Art World

Carles Santos. L’antiheroi del minimalisme

Fa poc més de dos anys que ens va deixar el polifacètic artista de Vinaròs Carles Santos, però la seva petjada segueix present en el món de l’art tal com ara podem comprovar amb l’excel·lent monogràfica que s’ha inaugurat recentment a Sofia, concretament al Sofia Arsenal-Museu d’Art Contemporani, que porta com a títol Passió pel minimalisme, on s’exhibeixen vídeos dels seus espectacles, cartells de les seves obres i concerts, pianos intervinguts, autoretrats i la sèrie fotogràfica sobre Bach, així com obres d’altres autors, cas de Josep Guinovart i Antoni Tàpies.

Carles Santos. Passió pel  minimalisme
Arsenal de Sofia. Museu d’Art Contemporani
Sofia. Bulgària
Fins al 3 de maig de 2020

L’exposició celebra el 110 aniversari de les relacions diplomàtiques entre Espanya i Bulgària. L’organització la comparteixen el Museu Arsenal d’Art Contemporani-Galeria Nacional amb l’Instituto Cervantes de la capital búlgara. Es tracta d’un projecte on intervenen diferents entitats de Castelló: Fundació Caixa Vinaròs, Fundació Caixa Castelló, Diputació de Castelló, Universitat Jaume I, Galeria Cànem i l’Ajuntament de Castelló, mitjançant la Regidoria de Cultura-. El comissari és Alfredo Llopico, gestor cultural de la pròpia Fundació i membre de la Comissió Científic-Artística del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Tanmateix, coincidint amb la inauguració, s’han dut a terme diversos actes institucionals a l’Instituto Cervantes, al Ministeri de Cultura búlgar i a l’ambaixada espanyola. A final de l’any passat aquesta mostra es va poder veure a la sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló de la capital de La Plana on va rebre 12.000 visitants.

Carles Santos (Vinaròs. 1940-2017) és considerat un autor musical i teatral inclassificable i eclèctic, on la improvisació era habitual en les seves obres, i també com a artista conceptual. La seva trajectòria musical s’ha mogut en diferents àmbits com són els d’intèrpret, compositor, director musical i teatral, autor d’obres cinematogràfiques, d’espectacles teatrals i d’imatges musicals, performer, fotògraf, vídeo-artista i escultor. Ara bé, principalment se’l coneix per la seva tasca com a pianista.

Ha col·laborat amb Joan Brossa, a qui va conèixer el 1966 i amb qui col·laborà en diferents espectacles, i amb el cineasta Pere Portabella, component el so de diverses pel·lícules a partir de 1970. També va estar vinculat amb els conceptuals del Grup de Treball a Barcelona. El 1967 va composar i interpretar El concert irregular de Joan Brossa, que es va estrenar a Barcelona amb motiu del 75è aniversari del naixement de Joan Miró.

Carles Santos . Vista de l’exposició a Sofía. Bulgària.

Una formació internacional
Format al Conservatori Superior de Música del Liceu, als 10 anys ja havia realitzat el seu primer concert públic, i als 14 ja el va fer com a solista. El mateix any obté el Premi Final de Carrera dins de l’especialitat de piano. Després va estudiar a l’École Normale de París, gràcies a la beca que li concedeix l’Institut Francès, on s’hi estarà mig any. Posteriorment, segueix la seva formació a la ciutat suïssa de Les Chaux-de-Fons. A partir de 1961 quan només tenia 21 anys inicia la seva trajectòria com a intèrpret. És quan farà el servei militar a Castelló de la Plana, on exercirà de director de la Banda Militar. El 1963 se’n va a viure a Barcelona, on desenvoluparà la major part de la seva carrera artística. Col·labora amb el Club 49 com a músic de cambra fins a final dels anys 70. L’any 1968 va rebre una beca de la Fundación Juan March per anar a Nova York durant sis mesos en què mantindrà contacte amb el compositor avantguardista californià John Cage.

Durant el període 1970-1980 intervé en diversos concerts musicals arreu del món. El 1976 juntament amb el compositor Josep Maria Mestres-Quadrenys funda el Grup Instrumental Català (GIC). Més tard amb l’artista multidisciplinar hispano-veneçolana Mariaelena Roqué crea la Companyia Carles Santos amb qui farà una quinzena d’espectacles. Possiblement la seva intervenció més mediàtica en l’àmbit musical fou la seva participació en la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics del 1992 celebrats a Barcelona, on va compondre la fanfàrria inaugural i que va servir perquè milions de persones coneguessin la seva aportació al món de l’art.

Ha rebut diversos reconeixements pel seu treball creatiu, entre ells el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1994), la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi d’Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (2001), el Premi Nacional de Teatre (2002) i el de Música en la modalitat de composició (2008), ambdós concedits pel Ministeri de Cultura, i la Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2009). Al llarg de la seva vida artística va aconseguir 13 premis MAX que es concedeixen anualment als professionals del teatre i de la dansa a Espanya. L’any 2006 la Fundació Miró li va dedicar una retrospectiva on hi havia fotografies dels seus espectacles, així com escenografies, cartells i documents de les seves intervencions multidisciplinàries, i sobretot l’aportació d’un element cabdal per a ell, com és el piano –de cua- que, de fet, era el fil conductor de l’exposició. El seu llegat forma part de la Fundació. Caixa Vinaròs.

