Exposicions

Carlos Díaz. El realisme de nova generació

El realisme va néixer a la segona meitat del segle XIX com a contrapès del romanticisme que imperava en aquell moment, sent el francès Gustave Courbet el seu impulsor i el que va donar nom a aquesta corrent. Es tracta de representar la realitat quotidiana tal com és, tant si reflecteix escenes i personatges com objectes que es trobin en qualsevol lloc però que no deixen de ser importants o necessaris per als seus propietaris. S’allunyen dels pintors romàntics perquè  volen transmetre allò real, tal com és, fugint de la idealització i de l’enaltiment.

Vol rasant
Carlos Díaz. Vol rasant.
Sala Parés. Espai 3
Petritxol, 5 08002 Barcelona
Fins al 7 d’agost de 2020

Avui, el realisme pictòric ha trobat en la fotografia un adversari, però no des d’una òptica negativa, ja que la fotografia plasma la realitat sense embuts i amb una certa fredor emotiva i, en canvi, en la pintura realista existeix allò que és intrínsec en l’ésser humà com són els sentiments i les emocions, tal com ara es pot veure en el recent treball de Carlos Díaz (Barcelona. 1968), que exposa  a la Sala Parés sota el títol Vol rasant. La mostra s’ha allargat un temps degut a la pandèmia i ara només s’exhibeix un nombre reduït de quadres a l’espai 3 de la galeria, ja que anteriorment omplien la sala central.

Carlos Díaz. Trepitjant daurats

Carlos Díaz està considerat com un dels millors representants del realisme català contemporani, amb una àmplia trajectòria expositiva tant en galeries com en fires internacionals. Compagina la seva tasca creativa amb la docent al seu taller de Vic, on imparteix classes de dibuix i pintura.  La seva primera exposició va ser a la desapareguda galeria Jaimes de Barcelona, i des d’aleshores ha mostrat les seves pintures a les galeries que més han apostat per la figuració com són Rusiñol, El Claustre, Anquin’s, Quatre i Foz, totes fora de Barcelona. Des  del 2008 el públic barceloní pot contemplar les seves obres a la Sala Parés de manera regular. Josep Segú destacava l’especial importància que va tenir en la seva carrera la participació en la col·lectiva de realisme espanyol a Alemanya titulada En la luz de la realidad, en el Panorama Museum, Bad Frankenhausen celebrada el 2007 i que l’avalà davant la Parés.

Ell mateix es defineix com a pintor realista contemporani, perquè “capto la realitat que percebo com a tal, sempre ho faig amb la intenció de construir la meva pròpia realitat. Perquè un quadre realista mostra, de fet, una realitat paral·lela a la que tenim  davant”. Precisament és el que veiem a la Sala Parés, i si la comparem amb la del 2008, el paisatge urbà segueix sent el principal protagonista. La llum esdevé essencial en les seves composicions, però amb la diferència que ara apareixen els carrers mullats per la pluja o regats i els vianants no el representa de cos sencer, sinó que talla el pla al nivell de cames  i peus.

L’artista ha descobert que mirant al terra també hi passen coses, tal com succeeix quan hom mira el cel i observa els edificis, les finestres o els terrats. Per això “per fer aquesta exposició he hagut de tocar el terra amb els peus, les mans, els genolls i quasi bé amb les orelles, perquè els sentits canvien un metre més avall”. O sigui que el títol Vol rasant reflecteix perfectament aquesta idea de voler representar el que hi ha sota nostre.

Carlos Díaz. Venda de fustes

El fet que la majoria de les obres mostrin aspectes o detalls en principi insignificants per a nosaltres, per a l’artista no ho són, ja que li interessa precisament els llocs, objectes i determinades formes que sorgeixen en qualsevol indret de la ciutat i que per sí mateixes ofereixen una singularitat que els fa ser atractius, almenys als seus ulls, originant que també puguin ser-ho per a l’espectador, com per exemple a l’obra Venda de fustes, on es veu una porta entreoberta indicant-nos que estem davant d’una fusteria i al seu costat hi ha una altra porta pintada amb grafitti. En canvi, a Trepitjant daurats, tres joves van caminant pel terra mullat, i solament els veiem de mig cos avall, però en canvi si ens fixem en el terra els veiem de cos sencer, ja que l’aigua fa de mirall.

Carlos Díaz. Instant M8-15

Les fulles que cauen dels arbres bé per efecte de la pluja o pel vent són  representades d’una manera que sembla que les puguem tocar. Aquests quadres s’aproximen a l’hiperrealisme, però no ho són en un sentit objectiu, perquè hi domina l’emoció i el sentiment. L’ombra del plataner i Composició en dia mullat en són dos clars exemples, encara que en aquest darrer hi apareix  la figura d’un gos passejant tranquil·lament pel terra mullat totalment aliè el que succeeix al seu entorn.

Carlos Díaz. Joc de línies

És obvi que en una ciutat hi ha infinitat de racons on furgar i incidir visualment, des del més insignificant detall a una plaça o carrer, com per exemple la sèrie sobre Nova York que va exposar a la Parés el 2012, on hi  havia un gran nombre de gratacels. Una ciutat té un passat, una història, però també té un moviment, marcat per la transitorietat i la mobilitat, o sigui la quotidianitat: tot això és el que plasma l’artista en cadascun dels seus olis sobre taula.

Ramon Casalé Soler

Articles relacionats amb Galeria Petrixol

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca