Llibres

Benet Casablancas: “La música és una forma de llegir el món”

El compositor presenta el seu últim llibre, “Paisajes del Romanticismo Musical”, un apassionant recorregut per les claus estètiques i filosòfiques d’aquest moviment, i la seva representació a través del llenguatge musical.

Benet Casablancas és un home savi i erudit, un dels compositors més fonamentals de la música catalana de les darreres dècades, però també escriptor de ploma lúcida i exacta a l’hora d’abordar, amb paraules, l’art que tant l’ocupa; una vessant del seu treball creatiu que entronca directament amb la seva també fecunda faceta pedagògica. El humor en la música, la seva anterior publicació, evidencia l’amplitud de la mirada d’un mestre que vol anar més enllà del registre estrictament musical per a endinsar-se en les claus íntimes d’un llenguatge que vol apropar a qualsevol bon aficionat.

Portada del llibre que reprodueix un dibuix de Goethe, Franja de la vista cap a Itàlia des de Sant Gotard (1775).

“Escric pels meus amics que no són músics”, diu ell, en referència a una activitat a la qual considera les “notes al marge” de la seva vida. Unes notes però, que no acaben de créixer. Aquests dies, i coincidint amb la seva participació com a jurat dels premis El Temps de les Arts, Casablancas presenta la seva darrera obra, Paisajes del romanticismo musical (Galaxia Gutenberg), un llibre en el qual explora les claus estètiques i filosòfiques d’aquest moviment artístic, i la seva transcendència en el pla musical.

No es tracta, naturalment, d’una monografia a l’ús, sinó d’una mirada transversal que busca evidenciar la presència comuna, a les diferents disciplines artístiques, dels grans tòpics romàntics: el caminant errant, el desarrelament, el bosc, la nit, l’ensonyament, l’èxtasi… Més de 600 pàgines que abasten un ampli arc temporal, des del classicisme fins al segle XXI, per a oferir al lector, com assenyalen els editors, “perspectives inèdites sobre una època clau de la nostra tradició cultural, que en gran manera modela, perviu i segueix interpel·lant la consciència de l’home modern”.

Cel tempestuós. J.M. William Turner (1823-1824).

“La meva voluntat amb aquest llibre ha estat la d’adreçar-me a un lector amant de la música i les arts, un lletraferit que s’interessa per diferents gèneres artístics”, afirma Benet Casablancas. “L’idea era indagar com els grans conceptes de l’imaginari Romàntic, que estan molt clars en la poesia, en la literatura i també en la pintura, es tradueixen i es representen en el terreny musical, perquè la música no només són notes. La música és una forma de llegir el món. I els romàntics tenien molt clar que quan les paraules s’acaben, allà està la música per despertar emocions noves i diferents”.

El fi últim no és un altre que “generar unes claus d’aproximació a la música perquè si coneixem  més, gaudirem més”. En conseqüència, el llibre inclou nombrosos exemples musicals que il·lustren com aquests tòpics es tradueixen en motius musicals fàcils d’identificar: un ritme, una harmonia o un color instrumental. “Però no es tracta, en cap cas, d’una publicació d’anàlisi musical”, adverteix l’autor. “De fet, els exemples que s’inclouen tenen la voluntat d’establir un diàleg amb el lector, convidant-lo a posar l’orella per gaudir amb més coneixença d’aquesta música. En aquest sentit és un llibre molt interactiu perquè totes les referències es troben a l’abast de tothom a Internet. Però també és possible llegir-lo ometent aquests passatges. L’aproximació al llibre és molt oberta”.

Un altre de les fonts d’inspiració de l’estudi ha estat una de les grans passions de Benet Casablancas, la pintura. Per aquesta raó el llibre inclou també nombroses reproduccions de creacions pictòriques  en les quals es pot veure reflectit l’ideari romàntic, des de l’obra de  figures cabdals del moviment, com el gran paisatgista alemany Caspar David Friedrich, fins a modernes representacions d’aquest univers introspectiu, solitari, nocturn. De Picasso al televisiu Joc de Trons, passant per Kandinski, Rotkho, Klee, Miró o Miquel Barceló.

Tiempo de vida. Miquel Barceló (2018).

Aspecte també important de la publicació és l’abast de la seva mirada, que arranca en el moviment precedent, el Classicisme, i s’estén fins al segle XXI. “És que molts dels aspectes de la nostra sensibilitat estan determinats per la cosmovisió romàntica; com per exemple la relació amb la natura, que ara té una actualitat impressionant”. Encara més. L’autor també planteja la tesi “una mica agosarada, que el Romanticisme i el segle XX tenen en comú l’anhel de transcendència i espiritualitat. Sóc de la creença que això és el que fa que els llenguatges artístics reaccionin de manera tan innovadora i creativa, desmentint la teoria de què aquests desenvolupaments són una qüestió únicament idiomàtica. I aquest anhel meravellós d’elevació espiritual, i que jo poso en relació amb l’èxtasi creador, és un dels elements essencials de totes les obres artístiques, des d’Altamira fins al present. És el nucli de la nostra tradició”.

Prologat pel recordat filòsof i escriptor Eugenio Trias, Paisajes del Romanticismo Musical, subtitulat Soledad i desarraigo, noche y ensueño, quietud y éxtasis. Del estancamiento clásico a la plenitud romàntica, ha estat fruit d’una llarga recerca que el compositor ha anat alternant amb els seus compromisos musicals. Aquesta primavera, el confinament ocasionat per la Covid-19 li va oferir, finalment, el temps necessari per completar la seva revisió.

“Com tothom, aquesta crisi m’ha fet patir cancel·lacions i ajornament d’obres, però la veritat és que la meva situació personal no ha canviat gaire, perquè el treball d’un compositor ja és bastant confinat. De fet, aquest va ser el meu estat habitual durant tres anys, quan vaig escriure la meva òpera L’enigma di Lea”, explica el músic. “Per altra banda, tot i que aquesta situació ens ha donat temps, també és cert que aquest temps no s’ha pogut aprofitar d’una manera normal, per l’angoixa de la situació. És un símil de la vida humana: la feblesa del canvi que no pots preveure. Per això també crec que aquest xoc mundial ens ofereix una oportunitat per veure quins són els valors essencials i poder sentir la naturalesa quan desapareix el soroll que ens envolta”.

Embrancat ara en nous projectes, entre ells l’enregistrament d’una col·lecció de música per a piano i la composició de diverses obres, entre elles una peça simfònica per a l’OBC en la qual desenvoluparà alguns aspectes de L’enigma di Lea, Benet Casablancas treu temps per a participar com a jurat, en l’apartat de música clàssica, en la primera edició dels premis Els Temps de les Arts, que neixen amb l’objectiu d’estimular la cultura d’innovació en els territoris de llengua catalana, i que es concediran el proper 15 d’abril de 2021, tot coincidint amb el Dia Mundial de l’Art impulsat per la UNESCO.

“Totes les iniciatives que puguin ajudar a donar visibilitat la feina dels creadors són molt importants.  Habitualment no acostumo a participar en aquest tipus d’activitat, però crec que s’ha de fer. Per tant, el meu reconeixement a aquesta iniciativa i sobretot pel que respecte a la música, perquè la nostra cultura és una mica sorda i per tant, un projecte que aporta un gra de sorra és molt lloable”, conclou el compositor. 

Ana Maria Dávila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close