Exposicions

Carles Arqués. Homenatge a la pintura

La Fundació Vila Casas ha rebut la donació de nou obres del pintor Carles Arqués per part de la seva família, contribuint així a l’ampliació del seu fons artístic, considerat com un dels més importants que existeixen a Catalunya  d’art contemporani. Ara s’exposen aquestes peces al Museu de Can Mario de Palafrugell, espai on es troben la majoria d’escultures de la Fundació, encara que també es  realitzen  exposicions de pintura i fotografia.

Carles Arqués i Tost. Dins i fora. La condició humana
Donació d’obres a la Fundació Vila Casas per part de Cèlia Tost
Sala Empordà. Museu Can Mario. Fundació Vila Casas. Palafrugell
Fins al 14 de juny de 2020

Carles Arqués i Tost (Barcelona, 1950-1992) va tenir una vida creativa molt curta, ja que només va poder dedicar-se a la pintura un breu període de temps, concretament 18 anys, ja que la seva prematura mort als 42 anys va impedir conèixer el brillant futur que les seves actuacions pronosticaven. Quan va acabar els estudis de Belles Arts va obtenir el Primer Premi de la Dirección General de Bellas Artes, l’any 1975, amb una obra de marcat contingut constructivista. El mateix any ja exposava individualment a la prestigiosa galeria Vayreda de Barcelona, que després passaria a dir-se sala Maragall. Al mateix temps, entre els anys 1974 i 1976, va obtenir diversos premis i beques que li van permetre viatjar tant per Espanya com a l’estranger.

Carles Arqués: Interpretació. c.a. 1975-1976.

La crítica de Barcelona es va fer ressò de l’exposició a la galeria Vayreda, considerant-lo com un nou valor de la pintura catalana, tot i la seva joventut. La pintura d’Arqués es movia entre el fauvisme i el constructivisme. En el primer cas, les influències de Ramon Sanvisens i Teresa Llácer eren evidents. Imma Julián observava al catàleg que l’artista es preocupava per “l’home, el seu ambient i la seva circumstància, per un costat i de la matèria orgànica per un altre”. La figura, principalment la de la dona, apareixerà sovint en les seves obres, inclòs quan s’endinsa en el terreny abstracte, ja que d’alguna manera o altra s’hi troba present.

A partir d’aquell moment el seu treball s’exposa a diferents indrets de Catalunya, així com a l’estranger com per exemple Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Anglaterra i els Estats Units. En alguns d’aquests països s’hi estarà algunes temporades, la qual cosa li permetrà entrar en contacte i tenir coneixement de primera mà del que feien artistes com el Grup Cobra o els expressionistes americans.

Després d’interessar-se per la figuració que, de fet no la deixa mai totalment, s’endinsa plenament en l’abstracció, però no en a l’abstracció constructivista dels seus inicis, sinó en una abstracció gestual i matèrica, incorporant a la tela diferents elements com la sorra i materials reciclats a la manera d’un collage. Tanmateix, apareix el metacrilat damunt plàstic que li ofereix, segons ell mateix comentava, “la sensació de dobles imatges, sortint del marc tradicional d’estructures planes”. D’aquesta etapa, Daniel Giralt-Miracle assenyala que la seva pintura “és més fluida, més solta de formes, deixant al darrere els esquemes rígids que en un principi havia utilitzat”.

Carles Arqués: Composició constructiva. c.a. 1975.

Respecte a les obres presents a Dins i fora. La condició humana, títol de la mostra de Can Mario, hi ha olis i collages, on es pot comprovar en els olis el seu interès pel constructivisme dels anys 70, on s’observa la llibertat del gest i de l’expressió, i en els collages l’abstracció dels 80 fins al moment de la seva mort, en que degut sobretot a problemes de salut es va dedicar íntegrament al dibuix i al collage, ja que la seva ment estava ben lúcida, el que li atorgava un caire d’excepcionalitat. Per tant els collages que s’exhibeixen “ens transporten  a un espai en què el temps sembla aturar-se i la ingravidesa actua sobre les formes abstractes que els componen”.

En les pintures sobre paper veiem l’Arqués més lliure i creatiu , on el moviment, el color i la forma que hi ha al seu entorn més immediat suggereixen nous aspectes expressius per entendre millor com és el cos humà, tant si el representa a través de la figura masculina com femenina. No cal mostrar de manera tangible els rostres o els cossos dels personatges, sinó que la sinuositat i l’estilització de les formes provoquen la sensació de moviment i fan intuir la seva presència.

La seva família va voler que la seva obra no caigués en l’oblit i aquests darrers anys ha impulsat diverses exposicions per donar a conèixer el seu treball pictòric, a més de la publicació d’un llibre i de crear una pàgina web que servís al públic per adonar-se de la tasca realitzada durant el període de 1974-1992. Al marge de la mostra actual, les altres s’han dut a terme a l’Auditori Municipal de Montcada i Reixac (2009), Reial Cercle Artístic de Barcelona (2010) i Esart Gallery de Barcelona (2017).

Ramon Casalé Soler

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close