Mercat de l'art

Col·leccionar art contemporani. Bombes Gens de l’esfera privada a l’esfera pública.

Hi ha molts tipus de col·leccionistes i de col·leccions. Col·leccionar és una activitat molt personal i interessants, especialment quan col·leccionar esdevé un acte creatiu que parla dels gustos, dels interessos i del coneixement de la persona o les persones que formen la col·lecció, i quan s’escapen dels estàndards del seu temps i ens revelen aspectes nous i interessants, a partir de la selecció, l’agrupament d’obres o d’artistes.

Seguint la nostra línia d’entrevistar persones de referència relacionades amb el mercat de l’art i l’esfera artística, hem entrevistat a Sussana Lloret. Ella és creadora, al costat de José Luis Soler, d’una col·lecció d’art contemporani. La seva passió per l’art els ha portat a fer el salt de l’esfera privada a l’esfera pública, a crear una fundació i un centre artístic sota el nom Bombes Gens Centre d’Art, situat a València, un dels més interessants projectes artístics privats que han sorgit a Espanya en els últims anys.

Bombas Gens Centre d’Art. Exposició “De nord a sud, ritmes” 2018-19 de l’artista Anna-Eva Bergman. Imatge: Jabali Studio.

J.N. Quan i què la va portar a col·leccionar art contemporani?

T.Ll. El meu marit, José Luis Soler, i jo vam començar a col·leccionar farà uns deu anys, però no va ser fruit d’una decisió premeditada. Al principi gaudíem anant a visitar galeries, primer a la nostra ciutat i després a d’altres quan viatjàvem. Després vam començar a anar fires d’art, i cada vegada adquiríem obres amb més regularitat. En algun moment ens vam adonar de la diferència entre comprar i col·leccionar, el segon anava més enllà de posseir un conjunt d’obres. Havíem de buscar un discurs al voltant de cada artista que incloguéssim, donar un sentit de coherència i assegurar la qualitat de les obres que anàvem adquirint. Llavors va ser quan vam demanar l’assessorament de Vicent Todolí, i vam asseure les bases d’una col·lecció que seria d’accés públic i sense ànim d’especular amb les obres que la componguessin. Així va començar.

J.N. Quins criteris ha seguit per a la creació de la col·lecció?

T.Ll. Ens interessa el treball des de l’abstracció en pintura, escultura, fotografia o cinema. La col·lecció té un grup d’obres importants d’artistes dels vuitanta i noranta europeus i americans: Juan Uslé, Bernard Frieze, Juan Muñoz, David Reed, Joan Cardells, Herbert Brandl, Pedro Cabrita Reis, Cristina Iglesias, Teresa Lanceta, Ángela de la Creu o Susana Solano. Una altra part importantíssima és la fotografia; una història de la fotografia del segle XX amb noms clàssics com Edward Weston, Helen Levitt, Garry Winogrand, David Goldblatt o Manolo Laguillo i una altra generació més jove com Bleda i Rosa, Xavi Ribas o Yto Barrada. També és fonamental el fons de fotografia japonesa d’artistes que comencen a treballar al voltant de les dècades dels 50 i 60 que formen els col·lectius VIU (Tomatsu, Narahara, Sato, Hosoe) i PROVOKE (Nakahira, Takanashi, Moriyama). D’aquests i altres autors, com Araki o Hamaguchi, comptem amb una àmplia representació. Des que Bombes Gens Centre d’Art està obert i la col·lecció té projecció pública, les noves adquisicions es realitzen atenent als nostres interessos personals com col·leccionistes, i també  buscant completar els nuclis de la mateixa.

Bombas Gens Centre d’Art. Exposició “El pols del cos. Usos i representacions de l’espai” (Col·lecció Per Amor a l’Art), Diversos artistes 2018-19. Públic de sala davant obre de Paul Graham. Imatge: Ester Dus.

J.N.Quin és el signe de distinció de la seva col·lecció?

T.Ll. La col·lecció és la base de totes les exposicions i les activitats de Bombas Gens Centre d’Art, busquem sensibilitzar a través de l’art i posar-la a l’abast d’un públic general. Per a nosaltres l’artista és el primer, per la qual cosa s’intenta tenir sempre més d’una peça de cada artista, per a poder mostrar d’una manera més àmplia el seu treball. Aquest seria un dels seus punts forts: ser una col·lecció d’exposicions.

J.N. Què la va portar a fer el pas del privat al públic i compaginar la col·lecció amb la creació d’un centre d’art?

T.Ll. Tot parteix de la necessitat de compartir la col·lecció. No tenia sentit que estigués emmagatzemada. Vam decidir que volíem fer partícip a tothom d’ella, i busquem un edifici per a mostrar-la que estigués a la seva altura. La col·lecció té la seva pròpia personalitat i per això necessitava un espai propi com Bombas Gens.

J.N. Com veu els canvis que hi ha hagut el mercat de l’art en els últims 15 anys?

T.Ll. Doncs ha afectat molt la crisi, lògicament. El col·leccionisme a petita escala, més orientat a l’ús privat, ha anat desapareixent, i l’activitat ha anat concentrant en els col·leccionistes amb més recursos. Aquest col·leccionisme s’ha professionalitzat més en els últims anys; ja no és tan amateur i està cada vegada més i millor assessorat. I l’ús de l’art per part d’aquests col·leccionistes cada vegada és menys privat; el seu darrer repte és fer pública la seva col·lecció, exhibir-la.

J.N. Quins canals utilitza per adquirir obres d’art i amb quins se sent més còmode?

T.Ll. Vam comprar a fires i també a galeries; cada vegada tenim més galeristes de confiança. En unes ocasions busquem alguna cosa concreta i ens ajuden a aconseguir-ho, i en altres són ells qui ens proposen alguna peça que pensen que pot encaixar en la nostra col·lecció. Altres vegades som nosaltres qui vam contactar directament amb l’artista.

J.N. Com veu el futur pròxim del mercat de l’art, creu que hi haurà canvis?

T.Ll. El mercat de l’art està en continu canvi. Depèn de molts factors, entre ells dels moviments econòmics globals, que repercuteixen de manera directa. I de com es van configurant els centres de poder, per exemple ara es nota un desplaçament cap als països asiàtics. També depèn de l’evolució de les noves tecnologies de comunicació i difusió, que transformen les formes de comunicació i venda.

Juan Naranjo

Curador d'exposicions independent i galerista. Combina la investigació dels debats introduïts per les noves tecnologies en l'esfera artística i els canvis d'hàbits socials amb l'organització d'exposicions i subhastes d'art.
Juan Naranjo

Juan Naranjo: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca