Exposicions

Cadaqués fotogràfic

Amb quatre edicions n’ha tingut prou per convertir-se en un dels festivals de fotografia més ambiciosos i amb major projecció internacional de casa nostra: l’InCadaqués torna a desplegar els seus tentacles visuals per la mítica localitat empordanesa mitjançant les propostes d’una trentena de participants que exposen a una vintena d’ubicacions, inclòs el fons submarí. Fins al 25 d’octubre, qui vulgui podrà constatar la salut d’una disciplina que, avui per avui, ja resulta inabastable: des de la cita de regust historicista o pictorialista, passant per l’experimentació formal més radical, fins a la dissolució de la frontera entre art i vida, tot sembla possible en aquest altre centre del món.

És com si enlloc d’aigua haguessin plogut imatges a la Muntanya Negra: després haurien baixat a tota velocitat pels camins ancestrals del Coll de Perafita fins a desbordar la riera de Cadaqués, anegant-ho tot i omplint la badia amb fragments irreconeixibles de paisatge (branques, pedres, aigua i llum). Aquest és l’efecte i els llims que, des de fa quatre anys, el Festival InCadaqués deposita a la mítica localitat empordanesa: un veritable allau d’imatges fotogràfiques que, en el fons, no deixa de ser, com diria John Berger, una col·lecció de maneres de mirar.

This Land Was Made For You and Me ©LEISA MARUSCHAK

Sigui com sigui, la metàfora líquida, amb permís d’Heràclit i Bauman, no és nova: «Des d’un punt de vista dels usos —ha escrit Clément Chéroux a propòsit de la proliferació d’imatges—, es tracta d’una revolució comparable a la instal·lació d’aigua corrent a les llars dels segle XIX. Avui disposem a domicili d’una aixeta d’imatges que implica una nova higiene de la visió». Una nova higiene que no necessàriament és profilàctica: la contaminació visual és, en gran mesura, el comú denominador d’unes pràctiques impures que amb prou feines semblen respondre al vell qualificatiu de fotogràfic. En paraules de Jordi Ribalta, un dels nostres assagistes més fins: actualment, la fotografia «és una categoria ambigua per tres raons principals: per la mateixa ambigüitat del concepte més ampli de postmodernitat; perquè dins d’ella conviuen pràctiques diverses i, fins i tot, antagòniques; i perquè no és gens clar que suposi un trencament amb la fotografia moderna en la mesura que sembla més un discurs de neoavantguarda i, per tant, afí als principis originals de la modernitat fotogràfica. Es tractaria més aviat d’una continuació del projecte modern en un context tardocapitalista».

Moisson Rouge ©Marguerite Bornhauser

Per entendre’ns: segons Ribalta, la fotografia actual estaria empeltada en el projecte modern (inacabat) a l’hora que actualitzaria, permanentment, vells conflictes ideològics, especialment els que oscil·larien entre l’esteticisme buit i el compromís polític més radical. En aquest sentit, potser és l’historiador de l’art «alternatiu» Simon Watney qui realitza un dels diagnòstics més ajustats: «Les fotografies —diu a On the institutions of photography— són, ni més ni menys, que porcions d’ideologia activada pels mecanismes de la fantasia i el desig en el context d’una història fragmentària de les imatges».

© Nieves Mingueza

Expliquem tot això perquè és des de la consciència històrica de la disciplina i del seu heterodox present  que hom pot atansar-se, finalment, a la radical diversitat proposada per l’InCadaqués. De fet, el recorregut esbossat per l’àmplia selecció d’autors apunta en aquesta direcció, és a dir, la que va des dels albors de la pràctica (amb tallers oberts de procediments antics com ara el col·lodió humit o la cianotípia), passant pels nostres clàssics més recents (com el cadaquesenc Joan Vehí o la lleonesa establerta a Barcelona Mey Rahola), fins a autores radicalment actuals com Lesia Maruschak o Martina Matencio…

© Morvarid K Ecotone

Les 10 exposicions imprescindibles

No se sol posar en valor, però un dels puntales de l’InCadaqués (el que explicaria, en part, la seva ràpida consolidació en el superpoblat paisatge de festivals de casa nostra) és el seu ingent esforç comunicatiu. El web del certamen (www.incadaques.com/) ofereix informació realment útil de totes les edicions, en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) i prioritzant, una mica en detriment de la reflexió, la naturalesa visual del projecte. No ha d’estranyar-nos, per tant, que sigui la mateixa organització qui posi l’accent en deu de les vint-i-cinc mostres que hi ha repartides per tot el municipi.

