Teatre

Comèdia familiar de falses aparences

“Descarat, petardo i mamarratxo”, així defineix Aura al POU el seu segon espectacle Fuck You Modern Family (o todo sobre mi abuela), un títol de clar homenatge a Pedro Almodóvar i ecos de sèrie televisiva d’èxit que juga a la comèdia i el fals documental. La companyia, formada per les joves Berta Prieto, Lola Rosales, Natàlia Barrientos i Mercè Garcés, van debutar amb El Chinabum, que encara està en gira, una mena de cant generacional per parlar de la seva manera d’entendre el món en un context de situació límit, quan el grup es quedava tancat a un lavabo d’un bar de la Rambla durant el 17A.

Títol: Fuck You Modern Family (o todo sobre mi abuela)
Autoria: Berta Prieto i Lola Rosales
Direcció: Anna Serrano
Repartiment: Berta Prieto, Lola Rosales i Betsy Túrnez amb la col·laboració especial de Carmen Machi.
Del 24 d’octubre al 3 de novembre a la Sala Beckett

Ara han decidit abordar el nucli familiar i les relacions que s’hi estableixen en una societat hiperconnectada farcida de personatges famosos que «comparteixen» la seva intimitat a tothora. El punt de partida, però, ens remet a un instant tràgic, la mort de l’àvia i com les dues netes s’hi enfronten. En aquest cas amb la visita a la casa familiar a un petit poble, espai escènic naturalista, que s’han d’encarregar de buidar. Sentiments distanciats i, malgrat algunes frases d’autoajuda dites irònicament, incapacitat per gestionar la situació més enllà dels silencis abruptes i la inicial poca comunicació entre elles que al principi ens ofereix diàlegs força absurds.

Lola Rosales, Betsy Túrnez i Berta Prieto. Foto: Pol Rebaque


El personatge absent es fa present a través del seu fantasma i la veu de Carmen Machi. El protagonisme de l’àvia a la història i com es resol a nivell de dramatúrgia és un dels elements encertats de l’espectacle. Manoletina esdevé una dona que trenca amb tots els tòpics perquè sota els tapets de ganxet de la taula que presideix el menjador s’hi amaga un negoci lucratiu, delirant i que diverteix de valent el públic.

Però no és aquest l’únic secret de l’anciana. A la família «normaleta» i convencional fa anys que existeix Candela, la nova tieta que va aixecar l’empresa amb l’àvia i que serà la princesa d’una història ideal per a la premsa del cor. Betsy Túrmez consolida la seva vessant més còmica a tots els nivells i esdevé un bon pal de paller per on deambulen buscant l’equilibri interpretatiu Berta Prieto i Lola Rosales, la parella de germanes de personalitats i estils clarament diferenciats que, jugant a defensar la seva individualitat, acaben mostrant que potser tenen més elements en comú dels que creuen.

Les dramaturgues i actrius de Fuck you Modern Family
Lola Rosales i Berta Prieto, actrius i autores de l’obra. Foto: Pol Rebaque

Fuck You modern Family (o todo sobre mi abuela) juga a la comèdia estripada, la sit-com situada en una casa, diàlegs i silencis plens de referències televisives i de personatges famosos que deixen entreveure en algunes ocasions la insubstancialitat existencial i la dificultat de supervivència de la joventut. Interpretacions que juguen entre la naturalitat i l’artifici del referents de «La llamada» amb els números musicals. Cap pretensió més que fer passar una bona estona i algun nus que s’escapa i resultaria interessant desllorigar, com la inexistent relació entre pare i filles i la seva reacció a la contra cada cop que hi ha l’oportunitat d’establir comunicació amb ell. Ocasió desaprofitada també per qüestionar l’existència i els privilegis del règim monàrquic borbònic.

Si atenem als aplaudiments finals i el públic assistent no hi ha dubte que aquest és sobretot un espectacle recomanable per a gent jove. La prova és que aquest diumenge van omplir la Sala Beckett fins a la bandera. Així, sembla que el camí emprés per Aura al POU té recorregut i espectadors a qui atrapar.

Seguiu-la a:

Teresa Ferré

Llicenciada en Periodisme i DEA en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora associada d’Història del Periodisme a la UAB.
Va començar a escriure sobre teatre l’any 2000 fent entrevistes i reportatges per a la revista d’arts escèniques Artez. Entre el 2003 i el 2005 va col·laborar amb la revista teatral.net i a partir del 2006 fins al 2009 va fer crítica teatral al diari El Punt. Ha format part de la secció de teatre de la revista Butxaca des del 2014 fins al seu tancament el 2017. Forma part del col·lectiu recomana.cat
Teresa Ferré
Seguiu-la a:

Teresa Ferré: darrers articles (Veure-ho tot )

Articles relacionats amb Sala Beckett

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca