Teatre
Cartografía de una desaparción o imaginar de ser el que no ets.
[…] El silenci és l’original, les paraules són la còpia. Sergio Blanco assegut en una cadira. Una taula austera amb alguns llibres de Brossa, apunts … Més
Arts escèniques
Teatre
Siau qui sou
El Tub és, com se sol dir, un d’aquests espais guanyats a la ciutat. La sala d’actes d’un dels instituts més antics de Palma, el … Més
Teatre
Article
Projecte Ingenu: fer camí escènic en temps de precarietat
La companyia Projecte Ingenu celebra el cinquè aniversari representant la seva trilogia de Shakespeare al Teatre Akadèmia. Hem volgut parlar amb ells dels seus inicis, … Més
Teatre
Article
Salvar el patrimoni de l’especulació reivindicant la memòria cultural
Patrimoni en perill, veïns mobilitzats i cultura a peu de carrer. Aquest dissabte el barri de Gràcia es reivindica amb Matinée Vallmitjana, un itinerari teatralitzat … Més
Teatre
Opinió
Els musicals i la síndrome Eugenio
El 1987, només cinc anys més tard que la seva estrena a Nova York, Joan Lluís Bozzo posava de llarg al Teatre Grec de Barcelona … Més
Teatre
Article
Adolescents xilenes a escena contra la violència de gènere
La companyia La Re-sentida va néixer el 2008 a Valparaíso amb la clara voluntat d’incidir en la realitat i, alhora, transgredir l’escena xilena. Joves artistes … Més
Teatre
Crítica
Ballant amb la senyoreta#Júlia
El Mar i Terra és un antic teatre de Palma, situat entre les barriades de Santa Catalina i Es Jonquet, recentment rehabilitat per part de … Més
Teatre
Crítica
És més perillós anar al teatre que anar al barri del Raval
Des dels Tres Tombs, aquella cafeteria i restaurant que hi ha davant del Mercat de Sant Antoni, pots ficar-te pel carrer Sant Antoni Abad i … Més
Teatre
Article
Joves, aquest festival és vostre
Fa anys que és evident que el sector teatral perd públic jove. La periodista i gestora cultural Carme Tierz va començar a donar-hi voltes fa … Més
Teatre
Opinió
VV.AA., Íntims, Projecte Ingenu i José y Sus Hermanas: històries de quatre companies
El teatre català contemporani existeix perquè té la capacitat de renovar-se contínuament i, sobretot, perquè els joves no s’han rendit. Sens dubte, el fenomen més excitant dels últims anys ha estat el naixement de companyies formades per artistes de tot el territori que han fet una aposta clara per trencar el discurs tradicionalista del teatre, amb una mirada europea gens castradora i ganes de dir coses noves. A més, cadascuna d’elles ha pogut créixer vinculada a una sala, que no ha estat mai de les grans del país: Sala Beckett, Teatre Akadèmia i Teatre Tantarantana. N’hi ha quatre que han excel·lit (Col·lectiu VV.AA., Íntims, Projecte Ingenu i José y Sus Hermanas), especialment per tot el que se n’ha derivat. En fem un retrat.
Teatre
Article
Comèdia familiar de falses aparences
“Descarat, petardo i mamarratxo”, així defineix Aura al POU el seu segon espectacle Fuck You Modern Family (o todo sobre mi abuela), un títol de … Més
Teatre
Opinió
El domini del teatre català: un miratge?
La presència de dramatúrgia catalana aquesta tardor a la cartellera de Barcelona és aclaparadora, amb autors contemporanis al Goya, La Villarroel, el TNC, la Beckett, … Més