Secció: Crítica

Barcelona i els miracles de l’art modern

El Japó acull fins l’abril del 2020 l’exposició Barcelona. The city of artístic miracles, una proposta que convida els visitants a viatjar pels avatars artístics de la modernitat que va viure Catalunya des de finals del segle XIX fins a la Guerra Civil.

L’exposició fixa l’atenció en el modernisme i els antecedents que el varen propiciar, per a seguir en l’itinerari pel noucentisme i les avantguardes sorgides abans de la guerra. El guió aborda, doncs, un llarg i prolífic període cronològic durant el qual varen eclosionar els grans moviments esmentats i despuntar els cèlebres artistes que singularitzaren l’evolució estètica i intel·lectual d’aquests decennis, sense deixar de banda les inspirades inquietuds d’altres arquitectes, pintors, escultors, dissenyadors i urbanistes que amb nom i criteri propis contribuïren i reforçaren l’esdevenir creatiu de la ciutat i del país. Aquest és l’argument –o els arguments enllaçats pel fil del temps- d’un projecte expositiu que recentment ha iniciat la itinerància per distintes ciutats del país nipó, i que aproparà als seus ciutadans la realitat històrica i creativa viscudes a la llunyana Barcelona entre finals del segle XIX i les primeres dècades del XX. Una ciutat que, sense ser París però sense perdre’l de vista, ha estat testimoni i impulsora d’intenses i modernes experiències artístiques.

Nagasaki Prefectural Museum of Art: 10 d’abril al 9 de juny
Himeji City Museum of Art: 29 de juny al 25 d’agost
Sapporo Art Park: 14 de setembre al 4 de novembre
Shizuoka City Museum of Art: 12 de novembre al 19 de gener de 2020
Tokyo Station Gallery: 8 de febrer al 5 d’abril de 2020

No és cap secret la fascinació que sent el Japó per la ciutat i pel seu patrimoni, tampoc podem parlar del caràcter inèdit de l’exposició si traslladem la memòria trenta anys enrere per a retrobar els precedents de l’Homage to Catalonia. Barcelona Art City (1987) o els Mestres de la pintura catalana (1990), aquesta última promoguda per la Generalitat de Catalunya. És clar, doncs, que no es tracta d’una atracció recent tot i que la globalització turística ho pugui fer pensar. El Museu de Nagasaki i The Kobe Shimbun, en col·laboració amb el MNAC, han atès de nou aquest interès amb una posta en escena que explica l’esdevenir de l’art modern català però també les seves circumstàncies. Una mirada de context molt necessària que mostra les obres d’art i en relata la conjuntura històrica que en fa entendre la seva essència.

Barcelona. The city of artístic miracles. Foto: MNAC
Barcelona. The city of artístic miracles. Foto: MNAC

Apropar-nos al modernisme català és endinsar-nos en un període de desenvolupament industrial i de revolta obrera, de reivindicació identitària política i cultural, d’enriquiment burgès i curiositat mundana, i també d’un intens impuls al fet artístic. Ingredients substancials per a esperonar la voluntat transformadora d’una societat. D’aquí l’aparició d’unes rèpliques artístiques heterogènies però marcades per trets comuns modernitzants d’atmosferes impressionistes, sinuositats simbolistes o d’un naturalisme copsat a peu de carrer. Una modernitat, recordem, que també es va deixar seduir per l’exotisme i l’elegància dels dissenys japonesos, gust que va ser adoptat per Europa durant la segona meitat del segle XIX. El modernisme, a la fi, una actitud més que un estil compassat, va exterioritzar la voluntat de lliure acció, oberta, renovadora i poc amiga de regles i acadèmies.

Barcelona. The city of artístic miracles. Foto: MNAC
Barcelona. The city of artístic miracles. Foto: MNAC

L’idealisme noucentista retornarà a l’ordre, la raó i al cànon clàssic mirant cap al Mediterrani. D’Ors en marcaria les pautes teòriques que serien verificades per una emergent generació de seguidors en un context d’assentament institucional i decisives voluntats polítiques. Aquest moviment, més aglutinador que l’anterior, coexistirà amb unes limitades avantguardes importades principalment per artistes forans fugits de la guerra europea. Noves expressions que tot i arrelar poc al nostre país serien empeses per singulars nodes com les Galeries Dalmau. Dalí i Miró hi exposarien i destacarien aviat internacionalment amb el seu surrealisme, oníric el primer i abstracte el segon. Mentrestant una fornada de joves pintors coneguda com la Generació del 1917 i agrupats en diversos nuclis com Els evolucionistes o l’Agrupació Courbet, desenvolupaven la seva modernitat plàstica, sovint més renovadora d’intenció que no pas d’execució. Sebastià Gasch, que seria un dels signants del Manifest Groc, es convertiria en un dels crítics puntals dels estímuls avantguardistes.

Barcelona. The city of artístic miracles. Foto: MNAC
Barcelona. The city of artístic miracles. Foto: MNAC

A més de Dalí, Miró i Picasso, en pintura són convidats a l’exposició Rusiñol, Casas, Mir, Anglada, Nonell, Sunyer, Nogués i Torres-García, entre d’altres; els escultors Manolo Hugué, Clarà, Gargallo i Juli González. Les arts decoratives i els joiers hi son representats amb les firmes d’Homar, Busquets i Masriera. Pel que fa a l’arquitectura: Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, artífexs dels edificis modernistes més emblemàtics, i en contrast trencant el seu esteticisme, el purisme noucentista posant les bases a l’austeritat i funcionalisme estructural del GATCPAC. Vinculat al grup d’arquitectes, l’ADLAN –Amics de l’Art Nou-, impulsat per Josep Lluís Sert, Joaquim Gomis i Joan Prats en estrenar-se la Segona República, cridava a protegir tota manifestació de risc que comportés un desig de superació. Promotora de moltes activitats, va organitzar la primera exposició monogràfica del Picasso avantguardista a Espanya i l’exposició Logicofobista. La Guerra Civil posa punt i final a l’exposició, com en el seu moment va rompre inquietuds, ideals i aspiracions. Havien de passar anys fins que l’art pogués recuperar el repte d’innovar en llibertat.

El concepte de modernitat ha estat sempre present en la història dels pobles –i, és clar, en la seva manifestació artística. Amb més o menys intenció, els trets diferenciadors aportats per les successives generacions han estat i son essencials per a identificar i destacar com a individus i col·lectius. Els avenços, en aquest sentit, son fruit de l’ànsia d’aprendre i d’expressar el que passa a l’entorn. Més enllà de la reflexió filosòfica, però, el que importa en tota transformació d’una comunitat són les interaccions socials, polítiques, econòmiques i culturals, i entendre’n els efectes conseqüents. I l’art n’és, sens dubte, una poderosa i vital manifestació. Heus ací el veritable fonament dels miracles que ens regala la creació artística, observada i admirada d’a prop o a quilòmetres de distància.

Barcelona. The city of artístic miracles. Foto: MNAC
Barcelona. The city of artístic miracles. Foto: MNAC
Avatar

Lluïsa Sala Tubert: darrers articles (Veure-ho tot )