Còmic / Patrimoni

Lleida, ciutat Gallardo

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida dipositari de bona part de la seva obra original. Animac li concedirà la seva primera distinció pòstuma, el Premi a la Trajectòria.

Lleida és la primera ciutat que organitzarà un homenatge cultural a Miguel Gallardo a escassos dies del seu traspàs, una pèrdua que ha commocionat els milers d’amics i seguidors del dibuixant, un artista genial que va saber interpretar amb estil i estètica pròpia la realitat del seu entorn amb uns estris tan simples com poderosos, un llapis i un paper. L’homenatge a Gallardo s’esdevindrà en el marc del festival Animac (del 3 al 6 de març) quan se li entregui el premi a la Trajectòria a títol pòstum. Coincidint amb la mostra internacional dedicada al món de l’animació on Gallardo va participar en més d’una edició, com a jurat, presentant obra o fent alguna masterclass, el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida aprofitarà per tornar a exhibir una selecció de l’obra gràfica que el dibuixant va donar a la ciutat el mes de juny del 2020. Són 200 dibuixos, esbossos, cartells originals, il·lustracions i còmics, molts còmics, amb força material de la primera època, quan Gallardo, amb Mediavilla i Borrallo van parir l’antiheroi xung per excel·lència, el Prometeu de la barriada, Makoki.

Miguel Ángel Gallardo Paredes, va néixer a Lleida un dia de desembre de l’any 1955, el mateix any que Gustavo, aquella granota del programa Barrio Sésamo i d’aquella cançó irrepetible, Hasta luego cocodrilo. Gallardo era fill de Paco i Lola i com nen de família mitjana, va rebre una educació nacional-catòlica al Col·legi dels Maristes. La vocació pel dibuix, per reproduir en el paper amb traços més o menys fidels a la realitat tot allò que observa al seu entorn, es manifesta molt aviat. Gallardo va ser un bon estudiant, però en l’adolescència comença a posar-ho tot en qüestió, es rebel·la, i a més d’escoltar molta música, pren contacte amb les noves tendències culturals de finals dels 60. Els dibuixos d’aquella època són caricatures dels professors i dels seus referents musicals, com Lennon, Zappa, Hendrix, Mayall. Anys més tard, rememorant els anys de sotana, misses i educació repressiva, dibuixarà unes pàgines en les que recordarà els seus “queridos profesores”, retrats carregats de malicia, una denuncia sobre el sadisme i els abusos sexuals que molts dels seus companys van patir en silenci.

Estem però a finals de la dècada dels 60 i Miguel s’interessa per l’art, vol marxar quan abans millor de Lleida per anar a estudiar Belles Arts a Barcelona. Ha trobat un nou model en les portades del Sargent Pepper’s o King Grimson, i també ha començat a llegir tebeos compulsivament, com Little Nemo, Popeye, Robert Crumb i Gilbert Shelton. 

 “Lleida és el meu poble, hi tinc molts amics. M’agrada saber que puc ser útil a una ciutat en la que vaig aprendre moltes coses, i d’alguna manera el meu sentit de l’ humor té les seves arrels aquí”, va explicar quan va lliurar el llegat al Museu d’Art Jaume Morera. Paga la pena afegir que Gallardo va fer la seva primera exposició en un botiga de roba que connectava amb els nous estils de la moda, Domingo’s, sens dubte el local comercial més modern del seu temps, el més atrevit. Desprès d’allò, Gallardo fa la maleta i es planta a la ciutat comtal on desenvoluparà una carrera que abasta el còmic, però també la il·lustració, la pintura, la animació i la narrativa gràfica que tanta anomenada li ha donat, guanyada amb molt d’esforç i moltes hores de feina.

La donació que Gallardo va fer al Morera de Lleida durant la primavera del 2020, és molt generosa i va ser escollida personalment pel dibuixant que valorava l’interès de l’equip del centre per a incloure en els seus fons, l’art del còmic, un aspecte que assumia amb totes les garanties. El director del Morera, Jesús Navarro, va destacar aleshores, la generositat del dibuixant: “és un regal d’un gran valor al que s’ha de respondre amb un  compromís rigorós per exhibir, preservar, estudiar i difondre tant la seva obra com la seva trajectòria”. Si hi ha estudiosos de l’art que es volen endinsar en l’obra de Gallardo, a Lleida disposarán d’un fons que entre molts altres originals, conte un dels seus autoretrats més famosos, quan es dibuixa com A working class artist, l’artista de la classe treballadora que mai va deixar de ser. És una peça històrica per què va ser la del cartell anunciador de la seva exposició a Vinçon de l’any 1993, quan es mostra partidari i seguidor del Pulp Art. 

Els estudiosos i especialistes en l’obra gallardoniana, els gallardistes  independents poden trobar a Lleida molts originals dels seus principals personatges, Makoki, El Niñato, Perico Carambola, Perro Nick, així com d’historietes per a les revistes Disco Exprés, Star, No Idea, El Víbora i el Jueves, entre altres. En la donació s’inclouen igualment historietes que tracen un recorregut per tota la seva història com a dibuixant de còmics, des de les seves primeres incursions, Los perros de Tíndalos, Las crónicas de la rata, El tío Carlos, el mundo de Anita Rock, els personatges regal i el compromís per exhibir, preservar estudiar i difondre tant la seva obra com la seva trajectòria. Los Marcianos ya estan aquí –un especial dedicat al cop d’estat de Tejero-, Capità Vicente, Roberto España i Manolín, entre altres. Destaquen també les seves il·lustracions d’El Mundo, La Vanguardia, Fotogramas, els esbossos i col·laboracions amb campanyes publicitàries, serigrafies i cartells diversos així com exemplars dels seus llibres d’il·lustracions.

El Museu d’Art Jaume Morera es converteix així en un espai de referència per a tots aquells estudiosos del llenguatge del còmic i de l’obra de Miguel Gallardo. La relació d’originals que dona al Museu, passa a formar part del fons de la col·lecció i permet ampliar-les a partir del reconeixement del paper que juga el còmic per a l’explicació de la cultura visual de masses contemporània, trencant les jerarquies tradicionals entre els diferents llenguatges creatius. Reafirmen així l’interès públic col·lectiu que tenen aquests originals, que atorguen al Museu un paper pioner en el marc dels museus d’art per incorporar al seu camp de treball la història i estudi del còmic, un llenguatge propi del panorama artístic de finals del segle XX.

Gallardo va ser molt generós amb Lleida. Manca saber si finalment, Lleida serà també tan generosa amb la seva memòria.

 

Pau Echauz
Periodista. Es va iniciar en el periodisme al diari La Mañana de Lleida i al diari Segre. Ha estat corresponsal de La Vanguardia fins al 2021. Col·laborador al desaparegut Diari de Lleida i La Mañana. Premi Pica d’Estats de periodisme, també va ser president del Col·legi de Periodistes de Lleida (1990-1995).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close