Una de les destacades, com no podria ser de cap altra manera, és la que ocupa un dels espais més connotats i amb més càrrega històrica de la localitat, és a dir, la Galeria Cadaqués: com dèiem, Lesia Maruschak (Canadà, 1961) és l’encarregada de dur a terme una de les propostes més radicalment contemporànies gràcies, sobre tot, a la hibridació de llenguatges. La fotografia, en mans de l’autora, esdevé el punt de partida per un viatge que acaba desembocant per territoris plàstics on la manufactura es reivindica més enllà dels procediments purament mecànics. El compromís polític i la crítica centrada, especialment, en la propietat de la terra i els processos migratoris, són constants en el seu treball. Per cert: aquesta és la primera vegada que la interesantíssima mirada de Maruschak aterra a Europa.

Jeune fille en jaune qui marche sur un mur, lang=”fr” Jeune fille en jaune qui marche sur un mur

La mirada pendular, insistim, és una de les característiques del festival: a la Galeria Iturria, el binomi creatiu Albarrán Cabrera (Barcelona, 1969) posa el seu coneixement de les tècniques d’impressió alternatives i dels antics processos analògics al servei d’una sensibilitat poètica on el pas del temps, la memòria i la identitat, porten a terme el seu particular flirteig osmòtic. Quelcom similar es podria dir a propòsit dels treballs de Marguerite Bornhauser (París, 1989): la francesa demostra una acurada sensibilitat material que ella expressa mitjançant l’assemblatge. Presenta els seus magnífics Cibachromes —en una instal·lació creada específicament per al festival— a l’Espai Dos de la Galeria Cadaqués i, també, és una de les dues autores escollides per realitzar una exposició subaquàtica a la badia de Cadaqués. L’altre mirada submarina és de la Martina Matencia: la jove fotògrafa (Barcelona, 1989) es una veritable exploradora dels cossos que se serveix de la llum per insinuar territoris que mai resulten evidents. Amb milers de seguidors en el seu compte d’Instagram (@lalovenenoso), la seva exposició a l’InCadaqués és la primera de l’artista.

@ Noé Sendas

El moviment pendular del que parlàvem seria incomplert sense el component surrealista, quelcom inherent al Cap de Creus i a la sensibilitat afectada per la Tramuntana. Encapçalaria aquest darrer grup Noé Sendas (Brussel·les, 1972), que exposa al Taller Galeria Fort (ànima d’un altre festival internacional de referència, el Miniprint): servint-se indistintament del vídeo, l’escultura, el collage, el dibuix o la fotografia, el belga dialoga amb imatges provinents de l’univers cinematogràfic i literari des d’una perspectiva molt personal que té, com a fil conductor, la voluntat de posar en entredit tots els nostres prejudicis. Per aconseguir-ho, fragmenta els cossos i activa tots els dispositius de l’estranyament a la manera de creadors contemporanis com John Baldessari (recentment desaparegut) o l’escultor estatunidenc Robert Gober, però sense perdre de vista l’experiència prèvia de figures incontestables com ara Guy Bourdin o l’inabastable Man Ray. Subtilment surrealitzants també són les propostes del suís René Groebli (Zurich, 1927), a la Galeria Iturria, i del misteriós Stéphane Mahé, aquest darrer de clara filiació pictorialista, a Galeria Patrick J. Domken: ambdós autors certificarien allò que proclamava Ribalta, és a dir, que l’ànima de la fotografia segueix fermament ancorada al projecte inacabat de la modernitat estètica.

Eudald Camps i Soler
Eudald Camps i Soler: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close