Còmic

Memòria de la repressió

Els còmics ‘María la Jabalina’, de Cristina Durán i Miguel Á. Giner Bou, i ‘Històries de la Model’, de Jordi de Miguel i Susanna Martin, combinen la biografia, la reconstrucció històrica i la investigació periodística per recordar diversos episodis de la repressió franquista. Es tracta de dues novel·les gràfiques publicades gràcies al suport dels ajuntaments de Sagunt i de Barcelona, respectivament.

Obres com El dia 3 —guanyadora, entre altres guardons, del Premi Nacional de Còmic del 2019— ja donaven fe de l’interès dels valencians Cristina Durán i Miguel Á. Giner Bou —dibuixant i guionista respectivament— pel record d’injustícies més o menys allunyades en el temps, del seu compromís amb les víctimes que no volen que les seves denúncies siguin oblidades; en aquell cas, i en col·laboració amb la periodista Laura Ballester, els dos autors recordaven les conseqüències del fatal accident de metro que es va viure a València el 3 de juliol del 2006 i el silenci que des del govern del PP es va voler imposar a supervivents i familiars.

Ara, Durán i Giner Bou han viatjat més enrere en el temps en una altra novel·la gràfica exhaustivament documentada, nascuda a iniciativa de l’Ajuntament de Sagunt: María la Jabalina (Astiberri), una biografia de María Pérez Lacruz, jove anarquista afusellada amb 25 anys a qui es considera l’última dona executada pel franquisme al País Valencià.

l còmic ‘María la Jabalina’ s’inspira en la vida de la
miliciana María Pérez Lacruz

Nascuda a Terol el 1917 i arribada a Sagunt el 1923 amb la seva família, María la Jabalina —un pseudònim que té el seu origen en el poble de Jabaloyas d’on era procedent— es va veure immersa des de ben jove en els convulsos ambients d’una lluita obrera que exigia millores en les condicions dels treballadors del ferrocarril i la mineria. El 1934 es va unir a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries i, un cop esclatada la guerra civil, es va allistar com a miliciana a la Columna de Ferro, on va exercir com a infermera i va col·laborar en la creació d’un hospital al front.

Després de la victòria de Franco, i estant embarassada, María va ser delatada, detinguda, empresonada i acusada —amb una esfereïdora feblesa probatòria— de diversos delictes com ara la participació en saquejos, en la crema d’una església i fins i tot en l’assassinat del cònsul de Bolívia. Finalment, el 1942 va ser sotmesa a un consell de guerra que la va condemnar a la pena de mort per “adhesió a la rebel·lió” i “desafecció al Movimiento”.

Basat fonamentalment les investigacions aportades per Manuel Girona en el seu llibre Una miliciana en la Columna de Hierro i en passatges de la novel·la de Rosana Corral-Márquez Si me llegas  a olvidar, el còmic ressegueix la biografia de María Pérez Lacruz —fins ara poc coneguda fora de Sagunt— des de la seva arribada a aquesta localitat quan era una nena, i descriu la seva presa de consciència social i política, la terrible violència que va sacsejar Sagunt després del cop d’estat feixista, la seva estada al front —on va resultar ferida durant la Batalla de Terol—, la seva detenció i empresonament, la farsa judicial de què va ser víctima, el robatori del seu fill a mans de les monges i el seu afusellament —va ser l’única dona entre un grup d’homes— el 8 d’agost del 1942.

Es considera María la Jabalina con l’última dona afusellada
pel franquisme al País Valencià

L’inconfusible traç cubista i geomètric de Cristina Durán es posa al servei d’un vigorós exercici de lluita contra l’oblit, emocionant i ple de ràbia, que adopta com a fil conductor la mirada de la mare de la protagonista, Isabel Lacruz. Una planificació neta i un dibuix que va al moll de l’os —amb puntuals esclats cromàtics subratllant elements com el foc, les explosions o la sang dels afusellats— accentuen l’impacte emocional d’aquestes pàgines, per a l’elaboració de les quals els autors —que admeten haver partit d’un escàs coneixement del personatge— s’han entrevistat amb historiadors i amb familiars i veïns de la Jabalina, han visitat els indrets on va viure i s’han submergit en fotografies de l’època. 

