Opinió

Campanades a morts

Tots Sants i el Dia dels Difunts són l’època de l’any més idònia per representar ‘Els condemnats’ de Baltasar Porcel, tal volta la millor peça dramàtica del famós novel·lista i columnista de ‘La Vanguardia. L’obra va debutar l’octubre del curs passat al seu poble natal i aquests dies volta en gira arreu de Mallorca.

Els condemnats
Companyia: El Somni Produccions 
Direcció i adaptació: Sergio Baos
Intèrprets: Catalina Florit, Carlos Llecha, Eva Barceló, Joan Manel Vadell i Xavi Núñez
Pròximes funcions: Dj. 29 i dv. 30 al Teatre Principal de Palma (20 h) i dg. 1 a Sa Teulera d’Andratx (19 h)

L’adaptació que Sergio Baos, que també dirigeix la peça, ha dut a terme ressalta perquè resulta altament complementària i prou convincent del text porcel·lià. Ha sabut empeltar-hi una certa inspiració de terror i gòtica —amb cursiva i hac intercalada, si ho preferiu— i no n’ha restat els moments de violència extrema que s’hi incloïen, ans al contrari, sortosament els ha desfermat! I treu bon partit de les bubotes que continuaran pul·lulant al llarg de la funció o de les visions que tenen els personatges amb unes campanes de fons que no s’aturen de repicar. Però repiquen de bon de ver o només les senten dins les ments els personatges?
A més, tampoc s’ha perdut gens l’atmosfera angoixosa i oprimida de l’existencialisme del final de la dècada dels cinquanta en què s’escriví el drama. Aquest ressò obsessiu del batall de les campanes, a què al·ludíem suara, és en aquest sentit un d’aquests elements existencialistes. L’altre, aquest espai tancat en el qual tothora es desplacen els caràcters principals: el menjador estret d’una casa bona amb un moble-bar carregat amb copes i conyac. I s’ha de veure amb quina freqüència s’adrecen a l’abeurador de la licorera els personatges per recarregar forces.
L’altre gran encert em sembla la disposició de l’espai, perquè el que aquí es viu és una lluita intestina i caïnita de tots contra un. Per això, encaixa a la perfecció aquesta taula menjador immensa al mig que omple l’escena al mateix temps que empetiteix la sala i quatre cadires per acorralar l’objecte del conflicte principal, el pare Simó Gayà, que per la seva banda tampoc interpreta cap sant baró. És un contrabandista que s’inculpa d’haver deixat morir un home negat enmig de la mar per poder salvar el carregament del seu llaüt.
En darrer terme, vaig trobar molt ben resolts en especial els papers de Simó Gayà, encarnat amb força i desimboltura per part de l’actor Joan Manel Vadell, i el paroxisme histèric de la seva dona Paula (Eva Barceló).
Se sent a repetir sovint que perquè el teatre funcioni s’ha de menester que hi hagi un bon conflicte; doncs bé, si em permeteu el tòpic, en Els condemnats de Porcel tot és un intens i etern conflicte. L’espectacle és fortíssim i no apte per a tots els públics, però al capdavall és entretingut i està ben adaptat i actualitzat que és del que aquí es tractava.
Els actors Joan Manel Vadell i Carlos Lecha en un moment de la representació del drama
©La companyia

Carles Cabrera Villalonga
Carles Cabrera Villalonga: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close