Secció: Actualitat

Comencem la temporada tot respirant els artistes

Ara que el curs escènic ha “aixecat el teló” oficialment, ens allunyem de l’estadística, les xifres de taquilla i els espais més concorreguts i comercials per proposar-vos un inici de temporada a algunes de les sales on podem sentir la respiració dels intèrprets. Teatres que fan mans i mànigues per produir espectacles i que sovint són els responsables d’arriscar donant l’entrada als joves creadors al circuit professional amb obres que, un cop obtenen el favor del públic i la crítica, les poden tornar a programar per arribar a més gent o fins i tot salten a equipaments més grans.

Obrirem temporada a La Sala Fènix que ha estrenat Blackface, un espectacle de Silvia Albert Sopale gràcies al qual ens adonarem del racisme incrustat a les nostres tradicions. La fundadora del Col·lectiu Tinta Negra presenta un monòleg carregat d’ironia i reflexió. L’obra forma part del cicle Dona’m veu /Dona amb veu que la sala programa fa algunes temporades per donar espai a espectacles fets per dones.

Després d’estrenar-se fugaçment al Grec i passar per FiraTàrrega, arriba en temporada Así bailan las putas a l’Escenari Joan Brossa darrera creació de Sixto Paz Produccions amb la periodista Júlia Beltran i la ballarina de twerking Ana Chinchilla. Per qui tingui ganes d’aprendre a moure el cul i sobretot prendre consciència de la mirada patriarcal del món per transformar-la.

La Sala Fènix estrena ‘Blackface’. Foto: Heidi Ramírez

La veu en femení és un tret que caracteritza la Sala Atrium igual que el debut de nous artistes. L’espectacle E.A.T. Ana gira al voltant de com el cànon de bellesa imposat socialment pot produir un rebuig al nostre propi cos. Una peça performàtica creada i protagonitzada per la jove Mireia Izquierdo. Continuarem explorant els nous llenguatges un any més a la veterana Antic Teatre, on ens crida l’atenció la història d’Aurora, una dona que treballa netejant pisos turístics. La companyia Atzur ens l’explicarà a través de la multidisciplinarietat i amb el títol Pladur.

L’avantguarda és a l’adn de la Sala Hiroshima, caldrà seguir atentament el cicle Oro que, un any més, obre temporada amb les propostes de moviment contemporànies d’arreu d’Iberoamèrica. El teatre argentí aterrarà a la Sala Badabadoc amb un espectacle que ja ha fet 8 temporades i gairebé 400 representacions a la sala Timbre 4 de Buenos Aires. Parte de este mundo s’inspira en l’univers poètic de l’escriptor nordamericà Raymond Carver i presenta una posada en escena on públic i actors comparteixen taula.

Èxits que tornen

Barbes de Balena o de què estan fetes les cotilles puja a escena amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. Torna a El Maldà després d’haver girat per Catalunya. També la Sala Flyhard reposa una de les seves produccions, Sàpiens de Roc Esquius, estrenada el gener de l’any passat amb totes les entrades exhaurides durant dos mesos i gira feta. Ara s’hi estarà octubre i novembre i ens ofereix l’oportunitat de recuperar-la amb Marta Bayarri de protagonista. Per la seva banda la companyia Projecte Ingenu celebra cinc anys. Ho celebrarà des de finals d’octubre i durant tot el novembre representant al Teatre Akadèmia el seu cicle shakespearià: Hamlet, Romeu i Julieta i Vaig ser Pròsper (inspirada en La Tempesta).

Finalment dos debuts que no ens perdrem. A la Flyhard al desembre per descobrir el text Lo nuestro, òpera prima com a autora de l’actriu Eu Manzanares. Aquesta peça va ser escollida entre les 100 propostes rebudes en la convocatòria de textos que la sala va obrir el desembre passat. Un molt bon al·licient ja que Flyhard s’ha convertit en referent de producció de la nostra dramatúrgia contemporània des que es va fundar fa deu anys. A la Hiroshima i ja al juny de l’any vinent, podrem veure la coreògrafa i ballarina Carmen Muñoz presentant Bailes de histéricas, un viatge al flamenc a través de la rememoració de diferents pioneres per revisar el concepte «histèria».

Imatge d'Eat me Ana
Imatge d’Eat me Ana
Seguiu-la a:

Teresa Ferré

Llicenciada en Periodisme i DEA en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora associada d’Història del Periodisme a la URV i la UAB.
Va començar a escriure sobre teatre l’any 2000 fent entrevistes i reportatges per a la revista d’arts escèniques Artez. Entre el 2003 i el 2005 va col·laborar amb la revista teatral.net i a partir del 2006 fins al 2009 va fer crítica teatral al diari El Punt. Ha format part de la secció de teatre de la revista Butxaca des del 2014 fins al seu tancament el 2017.
Teresa Ferré
Seguiu-la a:

Teresa Ferré: darrers articles (Veure-ho tot )