Caixafòrum recorre la història del còmic occidental amb una espectacular exposició que reuneix més de 300 originals d’autors de diverses èpoques, estils i continents: des dels pioners a les noves tendències de la novel·la gràfica passant pels clàssics de la premsa nord-americana, els superherois o les aventures francobelgues.
En la darrera edició del Saló del Còmic de Barcelona -als que tenim una certa edat encara ens costa utilitzar la nova denominació Còmic Barcelona-, un dels dibuixants catalans més internacionals comentava a aquest cronista les creixents dificultats per organitzar exposicions d’historieta basades en la tradicional selecció d’originals; i és que la tecnologia digital ha pulveritzat el mateix concepte d’original. Molts autors, joves i no tan joves, recorren ara a les tauletes gràfiques i als l’ordinador en diverses de les etapes -o en totes elles- que acaben fructificant en una pàgina. En alguns casos potser només existeix un esbós en el format físic del llapis i paper, en d’altres ni això.
Per aquest motiu, a mesura que passin els anys serà cada cop més irrepetible una exposició com Còmic. Somnis i història, que es pot veure fins el 15 de gener a Caixafòrum Barcelona i que sintetitza més d’un segle d’història del mitjà (a Occident; el manga no hi és present) a partir d’una aclaparadora, monumental tria de dibuixos, il·lustracions, pàgines i portades. Bona part de les obres d’art que s’hi exposen procedeixen de l’envejable col·lecció particular del galerista francès Bernard Mahé, també comissari d’una mostra que compta amb l’assessorament del Doctor en Comunicació Audiovisual Ivan Pintor i del periodista Vicent Sanchis, que hi ha cedit part de la seva pròpia col·lecció.
Les més de 300 peces que s’exposen a Còmic. Somnis i història estan repartides en vuit àmbits temàtics, que -segons els casos- alternen l’evolució cronològica amb el punt de vista geogràfic i la visió conceptual o genèrica, amb textos molt breus i divulgatius que expliquen somerament les que són les grans estrelles de la funció: les pàgines originals.
Així, un primer espai recorda els pioners a partir del que el cànon ha convingut en considerar primer còmic de la història (al marge dels molts precursors en l’art de narrar en imatges): The Yellow Kid de Richard Felton Outcault, l’inventor dels globus del diàleg. Tot seguit, es recorda l’edat daurada del còmic nord-americà entre el Crack del 29 i la Segona Guerra Mundial -amb sèries com Flash Gordon, Tarzan, Popeye, Prince Valiant o Terry and the Pirates-, quan l’auge dels mitjans de comunicació impresos van contribuir a convertir el còmic en un llenguatge de masses.
Un gènere essencialment nord-americà, el de superherois, té també la seva sala monogràfica a Caixafòrum; els visitants poden contemplar una àmplia tria de pàgines pertanyents sobretot a les editorials Marvel i DC Comics, amb alguns personatges que han esdevingut icones de la cultura pop i d’altres que en els darrers anys han arribat a ser massivament coneguts gràcies al cinema i la televisió.
La història dels còmics fets a Espanya i Catalunya protagonitza un espai que arrenca amb alguns precursors del segle XIX i que recorre fites com la revista TBO, les aventures de propaganda patriòtica nascudes arran de la guerra civil, els personatges Bruguera, l’humor satíric del tardofranquisme i la Transició i el boom de les revistes per a adults des anys setanta i vuitanta.
Molts visitants sentiran un calfred de nostàlgia a les sales consagrades al còmic francobelga, que viatja de les publicacions infantils i juvenils nascudes després de la Segona Guerra Mundial als plantejaments més transgressors i iconoclastes sorgits arran del maig del 68. Com també rupturistes van ser les històries nascudes del llapis d’autors italians i argentins que van consagrar definitivament el còmic modern com una disciplina cultural plenanent adulta, tan ambiciosa des d’un punt de vista artístic com des d’un punt de vista de reflexió intel·lectual.
