Altres gèneres

Botigues de discos en l’era de la Covid

Els establiments musicals encaren l’estiu amb la incertesa de què passarà si els obliguen a abaixar la persiana a causa d’un nou confinament. De moment, l’entusiasme i la imaginació els ha fet sobreviure a la crisi més gran en la història d’un sector acostumat a viure en la incertesa.

Per mística o pur romanticisme, les botigues de discos són apreciades i valorades. Ningú s’estima un supermercat o una insípida fruiteria plena d’enciams il·luminada amb fredes llums de neó. Però una botiga de discos és diferent: són llocs on hi passen coses, el que s’hi canvien vides i formen part de l’imaginari popular. No només per la quantitat de música meravellosa a descobrir d’entre les seves cubetes, també pel magnetisme que supuren i el material que ha generat en cinema i literatura, amb ‘High Fidelity’ (Nick Hornby, 1995) com a hecatombe iconogràfica del gènere. Coincidint amb l’hegemonia del format digital, aquests establiments semblaven destinats a desaparèixer, però una tèbia -en qüestió de números- però intensa -en militància- resurrecció del format vinil no només els ha allargat el temps de vida, també ha animat que s’obrin nous negocis.

Una botiga de discos no només és el lloc on anar a comprar el nou elapé del teu grup favorit, és la casa què descobrir cançons belles i desconegudes, socialitzar amb altres nostàlgics del físic i un centre cultural de barri. A Barcelona sempre hi ha hagut botigues de discos, n’hi ha que fa més de quaranta anys que estan al peu del canó, com Surco, a la Travessera de Gràcia, i d’altres històriques (Revòlver, Discos Edison’s, Daily Records). Però el degoteig de tancaments l’última dècada ha estat constant: del clàssic Discos Castelló, als efímers Luchador o Dead Moon Records. La llista de botigues esborrades del mapa és llarga i dolorosa. Les baixes no són l’única mostra de la feblesa d’un sector que amb la sacsejada de la pandèmia de la Covid-19, ha posat en evidència que la seva economia s’aguanta d’un fil.

Ultralocal
Ultra Local,

Per fer-se una idea de la gravetat de la situació cal saber d’on es venia, i és que generalment no es compren discos. “Mai tornarà a ser com abans, només has d’anar a cases d’amics o família i buscar un equip de música o discos a les estanteries”, explica Raül Chamorro, que des de 2012 comanda, juntament amb Carme Baqués, Ultra Local Records, una petita, però ben activa i plena, botiga del Poble Nou: “Quedem els mateixos, els que seguirem comprant i intercanviant discos. Hi ha interès a recuperar el costum d’escoltar música des del format del vinil, però res tornarà a ser com als anys 70, 80 o 90. I les botigues ho notem”, creu Chamorro.

Genio Equivocado
Genio Equivocado

Els propietaris ho són per vocació. Ningú que no sigui un entusiasta de la música es jugaria els seus diners en un negoci d’aquestes característiques. Viure al límit pot tenir certa aura romàtica, però només té sentit si realment t’apassiona el format. És el cas de Joan i Rafa, fundadors de l’última de les botigues de discos oberta al barri de Gràcia, El Genio Equivocado: “La cultura, i tot el que s’hi relaciona encara que sigui indirectament com una botiga de discos, sovint és sinònim de precarietat”, expliquen. Si la inestabilitat ve de sèrie, no cal imaginar-se l’angoixa i preocupació quan van rebre la notícia del confinament: “No n’hi havia cap certesa de res, ni de quant duraria el tancament, ni de si podríem sobreviure massa temps amb la persiana baixada”. Idèntics maldecaps van tenir a Ultra Local Records, que recorden aquella infausta jornada com un moment “duríssim” per la botiga: “Em vaig enfonsar, vaig arribar a casa fatal. Vaig començar a fer números per saber quant de temps podíem aguantar i va ser molt dur. Els primers quinze dies me’ls vaig prendre amb calma, però amb el pensament que no tornaríem a obrir”, recorda Chamorro.

Ultralocal
Ultra Local,

Però si hi ha una qualitat que destaca en aquests entusiastes empresaris és la tenacitat. La solució va passar per acollir-se a les ajudes estatals, és clar, però també en posar-hi imaginació: es van incentivar les reserves, els vals de diners per gastar una vegada acabat el confinament i fins i tot, repartir a casa a tall de ‘delivery’, una de les solucions que van trobar Chamorro i Baqués: “Vaig agafar la bici, em faig fer el certificat d’autoresponsabilitat i vaig començar a repartir per Barcelona. La gent ho va agrair molt”, recorda.

Ultralocal
Ultra Local,

De moment, a mitjans de juliol la majoria de botigues de discos han tornat a obrir amb relativa normalitat, ja sigui el Wah Wah Discos (al carrer Riera Baixa), BCore Disc (a Montmany), Discos100 (Escorial) o l’electrònica Discos Paraiso de Ferlandina. Tots ells han renovat cubetes i funcionen a bon ritme: es notaven les ganes de tornar a trepitjar aquests temples de dotze polsades. La por que aparegui un rebrot prou gran per a tornar a tancar és allà, i seria un cop possiblement definitiu per a la seva supervivència. El futur exigeix fomentar la compra de música física, però també per fer de les botigues de discos llocs amb vida més enllà de la mateixa venda. Tenir una programació cultural és una de les grans claus: “Es pot sobreviure sense fer aquest tipus de coses, però important. Per a nosaltres fer concerts acústics de tant en tant era un afegit que vàrem tenir clar des d’un principi. Una activitat més per a fomentar la cultura musical al barri, tan mancada normalment”, expliquen Joan i Rafa, que a més d’usar El Genio Equivocado de botiga, també és la seu d’un prolífic segell discogràfic indie. Passa el mateix a Ultra Local, que fan un podcast en directe, munten petits concerts, punxades de discos o, fins i tot, s’encarreguen d’un petit festival en les mateixes dates que Primavera Sound. I tot gratuïtament.

Hi ha una pregunta final: realment val la pena tot aquest patiment? “Tornaríem a obrir una botiga de discos, amb pandèmia o sense pandèmia”, responen els propietaris d’El Genio Equivocado. Com diu el tòpic, no tots els herois porten capa.

Jordi Garrigós

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close