Còmic

Les ‘wild things’ de Maurice Sendak

“Per a mi és un miracle que els xiquets sobrevisquen als seus pares, a l’escola, a la societat”. A Maurice Sendak ( 1928-2012) li agradava repetir en més d’una ocasió aquesta sentència per a irritació de molts pares de família que ja havien tingut el seu primer gran disgust amb ocasió de la sortida del llibre ‘Allà on viuen els monstres’, una publicació destinada al públic infantil que va provocar un gran impacte protagonitzada per un xiquet rebel i maleducat. Editat als Estats Units en 1963, el llibre produeix un gran enrenou per la seua mirada sobre la infància i els seus fantasmes.

Wild Things are Happening: The Art of Maurice Sendak.
CMOA. Columbus Museum of Art.
Del 21 d’Octubre de 2022 fins al 5 de Març de 2023. Columbus. Ohio

El títol del llibre al·ludeix aquesta part, oculta o inconscient de l’univers infantil que molts pares tracten d’ignorar. Per a Sendak es tracta de fer visible la por i l’ansietat com a formes substancials de la seua vida quotidiana”. “És gràcies només a la imaginació que poden alliberar-se” respon a les crítiques que suscita el seu rebel heroi Max i la colla de “ferotges” monstres.

Nascut en Nova York el 1928, en una família jueva originaria de Polònia, el petit Maurice Sendak passarà la seua infància fugint de la realitat a través dels llibres i dels dibuixos que omplen el seu escriptori. Una salut delicada li fa restar llargues temporades al llit on aprèn a llegir. El paisatge social de la Gran Depressió del 29 i la comunitat jueva de Brooklyn constitueixen els seus horitzons i territoris pròxims. El dia del seu Bar Mitzva arriba la terrible noticia que la major part dels seus familiars europeus han mort als camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial. Per als seus futurs monstres il·lustrats Sendak tirarà mà de la seua memòria infantil i aquells emigrants jueus centreeuropeus barbuts, de celles poblades i pels indiscrets que despuntaven pel nas.

El primer gran projecte professional li arriba als vint anys, quan els grans magatzems FAO Schwarz, coneguts pels seus joguets d’alta qualitat, a la vista de les seues habilitats per a crear objectes infantils el contracten per a decorar els seus aparadors de la Quinta Avinguda de Nova York. Però l’horitzó creatiu de Sendak mira més enllà de les luxoses vitrines dels grans magatzems. Per a disgust dels seus pares, renuncia a seguir una carrera universitària i es decanta per a la il·lustració comercial. El primer treball, Atomics for The Millions (1947) son unes il·lustracions per a un llibre de física. Li seguiran més de 100 llibres il·lustrats a més d’una vintena de textos propis.

Maurice Sendak, autoretrat, 1950 ©The Maurice Sendak Foundation

Aquesta trajectòria creativa ara es presenta a l’exposició “Wild Things are Happening: The Art of Maurice Sendak“, la primera gran retrospectiva dedicada al dibuixant quan es compleixen vint anys de la mort. La mostra permet redescobrir l’obra d’un artista sovint acusat de transgressor, una etiqueta que no li feia nosa, tot el contrari de la catalogació de “il·lustrador infantil” que li molestava profundament per allò que tenia de reduccionista sobre el seu treball creatiu. L’obra de Sendak se sedimenta en múltiples referències, moltes d’elles de la pròpia cultura popular americana, Mickey Mouse, el King Kong cinematogràfic de Ernest B. Schoedsak y Merian C. Cooper o la parella Stan Laurel i Oliver Hardy. O de la pròpia història de l’art, creadors com William Blake o el pintor romàntic Philip Otto Runge.

Una tradició artística que l’ il·lustrador sempre reivindicarà. Hi ha també noms com Walt Disney la visió de la pel·lícula Fantasia suposa per a ell tot un descobriment de la força de les imatges, o Beatrix Potter, la creadora del popular personatge Peter Rabbit. Un apartat especial per al compositor W. Amadeus Mozart, el seu music de capçalera, que el duu a col·laborar en el món de l’òpera, a més del teatre, el cinema i la televisió. En l’apartat literari, William Shakespeare i Herman Melville, són dos autors destacats de la seua biblioteca.

Maurice Sendak Rosie and Buttermilk, her cat 1973 ©The Maurice Sendak Foundation

Un treball especial pel que fa a l’escena serà l’òpera infantil Brundibar composta secretament en l’orfenat jueu de Praga durant l’ocupació nazi en 1941. El seu compositor Hans Krása, deportat a al centre d’internament txec de Theresienstadt, un espai de pas cap als camps d’extermini, reescriu l’obra que serveix d’entreteniment per als xiquets del centre. Tant ell com la gran majoria dels deportats, inclosos els xiquets, moriran en Auschwitz-Bikernau. Per a l’adaptació en anglés de l’obra Sendak demana la col·laboració del dramaturg Tony Kushner, un dels autors més brillants de la nova escena de Broadway. La terrible història també quedarà reflectida en l’àlbum del mateix titol, Brundibar. Una vegada més, Sendak trenca tabús amb un conte que fa referència a l’holocaust infantil.

L’exposició reuneix un gran nombre de treballs, entre esbossos, storyboards i pintures procedents de la col·lecció de la Fundació Maurice Sendak. Entre altres, els treballs preparatoris per a alguns dels seus llibres més populars Allà on viuen els monstres, En la cuina de nit, Allà fora i d’altres contes. La retrospectiva també presenta els seus dissenys per a espectacles com l’òpera, teatre, cinema i televisió. En aquest darrer mitjà col·labora amb el popular programa Barri Sèsam. Abans de morir, Sendak veuria l’adaptació cinematogràfica On viuen els monstres a càrrec del director de cinema independent Spike Jonze, una versió que molts crítics consideraren més destinada a un públic adult que un auditori infantil.

Maurice Sendak Allà on viuen els monstres ©The Maurice Sendak Foundation

Conegut pel seu caràcter rondinaire, Sendak viurà la seua homosexualitat d’una manera discreta, formant parella sentimental al llarg de més de quaranta anys amb el psicoanalista Eugene Glynn. En una entrevista per al diari The Guardian, poc abans de morir, deixava escapar el seu humor càustic a propòsit del seu gos anomenat Herman —homenatge a l’escriptor Herman Melville—, un exemplar de pastor alsacià. “ És alemany, però ell no sap que jo soc jueu”.

Carles Gámez
Periodista i guionista. Ha treballat en premsa, radio i televisió, en programes de gènere cultural, debats, magazines, sèries documentals, musicals, etc. Guionista dels documentals “Serrat, el último trovador”( Discovery Channel), “Bruno Lomas” (Canal 9), “Monle, Món, Monleon”( FAFM/Levante Televisió). Autor de “Serrat. El canto libre”. Blume Ediciones, “Llach “. Edicions Tres i Quatre, “Los años ye-ye”. T&B Ediciones, “Serrat, de l’A a la Z”. Edicions de La Vanguardia, “Bailando los 70”. Midons Ediciones, “Celuloide de terciopelo”. Filmoteca Valenciana.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close