A ‘Todo bajo el sol’, la seva segona novel·la gràfica, la il·lustradora valenciana Ana Penyas retrata les conseqüències de l’especulació immobiliaria i del turisme de masses a les ciutats i pobles de la costa.
La primera novel·la gràfica de la jove il·lustradora valenciana Ana Penyas, Estamos todas bien (guanyadora del Premi Internacional FNAC-Salamandra Graphic, del Premi al Millor Autor Revelació del Saló del Còmic de Barcelona i del Premio Nacional de Cómic) va representar una notable sorpresa per diversos motius.
D’una banda, per un grafisme molt personal que combinava diverses textures i tècniques, incloent-hi el collage, el retall de premsa, la transferència fotogràfica i un traç de cert registre naïf.
D’una altra, per la seva elecció temàtica: a partir de la història de les seves pròpies àvies, la dibuixant i guionista es capbussava en la memòria familiar per erigir-se en un homenatge a tota una generació de dones educades en postguerra i dictadura, destinades a que tota la seva vida estigués monopolitzada pel seu rol d’esposes, mares i àvies.
El resultat desprenia una atmosfera claustrofòbica i resclosida en la qual molts lectors podien veure reflectits aspectes de la seva pròpia biografia, i el seu esperat segon còmic, Todo bajo el sol (Salamandra Graphic) consolida i multiplica les virtuts d’aquell debut enlluernador.
En aquest cas, Penyas deixa el bicolor d’Estamos todas bien (pròxim al color sèpia de les velles fotografies) i abraça un color que pot fer pensar en les postals Escudo de Oro amb les quals diverses generacions s’han enviat records durant les vacances d’estiu. I és que, un altre cop, Ana Penyas recorre a l’anècdota familiar íntima i quotidiana -en aquest cas la família protagonista és fictícia però representativa de moltes- per dibuixar el retrat històric i col·lectiu d’un país sotmès a la demolidora destrucció d’un estil de vida.
A partir de l’evolució de la costa valenciana des dels anys seixanta fins l’actualitat, l’autora desplega una ferma voluntat assagística i aborda una sèrie de temes poc habituals en la narrativa dibuixada: el turisme de masses, l’especulació urbanística, la transformació del paisatge, la gentrificació de les ciutats…
Estructurada en diversos períodes temporals que abasten des del 1969 fins el 2017, Anna Penyas desplega un ambiciós i complex relat de tesi que mostra els punts de vista de diverses generacions sobre diversos fenomens socials i -també- polítics: la progressiva desaparició de feines tradicionals basades en l’agricultura, la construcció desenfrenada d’hotels i apartaments -en un fil temporal que enllaça el desarrollismo franquista amb el boom immobiliari dels anys noranta-, la destrucció ecològica, la degradació de determinades barriades urbanes, l’aparició de noves formes d’oci juvenil, l’expulsió -talonari en mà- de veïns de zones en plena mutació… La història transcorre a L’Horta valenciana i a la mateixa ciutat de València, com podria fer-ho a tants llocs de la Mediterrània.
Una de les gran virtuds d’Ana Penyas és que en tot moment aconsegueix allunyar el seu discurs dels perills del pamflet; enlloc d’això, la seva obra equilibra reflexió i emoció des d’una mirada intimista, càlida, matisada i gens nostàlgica.
