Víbora’. Comix contracultural, que es podrà visitar fins el 29 de setembre; una mostra temporal que d’alguna manera ve a ser la seqüela espiritual de l’anterior Liberxina. Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971, pel que té de recorregut cronològic d’una part de la nostra cultura popular, i que fa conviure en un mateix espai l’art romànic amb les estripades historietes sobre drogues, sexe i marginalitat urbana de la llegendària revista El Víbora.
