Patrimoni

Catalònia Sacra, el patrimoni cultural de l’església catalana

“La pròpia Iglesia, el más antiguo proveïdor de los museos de Francia, ha dejado de creer en el arte”. Jean Clair (Paris, 1940)

Els arquebisbats i bisbats, gairebé tots més que mil·lenaris, amb seu a Catalunya, que s’expandeixen pel sud cap al País Valencia i entre els pirineus cap Andorra, son dipositaris, a més de propietaris, d’una gran part del patrimoni cultural, històrics, artístic, social… del nostre país.  Des de la seva implementació al territori, però especialment des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies, la quantitat de patrimoni religiós és extraordinari i d’una qualitat altíssima.

El patrimoni religiós s’ha conformat no només per aquells conjunts o elements vinculats actualment a l’Església. Les col·leccions dels nostres museus més cimers, grans conjunts arqueològics o restes de la vida cenobítica, actualment en mans de particulars o del bé públic, conformen un gruix patrimonial molt destacat.

Visita guiada al Palau Episcopal de Tortosa. Font: Catalonia Sacra.

També destaca la seva vinculació al patrimoni etnològic, material o immaterial, amb exemples com la festa de la Patum i la seva intrínseca relació amb la festa de Corpus. Els elements festius de viles i ciutats, vinculats a les festes patronals… A més l’òbvia relació amb el fet social de cada territori, només manca recordar les Homilies d’Organyà, un dels documents literaris en llengua catalana més antics, datats entre finals del segle XII i principis del XIII, destinats a la predicació de l’Evangeli. 

Amb aquestes premisses deixem fora de joc la frase que encapçala aquest article sobre els museus, l’Església, l’art i França de l’escriptor i historiador de l’art francès Gérard Réginer, més conegut com Jean Clair. .

Per tal de gestionar d’una forma directa i efectiva, a més de donar a conèixer al gran públic, el gran llegat artístic dels bisbats catalans, aquests van dotar-se a través Secretariat Interdiocesà de Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS) de la Conferència Episcopal Tarraconense, l’any 2012 del projecte Catalonia Sacra.

L’aparició de Catalonia Sacra és hereva d’una llarga tradició vinculada a la fe catòlica i a la conservació del patrimoni. Des de finals del segle XIX, amb la creació dels primers museus episcopals i diocesans a l’Estat i Catalunya, s’inicià un llarg camí, amb una continuïtat eterna, de salvaguarda de patrimoni en tots els sentits.

Imatge d’una formació dins del curs de guies de Catalonia Sacra. Font: Catalonia Sacra.

El projecte, principalment, va néixer amb la voluntat principal realitzà dues grans funcions: l’obertura a la societat del patrimoni de l’Església als bisbats amb seu a Catalunya, i donar valor a la seva raó de ser.

Òbviament el fet de generar un producte, durant i pel segle XXI, fa necessària la creació de diferents elements contemporani, com és la seva imatge gràfica. Un element indispensable per la promoció del patrimoni al nostre temps, però que no ha de ser un acte contraposat a la tradició.

Per la qual cosa fou escollit un capitell del claustre del monestir de Santa Maria de l’Estany, al Moianès. En paraules de Josep M. Riba, director del Museu Episcopal de Vic i director del SICPAS de la Conferència Episcopal Tarraconense, a Roma: “Una imatge que vol mostrar l’expressió joiosa de la comunitat creien de comunicar que el Verb fet carn ‘ha fet cultura en aquest territori al llarg dels segles”.

Lluny de fer una catequesi vinculada al patrimoni religiós, Catalonia Sacra té la voluntat de ser un projecte dinàmic i allunyat de les presentacions tradicions del patrimoni artístic, social, arquitectònic, en tots els seus sentits.  Amb diferents finalitats i formats: ermites, santuaris, esglésies, catedrals, monestirs, palaus episcopals… Però no només amb els edificis o conjunts arquitectònics, el projecte vol aprofundir amb el coneixement i difusió del patrimoni moble, des de petits objectes litúrgics als grans retaules, a més de les tradicions de caràcter immaterials que poden anar des de la processó o romeria fins una festa major.

Logotip de Catalonia Sacra. Font: Catalonia Sacra.

Tot i que la principal visió de Catalonia Sacra resta relacionada amb el patrimoni, també cerca la forma d’esdevenir un epicentre per a la creació de productes turístics i la creació de productes per a l’ús i rendibilitat del patrimoni. A la web de l’entitat apareix la seva agenda, amb una programació anual, amb activitats a cada un dels bisbats. El bisbat de Tortosa, degut a la seva presència fora de Catalunya, utilitza com a pròpia la marca Tortosa Sacra, que serveix com a filial de Catalonia Sacra al País Valencià.

D’aquesta activitat relacionada amb la difusió del patrimoni parteix la creació de productes turístics per a grups o individuals que poden ser realitzats sota demanda o de forma autònoma. Aquest catàleg d’activitats inclou itineraris, rutes, passejos, visites concretes… activitat turística, ara tot just incipient, però realitzada amb la col·laboració de l’Agencia Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya. 

Tot aquesta tasca, no tindria sentit sense una de les finalitats primordials de Catalonia Sacra, la d’aproximar al gran públic, però també a totes aquelles persones interessades en patrimoni religiós, les eines de formació necessàries. Des de la realització de cursos de guies a la presència d’articles científics a la web de l’entitat i participació en congressos i conferencies nacionals i internacional.

Amb aquestes premisses, i la col·laboració de professionals del món dels museus, la universitat i el patrimoni en general a qui l’entitat confia l’excussió de les seves activitats, no hi ha dubte que el projecte és a mitjà-llarg termini. Dins d’aquesta visió cap al futur i el ser un projecte ambiciós, Catalonia Sacra presenta diferents reptes de futur. Un dels projectes, ja en marxa, és la creació de la Xarxa d’Esglésies Obertes; agrupació d’esglésies de diferents bisbats amb un alt interès patrimonials, que ja compten amb una petita infraestructura turística, i que juntes poden millorar la gestió cultural i l’acollida turística, sota el paraigua de Catalonia Sacra.

No podem deixar de banda la relació que Catalonia Sacra haurà d’afrontar, necessàriament, amb els grans tòtems de l’art religiós a Catalunya: la Sagrada Família, l’Abadia de Montserrat o el Monestir de Poblet. A més de la relació, gairebé necessària, amb els museus diocesans i episcopals del país.

Catalonia Sacra, com també la Fundación la Edades del Hombre amb els bisbats castellans, és una eina més amb que s’ha dotat l’Església per a transmetre a tota la societat el ric patrimoni de la institució, a més de poder gestionar el seu retorn i ús. 

Damià Amorós Albareda

Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.
Damià Amorós Albareda

Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca