Arts escèniques

Bilocació

Falten pocs minuts per les vuit del vespre, el cel ha enfosquit i l’aire és dens. Una sensació de desfici recorre els carrers de Barcelona, que fa dies que sostenen les petjades de milers de manifestants reclamant l’alliberament del raper Pablo Hasél. Dies observant com fumèrries s’enlairen i s’escolen entre els seus edificis, com es formen barricades; escoltant crits de frustració mentre bategen fort les mobilitzacions a favor de la llibertat d’expressió. M’afanyo a baixar el carrer del Pi, preparada per endinsar-me a les galeries Maldà; un túnel del temps que condueix al petit teatre on té lloc El Bon Policia, una comèdia de Santiago Rusiñol datada el 1905.

El bon policia
Autor: Santiago Russinyol
Actors: Ricard Farré i Arnau Puig
El Maldà
Fins al 7 de març de 2020

El camí de rajoles blanques i negres em guia cap a la cadira de fusta. Al meu voltant, quadres amb rostres d’ulls encuriosits esperen, igual que els presents, que comenci la funció. La llum s’atenua i els personatges, cada cop més excèntrics, dansen entre les portes i finestres de la paret que decora l’escenari. Amb ells giren la resta d’elements, afegint dinamisme a un espectacle conformat per dos únics actors que fan tots els papers de l’auca: l’Arnau Puig i en Ricard Farré. “L’obra original de Rusiñol compta amb una vintena de personatges, nosaltres en fem deu. Tenim un personatge principal cadascú i els altres són secundaris, no tenen tanta psicologia. Tot i això, és un repte perquè s’han de diferenciar amb claredat, des de la veu, el cos i amb qui interactuen en escena”, comenta Farré. Els actors, dramaturgs i directors d’El Bon Policia expliquen que han mantingut l’estructura de l’obra original de Rusiñol, aproximant-la a l’època actual per evitar caure en l’arcaisme. Un exemple és el personatge de la Paula, la veïna, que el seu únic motor és casar-se per la convenció social. Per contra, en aquesta versió Puig i Farré li atorguen una veu pròpia, acció i un rol important en la successió dels fets. “En tractar-se de l’únic personatge femení, li hem volgut donar molt pes i alhora fugir del tòpic d’un home interpretant una dona; evitar caure en la sàtira i treballar-ho des del naturalisme”, apunta Puig.

Com si fossin còmics de la legua, Farré i Puig porten a la ciutat un producte que palesa la bilocació d’un relat escrit 115 anys enrere amb una clara vigència.

Sota llums verdes, roses i blanques conflueixen diverses convencions teatrals emparaulades per un català clàssic, que manté l’essència del segle divuit alhora que revela un esperit contemporani. “El llenguatge de l’època de Rusiñol es manté força, però cal tenir en compte que és un text de fa cent quinze anys. Així, hem omès conceptes i hem deixat els més rellevants. La premissa principal és que s’entengui el text perquè l’espectador pugui gaudir dels barbarismes i jocs de paraules que brinda l’autor”, comenta l’Arnau Puig. La mescla de les expressions, els canvis alats de personatges i vestuari, la interpel·lació al públic, l’excel·lent interpretació dels actors i l’evidència que són únicament ells dos encapçalant la funció, converteix la rialla del públic en la banda sonora de l’espectacle. “Des d’un inici fem còmplice al públic de la bogeria que comporta fer tants personatges; que això és un joc, som dos actors que no sabem si ens en sortirem”, assenyala Ricard Farré.

El Bon Policia inclou picades d’ullet al procés, a la monarquia i l’empresonament de Pablo Hasél.

Una obra que s’ha estrenat aquest mes de febrer premonitòriament, tenint en compte la gran ressonància que tenen les paraules de Rusiñol amb l’actualitat. Un lligam colpidor, que també sorprèn els actors, per personatges com el conspirador, qui recita paraules sobre fer la revolució a través de la lletra mentre un helicòpter murmura damunt el cap de Puig i els carrers cremen en la llunyania. El Bon Policia inclou picades d’ullet al procés, a la monarquia i al mateix empresonament de Hasél, un segell particular dels actors. Aquests, subratllen la importància de treure la pols al patrimoni teatral català, en aquest cas per la crítica i denúncia social que vertebra l’obra. “Hi ha molts prejudicis a l’hora de recuperar el nostre patrimoni teatral. Tant de bo aquesta obra serveixi perquè altra gent es llanci i no quedin peces com aquesta en un calaix durant cent anys”, comenta Puig.

Com si fossin còmics de la legua, Ricard Farré i Arnau Puig porten a la ciutat un producte “petit de mides però de cor gran”, que palesa la bilocació d’un relat escrit cent quinze anys enrere amb una vigència visible, atorgant moments de riure i reflexió al públic.

Periodista cultural. Moguda per la música, l'art, el teatre i amant de la lectura i l'escriptura, col·labora en la revista digital en català Ctxt en la secció de Cultura.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close