Patrimoni

Carregar el mort, carrosses fúnebres de Barcelona

La Col·lecció de Carrosses Fúnebres del Cementiri de Montjuïc de Barcelona, amb més d’una dotzena de carros de morts, és l’única a tota Europa i un excel·lent testimoni del passat de les pompes fúnebres a la ciutat.

Ens hem passat part del confinament rebent mems, vídeos i fotomuntatges pel Whatsapp. El que fa quinze anys eren presentacions en Power Point amb fotos de gatets enviades al correu electrònic, ara són fotografies d’arcs de Sant Martí amb un “bon dia” escrit, enviades al grup familiar. Entremig, però, també s’hi han colat “els negres del taüt”, un grup d’enterradors africans – ghanesos, per ser més exactes – que vestits de gala, ballen mentre carreguen el taüt en el funeral. Encara que hagin saltat a la fama ara, fa molt temps que carreguen taüts i ballen. De fet, a Ghana, els enterraments són tot un esdeveniment en què no es mira gaire la cartera i alguns poden arribar a costar milers dels nostres euros.

La carrossa lleugera d’estil vienès i la carrossa Angèlica or i plata, destinada a enterraments infantils. Font: Cementiris de Barcelona.

A casa nostra, cal reconèixer que els comiats són més sobris, tanmateix fins no fa tant de temps, els funerals també podien ser un esdeveniment en majúscules. I, si la butxaca ho permetia, s’acompanyaven de música, seguicis, ploraneres a sou…. i en lloc de dur el fèretre sobre l’espatlla, una gran carrossa fúnebre, estirada per com més cavalls millor, feia de transport al finat.

De tot aquest món de la mort que sembla llunyà però que no ho és tant en dona compte la Col·lecció de Carrosses Fúnebres del Cementiri de Montjuïc de Barcelona, l’única d’aquestes característiques de tota Europa i que, a més, està oberta al públic. Creada l’any 1970 i instal·lada al soterrani de la seu central de Cementiris de Barcelona, el 2012 va ser traslladada a un nou espai a les portes del cementiri de Montjuïc i creat expressament per acollir la col·lecció i exhibir-la. Tot plegat, però, acompanyat d’un programa divulgatiu i pedagògic amb la voluntat d’esdevenir un equipament cultural de referència per parlar de la mort i els rituals funeraris a la Ciutat Comtal. En aquest mateix sentit, també s’inclou la Biblioteca Funerària, amb gairebé dos mil volums en una dotzena d’idiomes versant sobre l’àmbit funerari. 

Cavalls estirant l’Estufa, creada pel carrosser barceloní Joaquim Estrada. Font: Cementiris de Barcelona.

Quan al segle XIX el creixement de les ciutats i la major consciència vers la higiene i salubritat urbana expulsen els cementiris a les rodalies de les urbs, sorgeix el problema de com transportar el fèretre des de l’església fins al fossar. La solució, un carro que lluny de quedar-se en el pragmatisme va carregar-se de decoració i altres elements per convertir-se en un mirall de la condició social del qui l’ocupava, anant des de la senzillesa del carro “aranya” o usual fins al luxe extrem del Grand Doumont, fet amb les millors fustes i ornaments de bronze. A Montjuïc es poden veure un conjunt de tretze carrosses fúnebres originals, degudament restaurades i lluint en el seu màxim esplendor com el darrer dia que van recórrer els carrers de Barcelona. Algunes provenen d’altres ciutats com Sabadell o Madrid i ocasionalment hi ha tornat com la carrossa Imperial que va viatjar fins a la capital espanyola l’any 1986 per acollir el fèretre de l’alcalde Enrique Tierno Galván. D’altres, es van quedar a Barcelona per traslladar les despulles de barcelonins i barcelonines, a cops il·lustres, com Santiago Rusiñol o Enric Prat de la Riba que van utilitzar la coneguda com “Estufa”, una carrossa tancada amb vidres i molt popular entre l’aristocràcia dels vint i els trenta. Si el mort era un infant o una noia soltera el negre rigorós deixava pas al blanc com a símbol de puresa i innocència com bé mostren les carrosses blanques que contrasten i corprenen – sabent-ne el significat – a parts iguals. Carruatges d’acompanyament per als familiars, utillatge per a les cavalleries, vestuari i documentació completen la col·lecció a més de tres dels primers cotxes de morts motoritzats. Un Hispano Suiza, un Studebaker i un inusual Buick Riviera vingut des dels Estats Units són la constatació inequívoca que els temps canvien, la tecnologia evoluciona però la mort persisteix.

Hispano Suiza de 1920, un dels primer vehicles a motors. Font: Cementiris de Barcelona.

Qui sap si la tradició dels balladors de taüts de Ghana arribarà a Catalunya, estic segur que més d’un ja ha fet números per llogar-los. Igualment tampoc se sap si tornarà mai el costum d’utilitzar les carrosses fúnebres. A mi, personalment, si mai m’arriba el dia, no em sabria greu utilitzar-ne una. Mentrestant, però, aquests dies al voltant de Tots Sants en què ens sentim més propers als cementiris i al món de la mort, acosteu-vos al de Montjuïc de Barcelona i visiteu la Col·lecció de Carrosses Fúnebres. Conjuntament amb tombes i panteons són el millor exemple per descobrir que en el món de la mort també hi ha molta bellesa.

Àlex Rebollo Sánchez

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close