Còmic

Del retaule a la vinyeta

L’escriptor Jordi Carrión i el dibuixant Sagar signen l’ambiciós còmic ‘El Museu’ —editat conjuntament entre el MNAC i Norma Editorial—, i en el qual proposen un catàleg alternatiu del centre i alhora un assaig gràfic sobre l’art, la mirada i la museografia.

En els darrers temps, importants esdeveniments culturals com les mostres -molt diferents i alhora complementàries- Còmic. Somnis i història, a CaixaForum, i Constel·lació gràfica, al CCCB, han posat sobre la taula amb especial intensitat el debat sobre el paper que ha de jugar la historieta en museus i sales d’exposicions. Si la primera proposa un fastuós i canònic recorregut per la història del tebeo occidental, la segona s’aparta del clàssic model de selecció d’originals i s’aproxima a la personalitat artística de nou joves autores representants del còmic d’avantguarda —moltes de les quals treballen directament amb tecnologia digital— des d’un plantejament multimèdia, pluridisciplinari i immersiu. (En la seva darrera edició, el mateix saló Còmic Barcelona ha volgut interrogar-se sobre les possibilitats expositives d’aquesta disciplina en algunes de les seves mostres, com les dedicades a Daniel Torres i a Genie Espinosa.)

En aquest context, el MNAC —el director del qual, Pepe Serra, assegura que “volem posar en qüestió la divisió entre arts majors i menors, entre alta i baixa cultura”— porta ja uns anys jugant un paper actiu en la conservació i la divulgació del llegat dels ninotaires, i ho fa des de diversos fronts. D’una banda, acollint exposicions temporals com les que ha anat dedicant a la novel·la gràfica Las Meninas, de Javier Olivares i Santiago García, al Corto Maltès de Rubén Pellejero i Juan Díaz Canales, al creador d’Astroboy Osamu Tezuka o a Albert Monteys. D’altra banda, a través d’una comissió que, des de fa un temps, assessora el museu en la compra d’obres fonamentals que s’afegeixen als seus fons (i que, d’aquesta manera, no acaben en mans de col·leccionistes privats de fora dels Països Catalans), algunes de les quals es poden contemplar en exposicions permanents.

El següent pas lògic ja era, directament, la producció de còmic. I un primer esforç en aquest sentit va ser Gòtic, un experiment narratiu i gràfic signat el 2019 per l’escriptor i crític cultural Jordi Carrión i el dibuixant Sagar, que ja havien treballat conjuntament a Barcelona. Los vagabundos de la chatarra, mostra d’un gènere —el còmic periodístic— amb precedents internacionals tan il·lustres com Joe Sacco.

Gòtic prenia com a punt de partida les col·leccions d’art gòtic del MNAC, des de la tesi que la narrativa seqüencial dels seus retaules és un precedent directe de les vinyetes del còmic. Aquell va ser l’embrió del que ara ha acabat sent un volum molt més ambiciós i espectacular, El Museu, novament editat en col·laboració entre el museu i Norma Editorial; de fet, el que en el seu dia va ser aquell Gòtic és només un capítol d’aquest nou projecte (tot i que s’han tret algunes de les seves pàgines i se n’han afegit de noves; segons Sagar, l’han “remasteritzat”), que en té de nous dedicats al Romànic, al Renaixement i el Barroc i a l’art modern.

L’etiqueta —sovint bescantada— de novel·la gràfica s’hauria d’aparcar en un cas com el d’El Museu, i ser substituïda per la d’assaig gràfic, per exemple. Perquè això és el que és bàsicament El Museu: un assaig polièdric i curull d’idees i suggeriments, un viatge circular tan lúdic i juganer com intel·lectualment estimulant.

Parlant en termes hitchcockians, es podria dir que les col·leccions del MNAC són en realitat el McGuffin per a una sèrie de reflexions que transcendeixen el marc geogràfic de Montjuïc. Segons va explicar el guionista Jordi Carrión a la presentació a la premsa, el llibre “proposa una mena de catàleg alternatiu del MNAC, una narrativa paral·lela de les seves col·leccions per a la qual hem gaudit d’una llibertat absoluta. Però també hem volgut parlar de la mateixa idea del que significa un museu, aquí i a qualsevol lloc del món, i fins i tot de l’art en si mateix”.

El Museu arrenca de la necessitat humana d’explicar-se a través de les imatges presents ja a les coves d’Altamira, i recrea els orígens de les col·leccions del que ara és el MNAC com un esforç per protegir el patrimoni romànic —durant segles desconegut o infravalorat— de les mans de col·leccionistes i saquejadors estrangers. És també una història de l’evolució de la mirada i de la llum, des de la prehistòria fins a les pantalles del mòbil.

Les apassionants pàgines d’aquest còmic ens mostren Jacint Verdaguer descobrint el paisatge català en les seves excursions; Lluís Domènech i Montaner estudiant les esglésies de la Vall de Boí; Goya rebent l’encàrrec de Jovellanos de dibuixar i sistematitzar el llenguatge per signes que utilitzava per comunicar-se; la pintora modernista Lluïsa Vidal, eclipsada després de la seva mort pels seus companys masculins; la bailaora Carmen Amaya, present al MNAC a través de les fotografies que li va fer Colita; o Picasso reconeixent-se com a contemporani del pantocràtor de Sant Vicenç de Taüll.  També inclou tres històries que “ens permetien introduir el llibre al segle XXI i atorgar-li una dimensió humana i periodística”, i que estan protagonitzades per dues persones que formen part del personal del museu i per un professor i els seus alumnes.

I és que, tal com explica Sagar, “Jordi Carrión és diversos escriptors en un. És assagista, però també té un vessant periodístic i un altre vessant narratiu; tots ells estan presents aquí i, com a dibuixant, m’he hagut d’adaptar a tots ells”. Aquesta diversitat de registres ha permès a l’il·lustrador experimentar amb diverses tècniques, estètiques i estils, “la qual cosa em permetia entrar en una mena de bufet lliure, en el qual pots triar allò que et vingui de gust”.

Tot plegat, en la recerca de “generar un llenguatge que tothom pugui entendre. Els museus a vegades inspiren massa respecte i un cert temor, i nosaltres li hem volgut treure solemnitat, fer-lo accessible a tota mena de lectors”.

Xavier Roca
Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat al diari 'Avui' i a 'El Punt Avui' escrivint sobre cinema, còmic, televisió i cultura en general, en crítiques, entrevistes, reportatges, informacions... És col·laborador dels digitals 'Catorze' i 'La Llança' i també ha publicat guions de còmic i humor gràfic en revistes com 'El Jueves' i diaris com 'Avui, 'El Periódico' i 'La Vanguardia'.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close