Carles Santos . Vista de l’exposició a Sofía. Bulgària.

Minimalisme musical
La mostra Passió pel minimalisme serveix perquè el públic búlgar conegui de prop la seva tasca creativa. La regidora de Cultura vinarossenca Anna Fibla destaca la personalitat de l’artista, ja que “em va deixar bocabadada (…) teníem moltes xerrades, donava una imatge de geni de cara enfora, però era molt entranyable. Tenia una ironia particular i molts dubtes, una vida plena de contradiccions que només trencava quan pujava a l’escenari”. Tanmateix, la directora del museu búlgar, Nadezhda Dzhakova, es va mostrar molt satisfeta el dia de la inauguració, per l’interès que despertà en els estudiants del conservatori de la capital i altres col·lectius artístics.

Respecte de les obres que s’exhibeixen abracen diversos moments creatius que permeten adonar-se del seu talent imaginatiu. El primer que es troba l’espectador quan entra a la sala d’exposicions són dues grans sabates de taló d’agulla i plataforma com a “objecte icònic del seu imaginari personal”. A terra es veuen uns enormes ulls d’aus que són fragments de la instal·lació Els ulls dels fills de Bach. De la sèrie d’autoretrats que s’exposen en destaca un en què Santos apareix despullat de mig cos, amb un tatuatge que li cobreix la major part del tors, on hi ha la seva cara pintada, un gran calamar i unes gambes que neden, acompanyades per unes formes serpentejants que porten a sobre unes notes musicals i els teclats d’un piano. Per tant, podríem afirmar que es tracta d’un doble autoretrat.

Possiblement les obres més espectaculars que es poden veure són dos pianos, concretament El piano de la creu i Piano orellut, que formen part de la sèrie de pianos intervinguts que, com en altres ocasions, són els catalitzadors que donen forma a l’exposició, ja que es tracta d’uns “objectes fetitxes” que solen ser els protagonistes de les seves creacions, tant escèniques, com audiovisuals i plàstiques. El primer d’ells va ser destruït a cops de creu per part de l’artista, i el segon és un piano amb dues orelles molt grans de color blanc situades a cada costat.

Hi ha diversos cartells per a espectacles en els quals Santos ha intervingut, entre els quals hi ha Il barbiere di Siviglia, L’adéu de Lucrècia Borja, La grenya de Pasqual Picanya, Temporada Alta 2002, Ricardo i Elena i El concert irregular de Brossa, realitzat com a homenatge a Miró amb la participació del mateix Santos i la mezzosoprano Anna Ricci, sota la direcció de Portabella, que es va celebrar al teatre Romea. Tanmateix, hi ha un grup de fotos d’espectacles seus. Una altra peça important és la creu Espíritu Santos, on podem comprovar la seva ironia i provocació, però no tan sols pel seu títol, sinó pel seu contingut, en què representa el procés de transformació d’un colom, des del moment de la incubació fins al vol que el condueix amb els seus congèneres.

Carles Santos . Motlle del cap de Bach.

Carles Santos sempre ha tingut una admiració especial pel compositor alemany Johann Sebastian Bach, i per això es mostren diverses obres en què s’hi fa referència com el Motlle del cap de Bach i la Sèrie Bach. En el primer cas el bust del compositor sembla la Dama d’Elx que es troba al Museu Arqueològic de Madrid, i la sèrie es basa en un grup de fotografies on es veu també el bust de Bach situat en diferents llocs i situacions, algunes d’elles ben surrealistes, com el cas d’una imatge en què apareix amb els llavis pintats de vermell i al costat seu a tall de columna un pintallavis, o bé amb una mà que l’agafa com si fos l’estàtua de La Llibertat. De Frédéric Chopin també en fa referència a través de Prelude à Chopin, que és una descomposició de 264 fotografies de la peça musical Op. 28, on es veu al mateix Santos d’esquena tocant el piano. Totes les imatges són diferents i estan preses des de dalt.

Finalment, hi ha dues obres d’altres artistes com són les d’Antoni Tàpies per a la portada del disc Carles Santos: Obres de CowellCage, Webern, Stockhausen i Mestres-Quadreny, on apareix la lletra T tan característica del pintor català, i a la part de dalt de la lletra hi ha el nom de Carles Santos. I la de Josep Guinovart El pianista: 20 variacions sobre una imatge de Carles Santos, on el representa tocant el piano. L’obra de Carles Santos se la pot qualificar d’eclèctica, original, inclassificable i provocadora, però segons el poeta i agitador cultural Vicenç Altaió, la “llibertat assolida per Santos, lúcida, crítica i humorística, posà la literatura i l’art a les cordes i l’estat d’ordre contra les cordes. No hi ha art i literatura sense ordre, però hi ha un art i una literatura que poden posar en desordre l’ordre col·lectiu imposat. Santos és el nostre antiheroi”.

Ramon Casalé Soler

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close