Aquest ingent procés de documentació queda reflectit en els extres del llibre, que inclouen imatges de les localitzacions, fragments dels arxius del procés judicial contra María i una llista tant amb la bibliografia i els documentals consultats com amb peces de cultura popular —pel·lícules, cançons— que els han inspirat.

I si María la Jabalina neix a iniciativa a l’Ajuntament de Sagunt, un altre còmic recent que aixeca la veu en nom de les víctimes de la repressió franquista ho fa amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona; sembla que, a poc a poc, l’auge del còmic de no-ficció està convencent algunes institucions públiques de les possibilitats divulgatives del mitjà en la preservació de la memòria històrica.

‘Històries de la Model’ mostra la vida dins els murs del centre

Així, Històries de la Model és un exemple de periodisme gràfic que viatja dins els murs de la presó Model de Barcelona per reconstruir els seus orígens i donar veu a diverses persones que —en diferents etapes— van estar tancades dins les seves cel·les. El seu guionista és el periodista Jordi de Miguel, que amb el còmic Homenatge a Catalunya —il·lustrat per Andrea Lucio— ja va signar un sofisticat exercici metanarratiu: es tractava alhora de l’adaptació del llibre de George Orwell i d’una investigació històrica sobre l’estada catalana de l’escriptor britànic, així com d’un joc de miralls entre la Barcelona que aquest va conèixer i l’actual.

A Històries de la Model, De Miguel conjuga la dimensió col·lectiva amb la personal: una conversa amb l’historiador César Lorenzo sobre la història del centre penitenciari emmarca els testimonis de quatre homes i dones que van conèixer els seus murs des de dins: l’advocat August Gil Matamala —fill i besnet de presos de la Model i defensor d’opositors al règim—, la historiadora Anna Sallés —detinguda juntament amb el seu marit Manuel Vázquez Montalbán per manifestar-se en suport dels miners asturians en vaga—, els bessons Josep i Maribel Ferrándiz —torturats a la comissaria de Via Laietana i empresonats quan només tenien disset anys, ell a la Model i ella a la Trinitat Nova— i Jordi, un antic pres comú que va formar part del moviment assembleari COPEL, recentment recordat a la pel·lícula Modelo 77.

El guionista Jordi de Miguel i la dibuixant Susanna Martín són els autors del còmic

El text de De Miguel —que s’emmiralla en la tradició de mestres del reporterisme gràfic com el canadenc Joe Sacco— està il·lustrat amb els dibuixos —vius, directes i d’alè documental— de Susanna Martin; experta en còmics socialment inquiets, Martin s’ha encarregat recentment del vessant gràfic de l’adaptació al còmic de la pel·lícula de Fermín Muguruza Black is beltza II: Ainhoa.

Com en el cas de María la Jabalina, Històries de la Model es complementa amb un apèndix addicional que inclou fotografies, una cronologia amb la història de la presó i un QR que aporta informació sobre la transformació d’aquest espai. El còmic inaugura la nova col·lecció Barcelona, memòria en vinyetes, editada per l’Ajuntament i amb coordinació editorial de Crític, que vol mantenir el testimoni de processos reivindicatius sorgits dels moviments socials que han deixat empremta en la ciutat i homenatjar els seus —sovint anònims— protagonistes: el segon número —escrit per Francisco Sánchez i dibuixat per Annapurna— és Rebel·lió: la vaga de lloguers del 1931, i reconstrueix la revolta obrera per aconseguir unes condicions dignes en l’habitatge.

Una vinyeta de la novel·la gràfica ‘Històries de la Model’

Xavier Roca
Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat al diari 'Avui' i a 'El Punt Avui' escrivint sobre cinema, còmic, televisió i cultura en general, en crítiques, entrevistes, reportatges, informacions... És col·laborador dels digitals 'Catorze' i 'La Llança' i també ha publicat guions de còmic i humor gràfic en revistes com 'El Jueves' i diaris com 'Avui, 'El Periódico' i 'La Vanguardia'.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close