L’exposició continua amb un espai dedicat a l’esclat que la ciència-ficció i el fantàstic van conèixer en el còmic dels anys setanta -tant a Europa com als Estats Units- de forma simultània a l’auge que de què el gènere va gaudir també al cinema. De fet, en aquell moment les sinèrgies i influències recíproques entre les dues disciplines van ser constants: adaptacions d’un mitjà a l’altra, transvasaments de creadors…
Tanca Còmic. Somnis i història un últim àmbit que explora les múltiples direccions en què s’ha anat ramificant la historieta en els últims cinquanta anys: underground, tires humorístiques de culte, novel·la gràfica, autoficció, assaig, còmic experimental i d’avantguarda…
La llista d’autors representats treu l’alè; per esmentar-ne només uns quants, es presenten pàgines de George Herriman, Alex Raymond, Harold Foster, Milton Caniff, Will Eisner, Jack Kirby, Frank Miller, Manuel Vázquez, Purita Campos, Carlos Giménez, Gallardo, Nazario, Hergé, Uderzo, Franquin, Quino, Hugo Pratt, Milo Manara, Alberto Breccia, Moebius, Robert Crumb, Charles M. Schulz, Bill Watterson, Chris Ware, Kim… A més, s’inclouen espectaculars i immersius elements escenogràfics com una reproducció gegant del llit del Little Nemo de Winsor McCay, l’edifici de 13, Rue del Percebe d’Ibáñez a gran escala, un diorama de Paco Roca en homenatge a autors del còmic espanyol i una monumental recreació del llogarret d’Astèrix amb un retrat de família de tots els personatges de la sèrie i les figures tridimensionals dels dos protagonistes.
Tant per la seva consideració d’entreteniment menor com pel fet que no està concebut per ser exposat sinó per ser imprès i distribuït, el còmic s’ha anat deixant veure amb comptagotes als nostres museus i grans equipaments culturals. El 1984, la Fundació Miró va acollir una memorable exposició d’homenatge a Tintín que avui en dia seria impensable a causa del draconià control d’imatge que exerceix la Fundació Hergé; menys anys fa de la mostra que el CCCB va consagrar a la inoblidable factoria Bruguera, comissariada per Carles Santamaria i Jaume Vidal.
Recentment, el MNAC -cada cop més actiu en la compra d’obres de ninotaires catalans- ha organitzat exposicions dedicades a autors com Rubén Pellejero, Albert Monteys o el japonès Osamu Tezuka (Astroboy). Per la seva banda, l’IVAM sempre ha estat molt actiu en la reivindicació de la historieta, amb mostres dedicades a la línia clara valenciana i a dibuixants com Daniel Torres i Paco Roca. I properament el CCCB inaugurarà Constel·lació gràfica, comissariada per Montserrat Terrones i protagonitzada per la nova generació d’autores d’avantguarda.
Sens dubte, hi ha molts possibles models d’exposicions sobre còmics, i Còmic. Somnis i història té una voluntat generalista, transversal i pedagògica que apel·la tant a experts com a profans.
Amb motiu d’aquesta exhibició s’ha escrit sobre les limitacions d’un format que atorga tot el protagonisme a un dels aspectes -el dibuix tradicional, analògic- d’una indústria artística que en realitat és fruit de la col·laboració entre diversos professionals: guionistes, coloristes, rotulistes, editors… Però, en qualsevol cas, del que no hi ha dubte és que, com a exposició d’originals, la de Caixafòrum és el somni humit on es voldrien quedar a viure els aficionals al còmic clàssic: una veritable orgia d’obres mestres de totes les èpoques, gèneres i estils. Els simples curiosos en treuran una visió fugaç, sintètica i didàctica del que han donat de si -de moment- gairebé 130 anys de còmic occidental, mentre que els fans, erudits, col·leccionistes i incondicionals vibraran d’emoció contemplant a pocs centímetres els traços, esbossos, correccions i impureses d’aquelles obres que tants cops els han fet somiar.
De moment, el signant d’aquestes línies ja ha visitat la mostra un parell de vegades. No seran les úniques.
