Teatre

Benet i Jornet com a símptoma

La decisió de l’Ajuntament de Barcelona de deixar fora, en primera instància, Josep Maria Benet i Jornet de l’homenatge als escriptors desapareguts el 2020 demostra que la literatura dramàtica no ocupa el lloc que li pertocaria a nivell institucional.

És curiós el menysteniment que el teatre rep de les institucions catalanes. Els polítics corren als camerinos a fer-se fotos amb els intèrprets durant les estrenes, però sovint obliden que si aquells actors i actrius són allà és perquè algú ha escrit un text abans. I això que Shakespeare, un dramaturg, ocupa el centre del cànon occidental i que, més a prop, Àngel Guimerà va ser el primer escriptor català modern internacional, aspirant al Nobel de literatura, que li van acabar concedint al seu traductor al castellà, José Echegaray.

No és gens estrany, dins la lògica de l’escassa valoració que té la literatura dramàtica, que l’Ajuntament de Barcelona pensi en els grans escriptors morts el 2020 i només s’aturi en dos d’ells (Juan Marsé i Carlos Ruiz Zafón), oblidant-se del dramaturg, Josep Maria Benet i Jornet, i, per cert, del ‘raret’, Víctor Nubla (novel·lista, poeta, músic, etc.).

A 'Una vella coneguda olor', Benet i Jornet ens trasllada a la Barcelona dels anys 50 i 60. Foto: David Ruano/TNC
A ‘Una vella coneguda olor’, Benet i Jornet ens trasllada a la Barcelona dels anys 50 i 60. Foto: David Ruano/TNC

Deixant de banda de si Marsé i Ruiz Zafón escrivien en castellà i Benet i Jornet, en català, i altres temes polèmics adjacents, la qüestió és que la ciutat volia recordar els autors de ‘Si te dicen que caí’ i ‘La sombra del viento’ com a barcelonins il·lustres. I aquí la cosa encara empitjora, sobretot perquè en Papitu va ser un dels grans cronistes de Barcelona, de ‘La desaparició de Wendy’ a ‘Una vella coneguda olor’.

Això, a cap ciutat amb un autor de la mida de Benet i Jornet no hauria passat. Bàsicament, perquè la literatura dramàtica té a fora el mateix prestigi que els altres gèneres. Basta mirar la llista de dramaturgs que han guanyat el premi d’Honor de les Lletres Catalanes dels últims 30 anys, on només hi trobem Palau i Fabre (1999) i el mateix Papitu (2013). El cas espanyol, amb el Cervantes, no és gaire encoratjador al respecte, ja que només hi ha Miguel Delibes (1993). Si els comparem amb el Nobel de literatura, caiem de cul: Dario Fo (1997), Gao Xingjian (2000), Elfriede Jelinek (2004), Harold Pinter (2005) i Peter Handke (2019).

La Beckett va fer 'La desaparició de Wendy' per celebrar l'obertura a Poblenou. Foto: David Ruano
La Beckett va fer ‘La desaparició de Wendy’ per celebrar l’obertura a Poblenou. Foto: David Ruano

Aquí podríem estar d’acord que de la generació de Benet i Jornet, no hi ha gaires autors i que la majoria no han arribat als 60 anys, cosa que no vol dir que Lluïsa Cunillé, Sergi Belbel o Josep Maria Miró no es mereixin un premi d’Honor, per exemple. Però passa que sovint ens mirem la literatura dramàtica com un gènere menor que no arriba a ser això, ‘literatura’, sinó una cosa a mig camí, perquè l’objectiu final és que aquell text sigui representat en un escenari.

Això darrer és una ximpleria. Per moltes raons. És veritat que les obres s’acaben damunt l’escenari, quan un actor s’enfronta al públic amb les paraules que algú ha escrit. No per això, tanmateix, deixa de ser literatura. Benet i Jornet en parlava sovint. Recordo una tarda a casa, en què havíem de parlar de la versió que havia ordit de ‘La plaça del Diamant’. Durant la conversa, va brandar una obra que ell havia escrit i va etzibar-me: “Això també és literatura!”.

'Una gossa en un descampat', de Clàudia Cedó, es va estrenar a la Beckett el 2018. Foto: Kiku Piñol
‘Una gossa en un descampat’, de Clàudia Cedó, es va estrenar a la Beckett el 2018. Foto: Kiku Piñol

Pensar que ‘Hamlet’, ‘Oncle Vània’, ‘Terra baixa’, ‘Terra de ningú’ o ‘Desig’ són un gènere menor és negar una part importantíssima de la història de les arts. Mentre Benet i Jornet estava en actiu, moltes de les seves peces podrien haver figurat entre els ‘hits’ literaris de l’any, sens dubte. El 1994, es van escriure moltes novel·les millors que ‘E.R.’? I el 2005, amb ‘Salamandra’? Es van escriure el 2018, moltes novel·les millors que ‘Una gossa en un descampat’, de Clàudia Cedó, o ‘Temps salvatge’, de Josep Maria Miró? La llista és llarga.

El teatre té un món propi i els dramaturgs es relacionen molt més amb gent del seu entorn (intèrprets, directors, etc.) que amb escriptors d’altres gèneres. S’ho passen més bé… També succeeix que les obres no es venen gaire, llevat de les que s’estrenen al TNC, gràcies a la política del teatre, editant-les a preus reduïts i amb iniciatives tan fructíferes com Llegir Teatre, als clubs de lectura de les biblioteques.

Julio Manrique i Cristina Genebat van participar a 'Salamandra', de Benet i Jornet, al TNC el 2005. Foto: Teresa Miró/TNC
Julio Manrique i Cristina Genebat van participar a ‘Salamandra’, de Benet i Jornet, al TNC el 2005. Foto: Teresa Miró/TNC

A Benet i Jornet, l’Ajuntament de Barcelona li dedicarà “també” un homenatge durant aquest any. Sobta, aquest adverbi, perquè denota improvisació, donar a entendre que t’havies oblidat del dramaturg, com si hi hagués els escriptors de primera i els “també”, el que també tindrà honors perquè la família ha protestat.

La Generalitat, al seu torn, ha quedat totalment al marge. Potser aquí la qüestió és que la principal institució del país només se’n recorda dels escriptors quan fa una colla d’anys que són al taüt. Cosa ben estranya. O no. Perquè ja ben poques coses ens sorprenen quan es parla de la cultura del país.

Andreu Gomila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close